El PSOE rebutja fer públics documents del cas Pegasus
El govern espanyol s'obre a desclassificar informació només si ho requereix un jutge o el Defensor del Poble, i mostrar-la a la comissió de secrets oficials
Madrid / BarcelonaEl govern espanyol està disposat a desclassificar documents vinculats al cas Pegasus, però no al fet que siguin de lliure accés per a la ciutadania. Unides Podem i les formacions sobiranistes van sol·licitar la setmana passada que es publiquin les autoritzacions judicials que la directora del CNI, Paz Esteban, va ensenyar a la comissió de secrets oficials. No sortiran d’allà, ha assegurat aquest dilluns el portaveu del PSOE, Felipe Sicilia, que ha deixat clar que si s’aixeca el secret d’algun document serà consultable als “canals on correspon”: a porta tancada a la comissió del Congrés. Tampoc arriben de moment els cessaments que estan esperant els socis del PSOE, a l’espera que culmini la investigació interna que està fent el CNI. El govern espanyol és conscient que l’incendi del cas Pegasus és gros i hi ha debat sobre la continuïtat d’Esteban, però està determinat a acabar la legislatura i a recuperar els suports al Congrés.
“És a la comissió de secrets oficials on s’aclareixen les coses que són secretes. Aquesta és la legalitat. Ja no és que ho demani una persona o una altra. El govern està disposat a retre comptes, però al lloc on toca”, ha manifestat Sicilia. Aquesta desclassificació, però, no es farà per iniciativa pròpia ni perquè la sol·liciti el president de la Generalitat, Pere Aragonès, sinó només si la requereix un jutge o el Defensor del Poble, que també investiga el Catalangate. Fer públiques les interlocutòries del jutge del CNI Pablo Lucas –o bé el seu suplent, Andrés Martínez Arrieta– implicaria posar al descobert els motius pels quals s’acceptava l’anul·lació de la privacitat dels espiats i obriria un debat sobre si era una decisió proporcional. Suposaria, a més, un nou xoc entre els serveis secrets i la Moncloa.
Debat sobre Paz Esteban
L’altra resposta que espera l’independentisme és que s’assumeixin responsabilitats polítiques, per bé que de moment la ministra de Defensa, Margarita Robles, i la directora del CNI continuen al càrrec. El discurs oficial és ara per ara que cal esperar els resultats del control intern que ha iniciat el CNI i que es dirimeixi si hi va haver més ministres espiats. El Centre Criptològic Nacional farà públiques aquest dimarts les conclusions, segons ha avançat la Cadena SER. Fonts governamentals asseguren que hi ha debat al consell de ministres sobre fer pagar els plats trencats a Esteban, tot i que ara mateix el PSOE públicament no hi veu motius. “Si continua és perquè hi ha confiança en la seva feina”, ha afirmat Sicilia.
Si bé hi ha moltes referències a la provisionalitat en el cas d’Esteban, més taxatiu és el suport a la ministra de Defensa. “És una ministra magnífica, per cert. És un orgull per a aquest partit que Robles sigui la ministra de Defensa”, ha destacat el portaveu socialista. Fonts del PSOE desmenteixen que Sánchez hagi expressat als seus companys de gabinet i partit la seva preocupació pel fet que l’hagin espiat. I sobre el Catalangate, resten importància al fet que un dels objectius fos Aragonès, vicepresident del Govern en aquell moment i líder d’ERC. Posen l’accent en el fet que un jutge va avalar que s’intervinguessin les comunicacions i que des de l’esfera política no es pot qüestionar la seva tasca. Segons Sicília, a la reunió de l’executiva d’aquest dilluns no s’ha abordat el fet que la Moncloa no conegués que el CNI espiava Aragonès.
A l’altra banda de la coalició, Podem manté que el forat en la seguretat de les comunicacions dels ministres és “extraordinàriament greu”, en paraules del coportaveu del partit lila, Pablo Fernández. En roda de premsa aquest matí, ha considerat que la “incapacitat palmària” dels serveis d’intel·ligència ha de tenir com a conseqüència l’assumpció de responsabilitats al més alt nivell. La setmana passada Unides Podem ja va ser contundent a l’hora de demanar el cap de Robles, per bé que aquest dilluns Fernández ha evitat personalitzar. L’espai lila assumeix que ser inflexible amb aquesta petició se li pot girar en contra.
Malgrat la negativa del PSOE, l’independentisme segueix insistint que la desclassificació de documents és clau si el govern espanyol vol donar alguna mostra que es pren seriosament el problema. Aquest dilluns hi ha insistit el secretari general de Junts, Jordi Sànchez, que ha recordat que el president Pedro Sánchez “té la capacitat de desclassificar aquests informes”. A més, s’ha mostrat convençut que el president socialista fins i tot tenia accés als “informes del CNI” amb tota la informació. Des del Govern, la consellera d’Exteriors, Victòria Alsina, ha aprofitat la commemoració del Dia d’Europa per demanar que la UE actuï perquè programes com Pegasus, el software amb què s’ha espiat, siguin “dràsticament prohibits”.
També des d’Esquerra reclamen la desclassificació. La seva secretària general adjunta, Marta Vilalta, ha lamentat que transcorregudes tres setmanes de l’esclat del Catalangate l’executiu espanyol encara no hagi assumit “cap responsabilitat”. Ha considerat, doncs, que amb aquesta paràlisi “el missatge que envien és que estan disposats a carregar-se la democràcia per defensar la unitat d’Espanya”. Com que per ara no hi ha respostes concretes, Esquerra ha portat una moció al Parlament que es votarà aquest dijous i que busca que la cambra exigeixi la dimissió de Robles per haver “reconegut i justificat l’espionatge massiu” al Congrés. Per als republicans, el “mínim” seria que la ministra de Defensa plegués, però no descarten demanar més caps.