PSOE i Sumar tanquen un acord amb mesures socials però que no menciona Catalunya

MadridEl primer dels acords, i el més fàcil, per fer possible la investidura de Pedro Sánchez ja és una realitat. El PSOE i Sumar han presentat aquest migdia l'acord per reeditar el govern de coalició en un acte al Museu Reina Sofia de Madrid en què han participat el mateix Sánchez i Yolanda Díaz. Tots dos han promès una legislatura de quatre anys El president del govern espanyol en funcions i la vicepresidenta segona han signat el document, en el qual no hi ha cap menció a Catalunya, davant de la resta de ministres a excepció de les de Podem, Ione Belarra i Irene Montero. Aquestes són les principals mesures que recull el pacte:

Laboral

• La reducció de la jornada laboral sense pèrdua de sou, cavall de batalla de Sumar i principal escull fins ara en les negociacions. L'acord recull que passi a 38,5 hores setmanals el 2024 i a 37,5 el 2025. A partir d'aquell any, s'estudiarà amb els agents socials la possibilitat de continuar la reducció en funció dels resultats.
• L'ampliació dels permisos retribuïts de maternitat i paternitat fins a les 20 setmanes, amb major flexibilitat en el treball a temps parcial des de la setmana 16. També planteja avançar en la retribució d'un mínim de quatre setmanes per fill —a partir de l'agost de 2024— en els permisos parentals per cures de vuit setmanes —ara són no retribuïts— .

Habitatge

• L'augment del parc públic d'habitatge amb l'objectiu d'arribar al 20% del parc total.
• Ampliar fins als 37.800 euros de renda mitjana el llindar per acollir-se a les ajudes per l'increment de la hipoteca —fins ara el llindar era de 29.400—.
• El desenvolupament de la llei d'habitatge per a la regulació dels lloguers. Es definirà amb "caràcter immediat" l'índex de preus de referència" per a les àrees tensionades.
• "Es revisarà la regulació dels allotjaments turístics en zones tensionades".
• Es desenvoluparà la línia d'avals amb l'Institut de Crèdit Oficial de 2.500 milions d'euros per ajudar a joves menors de 35 anys i amb una renda inferior a 37.800 euros a afrontar una hipoteca. En un principi, Sumar s'havia oposat a aquesta mesura que ja es va aprovar fa uns mesos.

Fiscalitat

• Una reforma fiscal que asseguri que s'assoleix el 15% efectiu de la tributació sobre el resultat comptable de les grans empreses en l'impost de societats. És a dir, que es gravarà sobre els beneficis, "abans dels exercicis d'enginyeria fiscal" que fan les companyies, en paraules de Díaz. També es vol milliorar la progressivitat en l'IRPF i establir un "tracte més igualitari de la tributació de les rendes del capital i del treball en aquest impost".
• "Revisar" els impostos a la banca i les energètiques per "readaptar-los i mantenir-los" més enllà del 31 de desembre de 2024, que és quan acaba el decret actual. També s'ha acordat "avaluar" els resultats de l'impost a les grans fortunes "amb l'objectiu d'avançar cap a una nova tributació de la riquesa en el marc del model de finançament autonòmic per acabar amb la competència fiscal deslleial entre territoris". És a dir, evitar el dúmping fiscal.

Transport

• Es mantindrà la reducció de preus dels abonaments del transport públic el 2024 i es buscarà una fórmula per fer-ho permanent per a determinats col·lectius, amb el cofinançament de les comunitats autònomes i les administracions locals.
• "S'impulsarà la reducció" de vols que tinguin alternativa ferroviària amb una duració inferior a dues hores i mitja. És a dir, no queda inclòs el pont aeri Barcelona-Madrid perquè els viatges en tren duren com a mínim dues hores i mitja. A més, s'exclouen els vols que connectin amb l'aeroport de Madrid-Barajas que enllacin amb rutes internacionals. Per tant, es tracta d'una mesura que afecta a poques rutes, entre elles, la de Madrid-València o Barcelona-Saragossa.

Drets socials

• "Reformar i derogar els aspectes de la llei mordassa que limiten el dret de reunió i la llibertat d'expressió"
• Una llei de cures.

Sanitat

• S'incrementa i reforça la cartera de serveis bucodentals, de salut visual i mental. Es limita a un màxim de 15 dies l'espera de menors de 21 anys per ser atesos d'un problema de salut mental i s'elaborarà un programa específic d'ajuda directa per a la compra d'ulleres i lentilles a menors de 18 anys per a famílies amb menys recursos.
• Limitar a 120 dies les esperes per a intervencions quirúrgiques, a 60 dies per a consultes externes especialitzades i a 30 dies per a proves complementàries.

