El govern espanyol augmenta la despesa en defensa malgrat l'oposició d'Unides Podem
Montero ha anunciat un creixement del 25,8% de les partides destinades a aquest àmbit
MadridUn dels cavalls de batalla de la negociació entre el PSOE i Unides Podem ha estat la inversió en defensa, que Pedro Sánchez s'ha compromès amb l'OTAN a apujar fins al 2% del PIB, més del doble de la xifra actual, que se situa al voltant de l'1%. Doncs bé, aquest dimarts l'executiu ha fet un pas important per assolir aquest objectiu i ha anunciat que l'any que ve augmentarà la despesa militar en un 25,8% sumant totes les partides previstes. Tot i això, a efectes de còmput de límit de despesa només constarà el 6,5% que augmenta el pressupost del ministeri de Defensa.
En total es destinarà a defensa 12.317 milions d'euros, respecte als 9.791 de l'any passat. Una part important d'aquesta despesa seran programes especials per valor de 4.600 milions –"La gran majoria corresponen a contractes amb la indústria nacional", ha matisat Montero–. La ministra ha explicat que esperen crear 22.667 llocs de treball entre directes i indirectes, sigui a través de convocatòries de les forces armades o de la indústria militar, i ha fet una crida a abandonar una "visió excessivament militarista" de la inversió en defensa, ja que considera que també és una manera de contribuir al desenvolupament econòmic.
Amb aquest primer pas, Montero calcula que Espanya arribarà a assolir l'objectiu del 2% del PIB entre 2027 i 2029, en tot cas abans de la data límit, que és el 2030.
L'anunci no ha caigut gens bé a Unides Podem, que només coneixia l'augment del 6,5% del ministeri i no el total de la inversió. El seu portaveu al Congrés, Pablo Echenique, ha dit a Twitter que no trencaran el govern per aquesta qüestió, però n'ha parlat en termes de "deslleialtat" i "vergonya".
La disputa sobre Defensa torna a enrarir l'ambient entre els dos socis després d'una negociació que ha estat agònica. L'acord global per als pressupostos no va arribar fins a la mitjanit d'aquest dilluns, in extremis, i s'ha escenificat aquest dimarts al matí en una reunió entre el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz.
Llei d'habitatge i 'llei mordassa'
La vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha defensat l'acord per als pressupostos estatals i s'ha mostrat satisfeta per mesures com l'augment de l'ingrés mínim vital o el compromís amb la llei de famílies. Ha admès, però, la "clara" necessitat de tirar endavant la llei d'habitatge. Díaz també ha contestat a les crítiques del líder de l'oposició, Alberto Núñez Feijóo. "Les seves propostes només serveixen per fer fer fallida països com el Regne Unit [en referència al pla de Truss], per fer màrqueting o per fer oposició, però no per governar", ha afirmat en declaracions des dels passadissos del Senat.
La necessitat de tirar endavant la llei d'habitatge, que té, entre altres objectius, moderar els preus dels lloguers, també és una exigència d'ERC. El seu portaveu al Congrés, Gabriel Rufián, ha avisat que si els pressupostos generals de l'Estat no tenen en compte la llei d'habitatge "de manera directa o indirecta comencen malament". Tot i això, el portaveu del PSOE al Congrés, Patxi López, considera que els pressupostos estatals i la llei d'habitatge "no tenen res a veure". "Estem disposats a parlar de tot, però seria més pertinent parlar de les partides pressupostàries", ha dit.
