MadridEl Congrés ha entrat en una espècie de bucle pel que fa als assumptes relacionats amb la monarquia. No hi ha mes que els partits independentistes i sobiranistes, així com també Unides Podem, no presentin una iniciativa per investigar la casa reial pel cúmul d'escàndols de Joan Carles I, i que el PSOE, el PP i Vox la vetin fent pinça a la mesa del Congrés. Arran de la segona regularització del rei emèrit, ERC, Junts per Catalunya, el PDECat, EH Bildu i el BNG van sol·licitar divendres la compareixença de la ministra d'Hisenda, la Fiscalia Anticorrupció i el director de l'Agència Tributària perquè expliquin en quines circumstàncies, condicions i termes s'havia produït el que al seu parer era un pagament "opac" de més de quatre milions d'euros "de dubtosa procedència" per part de Joan Carles I.
Però la mesa del Congrés ha respost aquest dimarts a la petició de manera poc sorprenent: el PSOE, PP i Vox l'han tornat a rebutjar. Davant d'aquesta situació, tots els partits mencionats, més el PNB, Més País i Compromís, han registrat una nova petició de comissió d'investigació relativa a les presumptes il·legalitats i irregularitats comeses per membres de la casa reial i vinculades a les influències polítiques, diplomàtiques i comercials amb l'Aràbia Saudita. Per part del PSOE, el seu portaveu adjunt, Rafael Simancas, ha al·legat que qualsevol resposta s'ha de donar en l'àmbit judicial i que el govern espanyol ja està col·laborant amb la justícia. Per això ha avançat que el seu partit té intenció també de rebutjar-la.
Unides Podem torna a quedar-se fora d'aquesta suma de sigles que registra una comissió d'investigació, però el secretari tercer de la mesa i diputat d'En Comú Podem, Gerardo Pisarello, ha donat a entendre que hi donarà suport quan es debati en una pròxima reunió de la mesa. De tota manera, ha augurat que els lletrats es posicionaran en contra d'admetre-la a tràmit donat el seu caràcter genèric. Pisarello no ha descartat que el seu grup en torni a presentar una altra en la qual s'especifiqui que el que es vol investigar són les activitats patrimonials presumptament il·legals durant els sis anys posteriors a l'abdicació de Joan Carles I. A mitjans de gener, per primera vegada els serveis jurídics de la cambra baixa van avalar investigar el rei emèrit perquè la petició se circumscrivia a aquesta última etapa, però el PSOE ho va tombar.
Montero defensa el paper d'Hisenda
Els darrers dies Unides Podem ha carregat contra el ministeri d'Hisenda preguntant-se on havia estat tot aquest temps i denunciant que no s'hagi actuat com amb qualsevol altre ciutadà. La ministra, María Jesús Montero, ha assegurat en roda de premsa aquest dimarts que l'Agència Tributària no sabia res dels diners de l'exmonarca a l'estranger. "És fals que el ministeri o l'Agència Tributària haguessin tingut coneixement de cap actuació que no hagi donat lloc a les actuacions habituals", ha indicat Montero.
"Sempre i en tots els casos s'actua de la mateixa manera", ha continuat la ministra, que ha defensat "l'absoluta professionalitat" de l'Agència Tributària i l'especial "zel" per perseguir els infractors. A més, Montero ha admès el "rebuig social" que generen els darrers moviments de l'emèrit i ha asseverat que Hisenda treballa en "confidencialitat" per donar "auxili judicial" a les investigacions obertes contra Joan Carles I, informa Laia Forès.
Esquerra Unida recusa Marchena i quatre jutges més que van rebutjar la querella contra l'emèrit
El flanc judicial contra Joan Carles I continua viu amb la investigació de la Fiscalia, i el Tribunal Suprem es resisteix a admetre querelles contra ell. Així ho va dictaminar fa unes setmanes la sala segona, presidida per Manuel Marchena, a qui ha recusat Esquerra Unida arran de la resolució per la qual va inadmetre una ampliació d'una querella contra Joan Carles I. La formació política també recusa els jutges Juan Ramón Berdugo, Antonio del Moral, Andrés Palomo i Ana Ferrer –tots ells membres del tribunal que va jutjar el Procés– per haver fet comentaris que mostren una "evident animadversió i hostilitat" contra els querellants, als quals titllen de "professionals de l'acció popular" que estan "intentant convertir notícies en delictes".
Els lletrats d'Esquerra Unida, el Partit Comunista d'Espanya i l'associació d'advocats Fairade atribueixen als magistrats "falta d'imparcialitat" quan en la seva interlocutòria els acusen de "degradar el rellevant paper que l'acció popular està cridada a desenvolupar en el procés penal limitant-se a convertir notícies en causes criminals". Segons els querellants, la segona regularització fiscal de l'emèrit sobre els pagaments des de la Fundació Zagatzka "dona plena versemblança als fets denunciats".