El PSOE s’enreda amb els pactes

Barcelona“Seguim negociant un acord antiterrorista d’unitat a Espanya. La presó permanent revisable és la línia vermella. No hi donarem suport mai”. El PSOE va haver d’empassar-se dilluns la seva piulada després de firmar un pacte d’estat que inclou la cadena perpètua que primer refusava de totes totes. Però el tràngol que ha suposat l’acord antiterrorista amb el PP només acabava de començar: en tan sols dues hores de diferència el portaveu socialista al Congrés, Antonio Hernando, i el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, van mostrar públicament les contradiccions socialistes, sorgides arran del primer gran acord amb els populars. Mentre que Hernando va negar taxativament que aquest pacte es pogués ampliar a altres sectors perquè hi ha diferències “abismals” entre els dos partits, Sánchez va posar sobre la taula que el sistema educatiu ha de ser la pròxima matèria que els dos grans partits estatals han de tractar conjuntament.

L’expectació era enorme a la seu del Cercle d’Economia de Barcelona. En la signatura de l’acord abans-d’ahir, els mitjans de comunicació no van poder fer preguntes. Ahir tampoc. Pedro Sánchez va arribar a Barcelona, va pronunciar la seva conferència durant mitja hora, va respondre a les preguntes dels socis del Cercle i se’n va anar, sense aturar-se davant dels micròfons dels periodistes.

Malgrat les crítiques dels sectors més progressistes del seu partit pel pacte, Sánchez va reivindicar-lo durant la seva xerrada. La convicció després d’haver-lo rubricat és tan ferma que vol repetir i va reclamar “més acords en elements de fons” amb el govern del PP. I ja va posar deures, perquè va afirmar que la pròxima matèria que s’hauria d’abordar ha de ser un pacte d’educació que asseguri “l’estabilitat, l’equitat i la qualitat” del sistema educatiu, ara en el punt de mira després de la “imposició” del ministre José Ignacio Wert pel que fa la reforma universitària.

Felipe González aprova l’acord

Però no gaire estona abans, el portaveu dels socialistes al Congrés, Antonio Hernando, havia tancat la porta a arribar a nous acords amb el PP, amb la justificació que els separen diferències “enormes” i “absolutament antagòniques”. Unes divergències “abismals” que fan “inconcebible” una coalició entre els dos principals partits ara mateix al Congrés. La vehemència d’Hernando va desplomar-se quan el líder del partit va afirmar que a ell sí que li “agradaria” tornar a estendre la mà als populars.

Davant d’aquest panorama turbulent, el diputat socialista i exalcalde de Sant Sebastià, Odón Elorza, també va renegar del pacte, que va qualificar de “filigrana dialèctica”. En una sèrie de comentaris a Twitter va opinar que el pacte amb el PP “és difícil d’explicar” i “perjudica la credibilitat” del PSOE. “Votaré sense convicció”, va admetre Elorza, situat a l’ala més progressista del partit. “Entre callar, aplaudir o trencar, prefereixo cridar”, va dir. Elorza ja va trencar la disciplina de vot en la votació per formalitzar l’abdicació del rei Joan Carles. Però el pacte in extremis de Sánchez va trobar un aliat en l’expresident del govern central Felipe González, que va aprovar l’acord. Segons el seu parer és un “exercici de responsabilitat” per reafirmar la “unitat” en matèria antiterrorista. Ara bé, González dubta de la constitucionalitat de la presó permanent revisable.

Poca receptivitat de la resta

De fet, Hernando va insistir que tot i haver firmat el pacte el seu partit segueix rebutjant la cadena perpètua (la pena que s’aplicarà als terroristes) i la recorrerà davant del Tribunal Constitucional quan entri en vigor el nou Codi Penal. Fins i tot va prometre que si el PSOE arriba altre cop a la Moncloa suprimirà aquesta clàusula.