Educació

• La universalització de l'educació de 0 a 3 anys, començant per la I2 en aquesta legislatura.
• Impulsar, amb les comunitats autònomes, la gratuïtat dels llibres de text i la baixada de ràtios als centres públics.

Medi ambient

• Complir amb l'objectiu d'un 55% de reducció d'emissions l'any 2030, assolir el 48% d'energia renovable sobre l'ús final de l'energia.

Model territorial

• La reforma del finançament autonòmic cap a un model basat en principis "d'equitat, solidaritat, autonomia financera, corresponsabilitat fiscal, suficiència financera i lleialtat institucional". Gràcies a la pressió de Compromís, l'acord inclou que mentre això no es produeixi, els pressupostos generals de l'Estat "garantiran a la Generalitat Valenciana i a la resta de comunitats infrafinançades la prestació dels serveis públics al mateix nivell que a la resta de l'Estat".

Política exterior

• "Apostar pel reconeixement de l'estat palestí". L'acord no inclou el reconeixement unilateral, sinó treballar en la línia de les resolucions de Nacions Unides a favor de la coexistència dels dos estats.

Acord del govern de coalició PSOE-Sumar

El pacte programàtic entre les dues formacions es produeix abans del repartiment de carteres, que encara no s'ha tancat i que no està previst anunciar-lo fins després de la investidura, i de l'assignatura més difícil, que és lligar el suport d'Esquerra, Junts, EH Bildu i el PNB per a la investidura de Pedro Sánchez. L'entesa arriba després que fins dilluns al matí Sumar enviés senyals d'alerta: la negativa del PSOE a reduir la jornada laboral obstaculitzava l'acord. Sumar reclamava que passés a 37,5 hores el 2024 i s'iniciés un procés perquè arribés a les 32 h. Finalment ha sigut possible desencallar aquest punt. Tot i això, des de la Moncloa admeten que no totes les mesures de l'acord es podran tirar endavant perquè es necessitarà el suport de formacions com el PNB o Junts. Els nacionalistes bascos ja han mostrat "preocupació" pel fet que algunes qüestions puguin comportar invasió de competències i que els impostos a la banca i les energètiques han d'estar acordats amb els governs d'Euskadi i Navarra, que tenen règims especials.

La posició de Podem

I què hi diu Podem? La formació lila, que té cinc diputats a dins del grup de Sumar al Congrés i que ha quedat al marge de les negociacions amb el PSOE, ha admès al matí que encara no havia tingut accés al document amb el detall de l'acord. Fa dies que reclama més ambició en els continguts i que Irene Montero continuï al capdavant del ministeri d'Igualtat, per bé que no és una línia vermella a l'hora de votar la investidura de Sánchez. El coportaveu de Podem Pablo Fernández ha dit a Canal RED que "la clau" és qui hi ha als ministeris.

De la seva banda, el Govern subratlla que aquest acord es donava "per descomptat", però que "serveix de poc" si no s'assoleixen els compromisos amb Catalunya pel que fa a l’amnistia, l’autodeterminació, el traspàs de Rodalies i acabar amb el dèficit fiscal. "Estem lluny d'arribar a un acord", ha afegit en aquest sentit. Plaja també ha beneït algunes mesures de l'acord, com la regulació dels lloguers i la gratuïtat de l'escola bressol, però ha alertat que en cap cas poden "envair competències" o suposar "una despesa afegida" per a la Generalitat si l'Estat no l'assumeix.

També ho ha recordat el PP. El líder del partit, Alberto Núñez Feijóo, ha remarcat que és "paper mullat" sense el vistiplau de l'independentisme i ha ironitzat que les dues formacions de govern han arribat a un acord "contra pronòstic". Des del PP avisen que la reducció de la jornada laboral requereix de l'acord amb els agents socials i la patronal CEOE ja s'hi ha pronunciat en contra.

Renovar el CGPJ

Un dels punts rellevants de l'acord és que el PSOE s'obre a reformar la llei orgànica del poder judicial per renovar el Consell General del Poder Judicial. "Garantirem el compliment de la Constitució impedint que la deslleialtat constitucional d'alguns actors polítics afecti al prestigi i a la salut de les institucions públiques", diu en relació al CGPJ. Fonts socialistes confirmen que el govern espanyol "no s'inhibirà si el PP no canvia d'opinió" en el seu bloqueig.