El PSOE vol aprofitar la moció de censura com a tret de sortida de la campanya del 28-M

MadridDes que Vox va fer públic que volia presentar una moció de censura, el 9 de desembre de l’any passat, el PSOE va tenir clar que era una operació de la qual en podia sortir clarament guanyador. Tant és així que Pedro Sánchez es va dedicar durant setmanes a provocar a Santiago Abascal perquè no es fes enrere. El 24 de gener li va dir: "Espavili, que se li tira el temps a sobre". I quan ja havia sortit el nom de Tamames a la palestra, el 8 de febrer, encara va fer més mofa: "Vostè és un mestre del suspens, ni Hitchcock, escolti". Finalment, Abascal va caure en la trampa i la moció de censura es debatrà aquest dimarts i dimecres. I Sánchez creu que ho pot convertir en el tret de sortida d’unes eleccions municipals i autonòmiques que seran clau per a la seva supervivència política.

"És cert que és una oportunitat, però també és un debat que conté moltes trampes. Sánchez no pot carregar contra algú com Tamames, i ha de buscar un equilibri molt difícil", expliquen des de les files socialistes. Tot i així, hi ha el convenciment que la jugada li pot sortir bé, ja que, d’una banda li permetrà exposar tota la seva acció de govern, i, de l’altra, mostrarà els dubtes del PP i d’Alberto Núñez Feijóo, que no estarà present a la cambra i ja fa temps que va anunciar que s'abstindria per no haver d'afrontar cap debat intern i passar de puntetes sobre la moció. "Ens prenen la moció molt seriosament", insisteixen a la Moncloa.

Filtració inèdita

El fet inèdit de la filtració del discurs de Tamames dimecres passat també atorga un cert avantatge a Sánchez, ja que ja coneix amb antelació quines seran les seves línies mestres. I el fet que la setmana passada ja s’aprovés la reforma del sistema de pensions, que allunya el fantasma d’una retallada de les prestacions, és una carta que lluirà per contraposar a fracassos com el de la llei del només sí és sí o la reforma de la llei mordassa.

El fet que Tamames sigui economista li permetrà a Sánchez també esplaiar-se en un camp en què el PSOE se sent especialment còmode i en què creu que compta amb trumfos guanyadors, com ara el creixement de l’economia i el bon comportament del mercat de treball. A més, el candidat de Vox haurà d’aclarir, per exemple, si és partidari de rebaixar el salari mínim o que les pensions no s’actualitzin segons l’IPC, com defensa en l’esborrany del discurs que es va filtrar.

El president espanyol pensa capitalitzar personalment la moció de censura, i no preveu donar protagonisme als membres d’Unides Podem del seu executiu, que ja es podran expressar a través dels seus portaveus. Aquesta personificació la farà servir per atacar tant Santiago Abascal per no haver-se atrevit a ser ell el candidat, com a un absent Feijóo que delegarà en Cuca Gamarra. El PSOE ja fa setmanes que està venent l’abstenció del PP com un acostament dels populars a l’extrema dreta en contraposició a un Pablo Casado que s'hi va enfrontar i hi va votar en contra, tot i que en realitat no és més que un estratagema per no prendre mal.

Però, com dèiem, la idea és que la moció sigui com un gran acte preelectoral que insufli moral en la tropa socialista quan falten dos mesos per a les eleccions i impulsi els seus candidats. El debat servirà també per fixar una idea que Sánchez ja ha anat repetint les darreres setmanes, i és que només hi ha dues possibles fórmules de govern a Espanya: la del pacte PP-Vox i la del PSOE amb els seus socis d’esquerres. La idea, doncs, és mobilitzar l’esquerra per impedir l’entrada de Vox als governs municipals i autonòmics. "El que fa Feijóo amb l'abstenció és lligar el seu futur polític a l'extrema dreta", ha dit aquest dilluns la portaveu de l'executiu, Isabel Rodríguez.

Nervis al PP

En canvi, per al PP aquesta moció és una pedra en el camí que li destarota tota l’estratègia, ja que dona visibilitat a l’extrema dreta i permet a Sánchez polaritzar amb ells. Els populars consideren que la moció és un error que només beneficia Sánchez i els fa estar molt incòmodes, ja que no tenen res a guanyar i sí molt a perdre. En la seva ment, voldrien que ja fos dijous i que no hagués passat res rellevant, per poder continuar amb el seu pla. Els nervis, però, tenen una base real molt certa, i és que, tot i que la majoria de les enquestes els somriuen, no acaben de tenir un avantatge tan clar com per, en el millor dels casos, no haver de dependre de l'extrema dreta.

És més complicat saber com ho rebran les bases de Vox. És cert que els mitjans de dretes estan molt dividits sobre la iniciativa i des dels terminals controlats pel PP la consigna és atacar la iniciativa sense pietat. Però Abascal i el seu entorn estan convençuts que el vell economista farà un paper digne i deixarà retratat Sánchez com un autòcrata arrogant i Feijóo com un líder dèbil i equidistant. A més, tenen molta fe en el discurs inicial que farà el mateix Abascal per justificar la moció i presentar el candidat. En el PP, en canvi, sospiren perquè les contradiccions entre Tamames i Vox tinguin un efecte boomerang sobre el partit ultra i enfonsi les seves expectatives de vot. Caldrà esperar a dimecres, però, per veure qui ha jugat millor les seves cartes.