El PSOE vira i dona suport a retirar les urnes l’1-O
La presentació de la llei de transitorietat revifa el debat sobre l’article 155 i l’ús de la força
MadridL’entrada del Procés en la fase definitiva, amb la presentació de la llei de transitorietat, ha conduït els partits espanyols a abandonar les subtileses. I el bloc constitucionalista que Mariano Rajoy ha definit per donar resposta a l’1-O, format pel PP, el PSOE i Ciutadans, comença a coordinar els missatges. La trucada dilluns del president espanyol al líder socialista, Pedro Sánchez, va demostrar-se ahir efectiva, amb el viratge de la portaveu del PSOE al Congrés, Margarita Robles, que va abandonar les crítiques a l’executiu espanyol per la seva falta de diàleg amb la Generalitat i va avalar obertament per primera vegada l’ús de mesures coercitives contra el referèndum de l’1 d’octubre.
Fins ara el PSOE havia mantingut la prudència i s’havia limitat a donar suport a la batalla legal contra cada pas de les forces sobiranistes. De fet, la mateixa Robles havia deixat clar, després de la reunió que van mantenir Rajoy i Sánchez a la Moncloa al juliol, que no avalarien l’ús de l’article 155, de suspensió de l’autonomia, ni tampoc que es decretés l’estat d’excepció. Els socialistes pretenien presentar-se com la força política espanyola capaç de tornar a encarrilar les relacions entre Catalunya i Espanya dins del marc autonòmic, i per això preparen un paquet de mesures acordades amb el PSC, que inclouen una proposta de reforma constitucional.
Però la determinació del bloc sobiranista a tirar endavant el referèndum els ha fet miques aquesta estratègia. Si s’arriba a l’1-O amb les urnes als col·legis electorals, “s’haurien de retirar”, va dir Robles en una entrevista a Onda Cero. La dirigent socialista no va voler aclarir com s’hauria de fer aquesta retirada, però anticipava amb les seves paraules que el PSOE donaria suport a l’ús de les forces de seguretat (tampoc va aclarir si haurien de ser els Mossos, la Policia Nacional o la Guàrdia Civil) contra el referèndum.
Tot i això, els socialistes mantenen la intenció de presentar les seves propostes sobre Catalunya dilluns que ve, després de l’executiva del partit. Però l’enduriment del discurs complica el relat del seu soci català, el PSC, que malda per marcar distància amb la duresa del PP català i de Cs contra el Procés, amb un projecte federal, reformador i amb menys estridències. Les paraules de Robles van agafar amb el peu canviat la portaveu socialista al Parlament, Eva Granados, que va evitar valorar-les. “Creiem que ara és el moment que triomfi la política”, es va limitar a repetir.
Per la seva banda, el portaveu de la Generalitat, Jordi Turull, va replicar que “molta gent del PSOE s’hauria de posar les mans al cap veient que els seus dirigents defensen retirar urnes”. Malgrat les advertències del TC, del PP i també dels socialistes, el Govern no es desvia del full de ruta i garanteix que l’1-O hi haurà urnes i que, si guanya el sí, s’aplicarà la llei de transitorietat, informa Aleix Moldes.
Els moviments del bloc sobiranista tenen descol·locat el govern espanyol, que des de mitjans d’agost (quan va arribar a convocar un consell de ministres extraordinari) està preparat per fer un pas més en la lluita legal contra el referèndum i presentar un recurs d’inconstitucionalitat. L’estratègia dilatòria que estan seguint Junts pel Sí i la CUP els ha permès mantenir el control dels temps, i l’executiu de Mariano Rajoy s’ha vist abocat a mantenir-se a l’espera dels esdeveniments. “Una cosa que no existeix no es pot impugnar”, repeteixen com un mantra al govern espanyol. Però Rajoy ja no es pot permetre anar pas per pas. Si la majoria independentista ajorna l’aprovació d’aquestes dues lleis clau per a principis del mes que ve, Rajoy tindrà massa fronts i poc temps per atacar-los, i això l’obliga a sortir del curtterminisme que s’ha imposat, amb la lògica de les respostes “proporcionals”, i començar a estudiar escenaris més expeditius, de connivència amb Cs i el PSOE.
