El PSOE esmenarà la proposta d'ERC per retirar la malversació de l'1-O

MadridAconseguida la supressió de la sedició, l’objectiu principal d’Esquerra durant la tramitació de la reforma del Codi Penal era aconseguir també retirar del viacrucis judicial de l’independentisme per l’1-O les acusacions per malversació. Aquest divendres ha mostrat la seva carta per fer-ho amb la presentació d’una esmena que estableix que només hi pot haver malversació si hi ha enriquiment propi o de tercers, però no és fàcil que aquest text acabi incorporant-se tal com està a l’articulat definitiu de la reforma. El PSOE no veu clara la proposta dels republicans i, segons ha pogut saber l’ARA, ja treballa en una proposta alternativa per negociar-la amb els d’Oriol Junqueras, que podrien haver d’acabar triant entre deixar el delicte com està ara mateix i votar a favor d’una proposta que permeti aplicar el delicte de malversació sobre els fets de l’1-O però amb penes més baixes. Aquest serà el dilema en les pròximes hores.

Puntual a les 9 del matí, Esquerra ha registrat al Congrés l’escrit amb què proposa tornar a l’escenari anterior a la reforma del Codi Penal del govern de Mariano Rajoy de l’any 2015 i restablir que la malversació requereixi ànim de lucre. En concret, s’hi afegeix que es condemnarà per malversació els càrrecs que “amb ànim de lucre s’apropiïn o consentin que un tercer, amb igual ànim, s’apropiï del patrimoni públic que tingui a càrrec seu”. Atribueixen, això sí, les mateixes penes que ja incloïa ara el tipus penal, i que oscil·len entre els dos i els sis anys de presó, amb inhabilitació de sis a deu anys. Si se’ls aplica agreujants, les penes poden arribar als dotze anys de presó en cas que el perjudici causat excedeixi els 250.000 euros.

Una de les claus de l’esmena rau en el concepte “consentin que un tercer”, cosa que permetria, per exemple, que dirigents com l’expresident andalús José Antonio Griñán no es beneficiïn de la reforma, perquè amb la xarxa dels ERO va haver-hi molts càrrecs inferiors que es van lucrar amb fons públics. Més dubtes hi ha sobre què podria passar amb l’exministre d’Interior Jorge Fernández Díaz, que està pendent de judici pel cas Kitchen, en què no hi va haver enriquiment de ningú: es va posar en marxa, des del ministeri, un operatiu per obtenir informació sensible per al PP de l’extresorer del partit Luis Bárcenas.

Els republicans proposen també afegir un nou article, el 432 bis, que especifica que, encara que sigui “sense ànim d’apropiar-se’l”, si una autoritat destina a “usos particulars i aliens a la funció pública” el patrimoni públic se li poden imposar penes que oscil·laran entre els sis mesos i els tres anys de presó, a més de la suspensió de càrrec públic d’un a quatre anys. Un redactat que fonts republicanes asseguren que no podria ser aplicat tampoc als líders de l’1-O, perquè en cap cas, diuen, es va fer un “ús particular” de cap tipus.

Les esmenes d’Esquerra, però, encara han de superar un altre filtre: el de la negociació amb el PSOE i Unides Podem, que tot apunta que acabarà suposant un canvi en el redactat final de la malversació. Fins ara els socialistes s’han limitat a assegurar que no havien vist la proposta d’Esquerra fins aquest matí, i que tenen dues línies vermelles: que la reforma no suposi cap benefici per als corruptes i que tot “ús irregular i arbitrari” de fons públics es continuï sancionant.

A diferència d’ERC, el PSOE –i una part d’Unides Podem– no considera que els fets de l’1-O no puguin ser jutjats com a malversació, per la qual cosa volen que el Codi Penal inclogui mecanismes per fer front a una situació similar. Una pista de per on pot anar l’esmena socialista l’ha donada aquest divendres el primer secretari del PSC, Salvador Illa, que en una entrevista a Efe ha dibuixat les línies mestres de la proposta del PSOE. El cap de l’oposició al Parlament ha remarcat que “tant la corrupció política” com “l’ús indegut de fons públics també per a finalitats polítiques” han de tenir sanció penal. És a dir, que encara que no hi hagi lucre personal, si es fa un mal ús dels fons públics amb finalitats polítiques –com ara la celebració d’un referèndum–, es pot ser jutjat per malversació. Faltaria veure, però, quines penes plantegen els socialistes en aquests casos.

Des d’Unides Podem, en canvi, el president del grup al Congrés, Jaume Asens, ha assegurat que estan “en sintonia” amb les esmenes dels republicans perquè la reforma del PP “es va fer contra l’independentisme”, tot i que volen estudiar-les a fons. “La malversació ara és un calaix de sastre que permet perseguir adversaris polítics en casos que no són corrupció com l’1-O”, ha remarcat a RAC1.

Conscients que qualsevol mesura que pugui ser interpretada com una actitud laxa amb la corrupció penalitza molt, el PSOE i Unides Podem han anunciat també per sorpresa una esmena en què proposen crear un nou delicte d’enriquiment il·lícit. Segons ha avançat la Cadena SER i ha confirmat l’ARA, el nou article del Codi Penal que volen incorporar, el 438 bis, preveu de sis mesos a tres anys de presó per als càrrecs públics que no justifiquin un lucre superior a 250.000 euros després que els hi hagi requerit un òrgan oficial.

Recursos del PP i Vox

El PP i Vox recorreran al TC la reforma del Codi Penal sobre la sedició, la malversació i la designació dels magistrats del TC. El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha anunciat el recurs després de denunciar en una piulada que "el govern intensifica a contrarellotge els seus atacs a les institucions i el nostre estat de dret". Posteriorment, la portaveu dels populars, Cuca Gamarra, ha dit que "les reformes exprés" de Sánchez realitzades "amb nocturnitat i traïdoria" per derogar la sedició i parcialment la malversació "lliuren el Codi Penal" a l'independentisme "només per mantenir-se al govern". "Espanya necessita un estat de dret fort", ha ressaltat abans de lamentar que el president espanyol "vol deixar impunes els que van fer un cop d'Estat el 2017 i acabar amb la lluita contra la corrupció". Per al líder de Vox, Santiago Abascal, "s'accelera l'assalt a les institucions" del president espanyol amb "el suport dels seus socis separatistes". "Ho portarem al TC tant sí com no. Ens hi juguem la unitat i la democràcia", ha reblat el polític ultradretà.