La ultradreta desafia Sánchez provocant el caos al centre de Madrid

Madrid / Barcelona / Brussel•lesMentre a Brussel·les el secretari d’organització del PSOE, Santos Cerdán, segueix negociant amb l’entorn de l’expresident Carles Puigdemont la llei d’amnistia, a Madrid s'ha desfermat el caos aquest dimarts al vespre amb una manifestació ultra contra el pacte entre els socialistes i els independentistes i, en concret, contra el president espanyol en funcions, Pedro Sánchez. “A prisión”, “Viva Franco”, “Que te vote Txapote”, "Marlaska maricón" o el Cara al sol són alguns dels lemes que s'han sentit a la manifestació, tot i que els aplegats en la protesta també han cridat consignes en contra del rei Felip VI, de la Constitució i, fins i tot, del Papa de Roma, que aquesta setmana s'ha reunit amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès.

De les 7.000 persones que segons la Delegació del govern espanyol han sortit al carrer, hi ha hagut un gruix que ha acabat enfrontant-se a les forces de seguretat i protagonitzant una autèntica batalla campal amb la Policia Nacional al centre de Madrid. De fet, la d'aquest dimarts és la concentració més multitudinària davant la seu del PSOE fins ara: hi ha hagut quatre manifestacions des de dissabte, i la de dilluns havia fixat fins ara el màxim d'afluència aplegant 3.800 persones en un dia que també es va saldar amb càrregues policials, però amb una intensitat menor.

La situació d'aquest dimarts ha estat molt més tensa: els manifestants han aconseguit trencar el cordó policial que els agents havien format per evitar que accedissin a la seu del PSOE, al carrer Ferraz. Un cordó que també han replicat al Congrés de Diputats, al qual s'ha desplaçat un grup de manifestants, que ha desistit aviat de replicar res que s'assemblés a l'assalt del Capitoli dels Estats Units.

Lluny de contenir-se per la presència de la Policia Nacional, diversos grups han tirat tota mena d'objectes als agents: tanques, contenidors i objectes contundents, mantenint una actitud desafiant en tot moment amb les forces de seguretat. Al seu torn, la policia ha contestat amb gasos lacrimògens, càrregues policials i pilotes de goma. Durant unes hores, els aldarulls han ocupat el centre de Madrid i el balanç, per ara, ha estat de 39 ferits, quatre dels quals han acabat a l'hospital per fractures o fissures i una trentena eren policies. A l'hora de tancar aquesta edició constaven set detinguts per desordres públics —sis homes i una dona—, quatre més que dilluns. Entre ells hi havia un menor d'edat de 17 anys.

La capital madrilenya, en aquest cas, ha estat l'única en què hi ha hagut incidents remarcables, ja que les convocatòries contra l'amnistia s'han replicat sense tensió en altres ciutats de l'Estat: a Sevilla, Múrcia, Oviedo o Almeria, i també a Barcelona, davant de la seu del PSC, tot i que amb molt poca afluència.

El president espanyol en funcions, Pedro Sánchez, ha reaccionat a les protestes d'aquesta nit llançant crítiques al PP. "No esperem res dels que per acció o omissió donen suport als que assetgen seus socialistes. El seu silenci els retrata", ha piulat a través de X, refermant-se en la seva aposta per la majoria plurinacional: "L'avenç social i la convivència valen la pena. No trencaran el PSOE".

I és que el PP ha tardat a pronunciar-se. El líder del partit, Alberto Núñez Feijóo, ha assegurat passades les onze de la nit a X que "el malestar social és responsabilitat de Sánchez", però també ha demanat "respecte i exemplaritat" en les manifestacions. És a dir, no ha condemnat explícitament la violència i ha aprofitat per cridar a la seva convocatòria de diumenge vinent a les 12 a totes les capitals de província en contra de l'amnistia.

Sí que ho ha fet més clarament la secretària general dels populars, Cuca Gamarra, que a través de X ha dit que "res justifica la violència". "La meva rotuinda condemna", ha dit, si bé no ha abandonat els equilibris i ha atribuït els aldarulls a una "minoria".

Ja al llarg de la jornada d'aquest dimarts les mobilitzacions de la dreta en contra el pacte del PSOE amb els independentistes han marcat l'agenda política, sobretot per com va acabar la protesta aquest dilluns: els uniformats van acabar carregant contra els manifestants amb gasos lacrimògens i pilotes de goma. Una actuació per la qual la dreta i l'extrema dreta han posat el crit al cel contra el govern del PSOE i Sumar.

El senador del PP i expresident d'Extremadura José Antonio Monago ha acusat Pedro Sánchez de voler aplacar les protestes contra l'amnistia "amb la llei mordassa i, si cal, amb gas mostassa", mentre que fonts del partit han acusat la policia espanyola de tractar els manifestants davant de la seu del PSOE com si "fossin CDR", en al·lusió als independentistes catalans contra qui el PP sí que avala aquest tipus d'actuació policial. I més contundent encara ha estat el líder de Vox, Santiago Abascal, que ha cridat la policia espanyola a "rebel·lar-se" en contra de la coalició del PSOE i Sumar. Són, de fet, les ramificacions de la formació ultra i altres grupuscles encara més extremistes els que impulsen les protestes que hi estan havent a Madrid i a la resta de l'Estat.

El ministre d'Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha criticat per la seva banda la dreta per "qüestionar" l'actuació policial en la mobilització de dilluns, però no ha tingut el suport del cos sencer: la Unió Federal de Policies i JUPOL han demanat el cessament del delegat del govern espanyol per ordenar les càrregues policials i utilitzar gasos lacrimògens. A més, ho han comparat amb Catalunya: han assegurat que durant els disturbis de Via Laietana el 2019 en contra de la sentència del Procés els van ordenar "aguantar" malgrat que els "estiguessin massacrant". Una opinió que s'ha de veure si mantenen després de la batalla campal d'aquest dimarts a Madrid.

Sense pressa a Brussel·les

I mentre s'intensifiquen les protestes a Madrid, ¿com van les negociacions entre el PSOE i Junts? Quan tot sembla que està tancat, es torna a reobrir. És la sensació que transmetien aquest dimarts els negociadors socialistes després d'una nova jornada sense entesa definitiva. Cal tenir en compte que els dos partits ja han estat a punt d'anunciar l'acord dues vegades –dijous passat i aquest dilluns–. És per això que aquest dimarts els negociadors, per espolsar-se la pressió de sobre, han rebaixat les expectatives d'un pacte imminent, malgrat que els socialistes segueixen confiant poder investir Pedro Sánchez aquesta setmana. Què encalla el pacte? Fonts coneixedores de les converses admeten que no hi ha acord sobre l'abast de l'amnistia. El punt de discrepància entre el PSOE i Junts és qui se'n beneficia. Junts hi vol introduir les causes que considera lawfare –que no necessàriament pengen de l'1-O o el 9-N–, mentre que el PSOE discrepa que hi hagi una persecució d'independentistes als tribunals i considera que si s'amplia l'abast de l'amnistia no passarà el filtre del Tribunal Constitucional.

El ministre de Presidència, Félix Bolaños, ha receptat calma i paciència des de Madrid. Les parts asseguren que continuen "avançant" sense posar-se un horitzó temporal: "El dia 27 de novembre és l'única data límit". Les negociacions seguiran aquest dimecres –Cerdán s'ha quedat una nit més a Brussel·les i també hi ha la cúpula de Junts–, però des de les files socialistes ja parlen de malestar amb els de Carles Puigdemont per retardar l'acord mentre Madrid s'encén.