PSOE i Unides Podem aprofiten la reforma del Codi Penal per forçar la renovació del TC
El sector conservador del CGPJ ja ha demanat convocar un ple extraordinari per nomenar els dos magistrats que els toquen
MadridCop de timó del govern espanyol per posar fi al bloqueig d'una part del poder judicial. Amb la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) més que encallada després que el PP trenqués les negociacions fa un mes, la Moncloa s'ha proposat acabar l'any amb el Tribunal Constitucional, l'altre òrgan jurisdiccional que estava bloquejat, renovat. I fer-ho, a més, per la via d'urgència. Per això, el PSOE i Unides Podem han aprofitat la reforma del Codi Penal per introduir canvis que forcin els nomenaments pendents a l'alt tribunal, rebaixant la majoria necessària per tirar-los endavant i incloent fins i tot una advertència als vocals del CGPJ sobre la possibilitat d'incórrer en responsabilitats penals si bloquegen la renovació. Una mesura que ja ha encès els ànims entre el sector conservador del Poder Judicial, que ho ha considerat un "xantatge" i ha reclamat un ple urgent per nomenar els seus candidats abans que entri en vigor la reforma del Codi Penal.
L'executiu espanyol opta així per canviar a través de dues esmenes una normativa que havia de servir per reformar el Codi Penal –per la via d'urgència i sense gairebé debat parlamentari– dues lleis orgàniques, la del Poder Judicial (LOPJ) i la del Tribunal Constitucional, i acabar així amb un bloqueig que dura des del mes de juny, quan s'havien de renovar quatre magistrats de l'alt tribunal –dos designats pel govern espanyol i dos més pel CGPJ–. En concret, els dos socis de coalició proposen reduir la majoria necessària dins del CGPJ per elegir els seus dos magistrats, que passaria de les tres cinquenes parts actuals a la majoria simple, i estableixen a més un mecanisme per forçar la renovació un cop hagin passat els tres mesos de marge que estableix la llei (com en el cas actual). Així, cinc dies després que entrin en vigor els canvis, el president del CGPJ haurà d'obrir un termini per presentar candidatures. Un cop estiguin sobre la taula, el president haurà de convocar un ple al cap de tres dies on es votaran els candidats en una votació única i secreta. Si no es compleix amb el que queda estipulat a la norma, els vocals del CGPJ podran incórrer en responsabilitats de caràcter penal.
El sector conservador de l'òrgan de govern del Poder Judicial ja ha posat aquest divendres el crit al cel per la proposta dels socis de coalició. Aquest sector ja ha demanat un ple extraordinari de forma urgent per evitar aplicar la reforma, segons confirmen fonts judicials. Els vocals conservadors volen que aquest ple serveixi per fer els nomenaments pendents amb el sistema d'elecció actual, tot i que caldrà que es posin d'acord amb el sector progressista. Fins ara, havien vetat José Manuel Bandrés perquè prefereixen que els progressistes triïn Pablo Lucas. En canvi, els progressistes estan disposats a acceptar el nom que els conservadors posin sobre la taula, ja sigui Pablo Llarena o Julián Sánchez Melgar, tots dos magistrats de la sala segona del Suprem.
Sense requisit de verificació
La segona esmena que proposen el PSOE i Unides Podem suposa dos canvis en la llei orgànica del Tribunal Constitucional. D'una banda, s'eliminarà el requisit que el TC hagi de donar el vistiplau als candidats que proposen el CGPJ i el govern espanyol, i de l'altra també s'acabarà amb el debat jurídic sobre si és imprescindible que es renovin alhora els magistrats que presenta el govern i els que presenta el Poder Judicial. Quan el govern espanyol va aprovar aquests dos nomenaments, també es va obrir el debat jurídic sobre si es podien efectuar sense esperar que el CGPJ triés els seus. Per acabar amb aquests dubtes, els dos socis de coalició també introdueixen una esmena a la reforma del Codi Penal en què es posa per escrit que no caldrà aquesta simultaneïtat. "Si transcorreguts nou anys i tres mesos un d'aquests òrgans [el CGPJ o el govern espanyol] no ha realitzat la seva proposta, es procedirà a la renovació dels dos magistrats designats per l'òrgan que ha complert en temps el seu deure constitucional", afegeixen en una disposició final nova.
¿Canviar les majories també per al CGPJ?
El portaveu del PSOE al Congrés, Patxi López, ha justificat el canvi per "posar fi al segrest del PP a la justícia". "Posar en marxa aquestes mesures suposa posar en marxa les nostres institucions. Això necessitava urgència", ha afegit en roda de premsa. El president d'Unides Podem al Congrés, Jaume Asens, s'ha expressat en la mateixa línia i ha reiterat la seva aposta per estendre un canvi de majories també en l'elecció dels vocals del CGPJ amb l'objectiu de desbloquejar la seva renovació: "S'haurà d'abordar en algun moment". Asens ha admès que la manera com s'han introduït aquests canvis per renovar el TC és millorable. "Però arribem a finals d'any i són deures pendents que havien quedat", ha reconegut.
Si el govern espanyol aconsegueix una majoria suficient perquè aquests canvis tirin endavant, el Tribunal Constitucional passaria a tenir majoria progressista, amb 7 vocals d'aquest sector per davant dels 4 conservadors. Quedaria pendent la substitució d'Alfredo Montoya per part del Senat, que correspondria al PP, però que ha d'estar subjecta a un acord amb el PSOE. El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha anunciat que portaran davant la Unió Europea la renovació del TC. "Denunciarem a la UE l'assalt de les institucions", ha advertit en una piulada. En la mateixa línia, la portaveu dels populars, Cuca Gamarra, ha dit que es tracta d'"una vulneració flagrant de la divisió de poders".