La defensa de la monarquia: el gran consens sense fissures entre PSOE i PP malgrat els escàndols

BarcelonaLes relacions entre el PSOE i el PP han sigut complicades i tenses des del primer minut de la legislatura i fins i tot han empitjorat els últims mesos amb la gestió de la pandèmia. La renovació del Consell General del Poder Judicial segueix bloquejada, els populars han rebutjat els pressupostos de l'Estat i els de Pablo casado s'han acarnissat en les crítiques pels pactes dels socialistes amb ERC i Bildu. Però hi ha una cosa que malgrat el tacticisme partidista de cada moment no canvia. Els dos grans partits espanyols continuen de bracet en l'únic tema que els serveix per aparèixer com un bloc sòlid: la defensa a ultrança de la monarquia i Felip VI malgrat que els escàndols del rei emèrit no paren de créixer.

Si algú havia arribat a pensar que l'últim episodi tempestuós de Joan Carles I, el pagament de gairebé 700.000 euros a Hisenda per evitar un delicte fiscal, modificaria aquest esquema, aquest dijous ha tingut l'evidència que no serà així. De fet, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, no va voler esperar ni unes hores per madurar la seva posició. El mateix dimecres a la nit, poc després de donar-se a conèixer la regularització fiscal del rei emèrit, ja va proclamar que "la monarquia no està en risc" i que Felip VI és "un cap de l'estat modern". L'estratègia del PSOE és intentar posar un tallafoc entre el rei i el seu pare, intentant desvincular el primer dels problemes del segon. Encara que siguin pare i fill, predecessor i hereu al tron, per als socialistes la Corona no està en qüestió. No ho està ni per la regularització fiscal dels 700.000 euros ni pels altres casos que Joan Carles té oberts amb la justícia, com el de les presumptes comissions de les obres de l'AVE a la Meca, on hi ha milions d'euros sota la lupa.

Pel que fa al PP, la seva defensa monàrquica és encara una mica més desacomplexada. Per als populars no és necessari ni aplicar el tallafoc entre rei i rei emèrit que intenten els socialistes. Un exemple és la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, que aquest dijous ha arribat a proclamar que "la llei és la mateixa per a tots, però no tots som iguals davant la llei". Conscient que la frase era arriscada fins i tot per a una part del seu electorat, després ha matisat que "tots els ciutadans som iguals davant la llei però Joan Carles no ha sigut un ciutadà més", sinó un "gran ambaixador d'Espanya". Relliscada a banda, per als populars Joan Carles segueix sent, malgrat tot, una figura a reivindicar. El PSOE i el PP estan convençuts que una mínima concessió cap als que qüestionen la Corona donaria ales a dos actors que volen tenir controlats: Unides Podem i l'independentisme català. L'exministra popular Ana Pastor ha defensat aquest mateix dijous que la monarquia és "una garantia de la unitat d'Espanya".

Podem se'n desmarca

L'únic partit estatal amb representació a l'hemicicle que es desmarca obertament d'aquesta defensa a ultrança és Unides Podem. El diputat i dirigent dels liles, Rafa Mayoral, ha proposat obrir un debat sobre el futur d'una monarquia que veu en fase "d'implosió". Les possibilitats d'èxit són per ara escasses. El principal exemple és el fet que, en aquesta legislatura espanyola, diversos partits han intentat almenys tres vegades impulsar una comissió d'investigació sobre la monarquia i mai se n'han sortit. Per fer-ho necessiten els vots dels socialistes o dels populars, i aquests dos partits han tornat a deixar clar aquest dijous que no els hi oferiran mai.

Regularització amb polèmica

Mentrestant, la Fiscalia del Tribunal Suprem ha anunciat aquest mateix dijous que estudiarà la regularització fiscal presentada per l'exmonarca i si té efectes. Ha de decidir si permet arxivar la causa de les targetes opaques o si la manté oberta. Però, com ja és habitual, cap moviment de Joan Carles està exempt de polèmica. La Cadena SER ha publicat que la Fiscalia va avisar a finals de novembre al rei emèrit que estava sent investigat. Això li hauria donat marge als seus advocats per presentar la regularització abans que Hisenda els notifiqués que els tenia en el punt de mira. Segons l'article 305.4 del Codi Penal, una regularització fiscal només es pot fer abans de tenir coneixement que s'està sent investigat per l'agència tributària o abans que la Fiscalia s'hagi querellat contra el presumpte infractor. Per tant, Joan Carles hauria jugat amb avantatge.