Hernando va fer aquestes declaracions en un acte gairebé inèdit: els portaveus del PP i el PSOE del Congrés registrant plegats el text legal en què es materialitza el pacte que abans-d’ahir van firmar Mariano Rajoy i Pedro Sánchez. Els portaveus de les dues formacions van fer una crida als altres grups parlamentaris perquè se sumin a l’acord, però de moment només Coalició Canària, UPN i Fòrum Astúries l’han subscrit. La majoria de l’oposició és reticent a fer-ho i les crítiques que qualifiquen l’acord d’“electoralisme” o “oportunisme” van ser una constant durant la jornada d’ahir, tant des d’IU com des d’UPyD, PNB i Podem. El líder d’IU, Cayo Lara, va lamentar que els socialistes hagin “caigut a la trampa” de Rajoy, que “els ha colat per la porta del darrere la cadena perpètua”. Des del PNB van titllar el pacte d’“electoralista”. Una idea semblant a la de la formació que lidera Rosa Díez. El portaveu adjunt d’UPyD, Carlos Martínez Gorriarán, va afirmar que l’acord és una “representació propagandística”. Des de Catalunya, el president de la Generalitat, Artur Mas, va avisar que el pacte contra el jihadisme “no pot trepitjar” els drets i les llibertats individuals ni tampoc les “competències” del Govern en seguretat.

Enmig de les desaprovacions de la resta de partits, i amb el seu lideratge qüestionat, Sánchez va preferir centrar la seva conferència a Barcelona en l’economia. El secretari general socialista va “exigir” posar fi a la troica, a la qual va culpar d’haver impulsat “polítiques nocives per al creixement”. Per suplir el buit que deixarien el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional, Sánchez va proposar un espai de “governança democràtica” a Europa, i de fet va demanar a Rajoy que “lideri” aquesta iniciativa a la Unió Europea. I el mateix dia que s’anunciaven les xifres de l’atur (que creix, tot i que el mes passat va ser el millor gener des del 2007), Sánchez va admetre que “l’economia espanyola s’està recuperant”. Però va llançar un retret a Rajoy, a qui va criticar “l’eufòria i l’autocomplaença” sobre la situació macroeconòmica del país. Al seu parer aquests “avenços” de l’economia a l’Estat no es deuen a les mesures preses per l’executiu del PP. “És veritat que hi ha xifres per a l’esperança, però el govern hauria de ser menys arrogant, més humil i més prudent”, va sentenciar.

Contra el pacte del dèficit zero

Quan tots els focus se centraven en el pacte antiterrorista, Sánchez va ressuscitar l’últim gran acord entre el PP i el PSOE, forjat el 2011: la modificació de l’article 135 de la Constitució, que limitava el dèficit. El líder dels socialistes va anunciar que el seu partit presentarà una reforma d’aquest punt per poder assegurar “l’estabilitat pressupostària” i a la vegada “fixar un mínim social”.

Sánchez es mou ara entre el pactisme i l’equidistància amb el PP perquè, encara que sembli estrany, allarga la mà a Rajoy per forjar acords sense oblidar que es presenta com la seva alternativa.

Costas avisa que el nazisme va sorgir per “la inestabilitat”

El president del Cercle d’Economia, l’economista Antón Costas, va ser l’encarregat de presentar Pedro Sánchez i en la seva breu intervenció es va mostrar molt preocupat pel futur polític i econòmic d’Europa. En ple debat sobre la victòria de Syriza a Grècia i de la irrupció de Podem a l’Estat, Costas va avisar que l’“escenari espanyol i europeu”, marcat per una “barreja d’economia estressada, societat tensa i indignada i inestabilitat política”, és semblant a la de “principis dels anys 30”. Una fragilitat política que “va donar lloc a experiments socials de tot tipus, com el feixisme i el nazisme”. Segons Costas, per evitar que aquests moviments polítics tornin a repetir-se cal impulsar “un nou progressisme, que ha d’anar més enllà de l’estat del benestar per anar a l’estat de les oportunitats”. Costas va tenir un record per al president de Planeta, José Manuel Lara, mort dissabte, que va ser president del Cercle -un dels principals lobis i centres de reflexió del país- fins a l’any 2008.