El PSOE vota més amb l’esquerra que amb C’s

BarcelonaEl pacte subscrit pel candidat del PSOE, Pedro Sánchez, i el líder de C’s, Albert Rivera, s’ha mostrat sòlid fins que s’ha constatat la fallida de la legislatura. La negativa frontal dels socialistes a renegar-ne fins ara ha sigut un dels motius que han impedit un acord d’esquerres que, segons Sánchez, implicava lliurar la governabilitat als independentistes, una línia vermella. Tot i això, aquesta infranquejable entesa amb Rivera no s’ha traslladat a les votacions que han tingut lloc al ple del Congrés durant aquesta breu legislatura, en la qual el PSOE ha coincidit en més ocasions amb Podem, IU, i fins i tot amb ERC i Democràcia i Llibertat (DL). Tot i això, ha quedat encara més clara la solitud del PP, que ha vist com la majoria de la cambra li reprovava algunes de les seves principals iniciatives, les quals sobreviuran perquè la dissolució de les Corts impedirà la tramitació de les derogacions.

D’aquesta manera, el PSOE ha coincidit amb C’s en el sentit del vot en 15 de les 24 votacions, tres menys que amb Podem, fet que demostra fins a quin punt la qüestió ideològica pesa en els debats ordinaris, per molt que abans s’hagi pactat una proposta de programa de govern. De fet, Sánchez i Iglesias només han opinat diferent en les dues votacions sobre la unitat de l’Estat, en relació als presos polítics de Veneçuela, a la derogació del Pla Hidrològic Nacional i de les dues últimes reformes laborals, i en la petició d’una comissió d’investigació sobre l’accident ferroviari de Santiago de Compostel·la. Les diferències del líder socialista amb Rivera, en canvi, han girat al voltant de la reforma de l’Estatut valencià, la suspensió de la llei Wert, la llei d’emergència social, el dret a vot als 16 anys o a un pacte per l’educació que reclama ara el PP.

De fet, de les 15 votacions en què socialistes i liberals s’han trobat, gairebé la meitat (7) han sigut iniciatives que han rebut el suport unànime de la cambra, des del PP a IU, en àmbits com l’augment del salari mínim, les ajudes al sector siderúrgic, la reforma del finançament o la creació d’un registre de lobis, cosa que treu força mèrit a algunes de les coincidències entre dos actors que pretenien ser socis de govern. Votacions com aquestes, amb un consens ple, expliquen que, en un terç de les ocasions, els populars també hagin tingut la mateixa posició que partits tan allunyats en el terreny social i de model d’estat com ERC i Podem.

Ara bé, el que segurament és més significatiu és que Sánchez hagi coincidit més amb els partits dels quals no volia dependre de cap de les maneres, ERC i DL, que amb C’s. Els socialistes han votat igual que els dos grups independentistes en 17 moments, dos més que amb els liberals. O, vist d’una altra manera i de forma més global, el PSOE ha demostrat tenir preferències polítiques en les proposicions a debat al Congrés per cadascun dels actors que Pablo Iglesias va identificar com a necessaris per investir un executiu del canvi -Podem, IU i sobiranistes- més que per la formació amb qui ja tenia pactat governar.

Malgrat tot, la majoria de coincidències s’han produït entre les forces més d’esquerres. Així, IU només ha votat diferent de Podem en una ocasió (els presos veneçolans), cosa que vindria a avalar la negociació d’una coalició, però la similitud és equivalent respecte d’ERC. La igualtat en els posicionaments també és molt alta entre Podem i ERC (en 22 casos), més que entre els republicans i DL (han votat diferent en 5 mesures de les 24), tot i que Francesc Homs insisteix a reclamar fer una llista única independentista per al 26-J. De fet, Homs ha coincidit més amb Podem i amb IU (en 20 ocasions) que no pas amb ERC.