'Público' revela els missatges d'alts càrrecs de la Guàrdia Civil que demostrarien que Zabalza va morir mentre era torturat

BarcelonaEl conductor d'autobusos de Sant Sebastià Mikel Zabalza va morir mentre era torturat per la Guàrdia Civil, que el va detenir el 26 de novembre del 1985 per presumpte col·laboració amb ETA. Això és el que es desprèn de les gravacions de dos alts càrrecs de l'institut armat, el coronel del Cesid –antic CNI– Juan Alberto Perote i el capità de la Guàrdia Civil Pedro Gómez Nieto, que admeten que Zabalza va morir mentre el torturaven a la caserna de la Guàrdia Civil d'Intxaurrondo, segons ha publicat el diariPúblico. A Zabalza el van detenir en el marc d'una operació antiterrorista l'endemà d'un atemptat d'ETA contra les forces de seguretat de l'Estat. Zabalza, però, no havia format part mai de cap comando de l'organització terrorista. Amb ell també van detenir la seva parella, Idoia Aierbe, i el seu cosí, Manuel Vizcay, que van ser posats en llibertat al cap de poques hores. El cos de Zabalza el van trobar vint dies després al riu Bidasoa.

Ara, 35 anys després, les gravacions a les quals ha tingut accés Público, que formen part de la investigació dels directors Miguel Ángel Llamas i Amaia Merino per al documental Non dago Mikel? (que s'estrena aquest divendres als cinemes), demostren que Zabalza va morir arran de les tortures que va patir. "El tema de Zabalza és molt lleig", li diu Perote a Gómez, que l'hi confirma. De fet, el mateix capità de la Guàrdia Civil admet que als agents que el van interrogar "se'ls ha escapat de les mans" i que Zabalza ha mort per una aturada cardíaca, probablement fruit de l'asfíxia mentre el torturaven amb una bossa al cap. "Se'ls ha quedat a l'interrogatori", diu Gómez. "Van cometre molts errors, és a dir, estar interrogant-lo havent-hi a l'habitació del costat els familiars", afegeix el capità de l'institut armat. Gómez també recorda que els metges van avisar que havia tingut tres operacions en l'últim any.

En la conversa, Perote i Gómez Nieto fan referència a l'existència d'un informe del servei d'espionatge que notificava els fets. Aquesta gravació ja es va aportar com a prova als jutjats que investigaven el cas, però el tribunal va determinar que la conversa "no presenta una mínima qualitat convictiva", perquè Gómez negava que existís aquesta conversa i el llavors ministre de Defensa, Eduardo Serra, va indicar que no existia "al centre cap document" que contingués informació que pogués contribuir a aclarir les circumstàncies de la mort de Zabalza, que tenia 33 anys. El document sonor, però, es va trobar en l'escorcoll de la cel·la de l'excoronel del Cesid Juan Alberto Perote, que va ser condemnat el 1997 pel Tribunal Militar Central –la condemna va ser ratificada un any després pel Tribunal Suprem– per la sostracció de documents del Cesid. El 2002 el Tribunal d'Estrasburg va condemnar Espanya en considerar que no havia tingut un judici just.