El PSOE rebutja totes les propostes de resolució vinculades al Procés
Unides Podem s'absté en les iniciatives que apostaven per l'autodeterminació i la desjudicialització
MadridEl debat de política general del Congrés ha servit per, entre moltes altres coses, constatar de nou que les posicions de màxims del sobiranisme no compten amb prou suports a Madrid. Totes les propostes de resolució relacionades amb el Procés presentades per ERC, Junts, el PDECat i la CUP han restat rebutjades. Amb tot, era de preveure, perquè incloïen un llistat de reivindicacions inassumibles per al PSOE. Sigui com sigui, serveix de reflex dels plans de la Moncloa per a aquesta sessió de tres dies a la cambra baixa, en la qual Pedro Sánchez va intentar amagar al màxim la qüestió catalana en la seva intervenció inicial. Una decisió que els grups independentistes, i també el president d'Unides Podem, Jaume Asens, li van recriminar.
Els socialistes ni tan sols han fet l'intent d'esmenar alguna de les iniciatives, segons confirmen fonts del grup parlamentari. Haurien pogut acceptar separadament alguns punts de cada proposta de resolució, però es voten conjuntament. Per exemple, ERC, Junts i el PDECat plantejaven la reforma de la sedició. Pedro Sánchez va assegurar durant el debat de política general que no hi ha majoria per impulsar la modificació legal, tot i que la predisposició d'un gruix important de grups del Congrés obre la porta, com a mínim, a una negociació. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, a més, reclamava aquest dimecres mesures concretes sobre la desjudicialització de cara a la reunió d'aquest divendres a la Moncloa amb el cap de l'executiu de l'Estat.
En principi, de la trobada no en sortirà encara la data de la taula de diàleg, una aposta que defensen ERC i el PDECat. La formació nacionalista exigia una convocatòria aviat de l'espai de negociació, que es reuneixi de manera trimestral i que derivi en una votació. Per la seva banda, els republicans proposaven en la seva resolució de manera ambigua "mantenir un diàleg obert entre les forces catalanes" i arribar a un "compromís que habiliti a l'estat espanyol la solució de les seves diferències polítiques, també en temes delicats".
ERC no feia una referència explícita al dret d'autodeterminació, però en una proposta conjunta amb EH Bildu i el BNG instaven el govern espanyol a "reconèixer de manera efectiva el diàleg i la voluntat ciutadana lliurement expressada com els únics i millors instruments per a la resolució dels conflictes polítics territorials existents a Catalunya, Euskadi i Galícia". Junts i la CUP, en canvi, aposten per "reconèixer i respectar la voluntat de l'1-O" i "reconèixer el legítim dret a l'autodeterminació dels pobles de l'estat espanyol".
Les dues forces del Govern, que han evidenciat les seves diferències sobre el diàleg amb l'Estat –Junts s'ha abstingut a la proposta de resolució d'ERC–, sí que han coincidit a demanar que s'implementin les recomanacions de l'informe Cilevics aprovat l'any passat a l'assemblea de representants del Consell d'Europa, que avala els indults, aposta per la retirada de les euroordres i denuncia que el Congrés no permeti debatre una llei d'amnistia. Els partits sobiranistes també reclamaven que la Fiscalia cessi en la seva persecució contra alts càrrecs i activistes vinculats al Procés, i Junts apuntava a la "reprovació de l'actuació del Tribunal de Comptes". A més, els quatre partits coincideixen en advocar per una investigació a fons sobre la guerra bruta contra l'independentisme, sigui per l'operació Catalunya o pel Catalangate. El PSOE també ha declinat una iniciativa de Junts per a l'execució de les inversions a Catalunya, mentre que n'ha aprovat una d'ERC sobre el traspàs dels recursos de les beques educatives.
Per la seva banda, Unides Podem s'ha abstingut en la iniciativa d'ERC i la de la CUP, que es mostrava favorable a la sortida d'Espanya de l'OTAN, a l'abolició de la monarquia i a crear comissions de veritat sobre casos de vulneracions de drets i llibertats durant la dictadura, la Transició i fins a l'actualitat. El PNB també ha vist com el PSOE rebutjava una proposta per "reconèixer l'existència de les nacions catalana, basca i gallega" i una altra en què demanava que es prenguessin accions en episodis d'exaltació franquista dins les forces armades.
Melilla, despesa militar i Sàhara Occidental
El debat també ha posat de manifest discrepàncies en qüestions que recentment han estat d'actualitat, com la tragèdia de Melilla. Unides Podem havia impulsat una iniciativa per condemnar els fets a la qual el PSOE s'ha oposat. De fet, el soci majoritari de la coalició ha votat en contra de 12 de 15 de les propostes del seu aliat al govern espanyol. Entre elles, una que reclamava una reforma fiscal i la creació d'una empresa d'energia pública. En canvi, Unides Podem ha donat suport a la majoria d'iniciatives dels socialistes.
La despesa militar, també d'actualitat els últims dies, integrava una proposició d'ERC, que demanava reduir-la. La formació de Pedro Sánchez s'hi ha oposat, com també a una que reclamava investigar la monarquia i fer reformes per fiscalitzar la institució, i una altra que apostava per revertir l'acord d'Espanya amb el Marroc sobre el Sàhara Occidental. Unides Podem sí que hi ha votat a favor. D'entre les proposicions que s'han aprovat –41 de 138–, destaca una de Junts que reclamava incorporar amb més rapidesa els medicaments per al càncer metastàtic que homologa la Unió Europea i oferir-los a preus més assequibles. També ha tirat endavant una proposició del PP, amb els vots del PSOE, que donava suport al nou concepte estratègic acordat a la cimera de l'OTAN. Més a la dreta, Vox ha evidenciat la seva solitud en moltes de les seves iniciatives, com una en què exigia l'expulsió immediata de tots els immigrants irregulars, en la qual el PP s'ha abstingut.