Sense pistes sobre la resposta
El govern espanyol continua guardant silenci sobre quina serà la seva estratègia per impedir la consulta, que insisteix que “no se celebrarà”. Però alguns dirigents del PP repesquen antics debats, com el de l’aplicació de l’article 155, de suspensió de l’autonomia, com va fer ahir la diputada del PPC al Congrés Alícia Sánchez-Camacho. Per la seva banda, el secretari general del grup parlamentari popular, José Antonio Bermúdez de Castro, afirmava que al govern espanyol “no li tremolarà la mà” i actuarà “de manera ferma i amb eficàcia”. A l’executiu espanyol està descartat iniciar el procediment per a la suspensió de l’autonomia abans de l’1 d’octubre, perquè és un mecanisme massa lent, que no aconseguiria impedir que les urnes sortissin al carrer. Seria després del referèndum, en cas que el Parlament acabés declarant la independència i aplicant la llei de transitorietat, que s’obririen totes les possibilitats de resposta, incloent-hi l’aplicació del 155.
D’aquí a l’1 d’octubre continuaran els recursos al TC, i no es descarten altres mesures més expeditives, com que s’apliqui la llei de seguretat nacional, que capacitaria el govern espanyol per assumir el control de la policia catalana, o fins i tot que es decreti l’estat d’excepció. Tot i així, Rajoy continua treballant com a estratègia principal amb els tribunals, conscient que el TC té potestat per suspendre càrrecs que facin cas omís de les seves decisions. Els tribunals ordinaris també poden tenir un paper ordenant als Mossos, com a policia judicial, que actuïn per impedir que se celebri el referèndum. Aquests últims escenaris serien els preferits per Rajoy, perquè deixarien la càrrega de la responsabilitat als altres, i no forçarien el govern espanyol a tacar-se les mans ordenant directament l’ús de la força, un fet que podria tenir conseqüències per a la imatge de l’executiu a escala internacional.
La llei de seguretat nacional i el control dels Mossos
La llei de seguretat nacional és la que empara el govern espanyol a assumir les competències, per exemple, sobre els Mossos d’Esquadra. Si la visió de Margarita Robles és la que s’acaba assumint des de l’Estat, i es dona l’ordre de retirar les urnes, aquesta és la via més directa. Què diu la llei? “La declaració de situació d’interès per a la seguretat nacional suposarà l’obligació de les autoritats competents d’aportar els mitjans humans i materials necessaris que es trobin sota la seva dependència, per a l’efectiva aplicació dels mecanismes d’actuació”.
Perquè el govern espanyol pugui aplicar la llei de seguretat nacional, la Generalitat s’hauria de negar a complir les ordres del govern espanyol i del Tribunal Constitucional. Una situació que pràcticament tothom assumeix que passarà. Ahir mateix, el portaveu del Govern, Jordi Turull, va insistir que l’1 d’octubre hi haurà urnes diguin el que diguin les autoritats espanyoles.
PP, PSC i Cs no votaran la llei del referèndum
A expenses de conèixer la decisió de CSQP, la votació de la llei del referèndum comptarà almenys amb 52 diputats menys dels habituals. Els de Cs, PSC i PP, que ja han anunciat que no hi participaran. Des del Congrés, el secretari general de Ciutadans, José Manuel Villegas, va assegurar ahir que el seu partit no participaria en la tramitació ni en la votació d’una “il·legalitat”, referint-se a les lleis de desconnexió. Una posició idèntica a la que va expressar fa unes setmanes el líder del PP a Catalunya, Xavier García Albiol, que va descartar que els onze diputats del Partit Popular se sumessin en el que va considerar un “ple il·legal”.
El PSC, per la seva banda, sí que es compromet a expressar-se en el debat previ, però tampoc votarà la llei. “Hem de traslladar a la societat catalana la desvinculació absoluta dels socialistes en aquest procés”, va dir el primer secretari, Miquel Iceta.