Folgueral, nou alcalde de Ponferrada gràcies al suport d'un condemnat per assetjament sexual
El socialista Samuel Folgueral arriba a l'alcaldia després d'una moció de censura que ha prosperat pel suport d'un assetjador. Chacón ho considera "insuportable" i Rubalcaba li demana que renunciï
PonferradaSamuel Folgueral (PSOE) és, des d'aquest divendres, el nou alcalde de Ponferrada. Ho és després d'una moció de censura que, per 13 vots a 12, ha fet fora de l'alcaldia Carlos López Riesco (PP). Però l'elecció del nou alcalde ha estat polèmica, ja que els vots que han permès decantar la moció han estat els cinc del grup d'Ismael Álvarez, un exregidor del PP i ara independent que va ser condemnat el 2002 per l'assetjament sexual a què va sotmetre la regidora Nevenka Fernández. El fet que la moció hagi prosperat coincidint amb el Dia Internacional de la Dona Treballadora ha afegit malestar a la votació, que ha causat escàndol a les xarxes socials. Tant, que el mateix líder del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, ha demanat al flamant nou alcalde i company de partit que renunciï al càrrec de forma immediata.
La polèmica s'ha deixat notar amb molta intensitat a Twitter i hi ha participat fins i tot Carme Chacón, que ha considerat "insuportable" que el PSOE s'hagi de basar en un condemnat per assetjament sexual per tal d'obtenir una alcaldia. Ni el nou alcalde ni la resta del grup socialista a l'Ajuntament de Ponferrada han volgut fer cap declaració, després d'un ple especialment tens, amb sonores protestes.
L'ara regidor independent, Ismael Álvarez, va ser condemnat l'any 2002 per assetjar sexualment Nevenka Fernández, aleshores regidora d'Hisenda. Álvarez, que era l'alcalde de la ciutat, va dimitir arran de la condemna, però continua sent regidor municipal. Ismael Álvarez, que ha anunciat que presentarà dissabte el seu cessament com a regidor, com havia avançat, va ser condemnat pel Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó a indemnitzar Nevenka Fernández amb 12.000 euros i a pagar una multa de 6.480, que va ser rebaixada a 2.160 pel Suprem. Després d'abandonar el PP va formar el seu propi partit, Independents Agrupats de Ponferrada (IAP), que va aconseguir cinc regidors en les últimes eleccions.
El malestar es desborda
Segons fonts de la direcció federal consultades per Efe, l'acord sobre la moció de censura entre el PSOE i IAP preveia que Álvarez dimitís abans de l'aprovació per part del ple i no després. En qualsevol cas, el malestar ja s'ha desbordat. Tot i que la direcció federal s'ha passat tot el dia intentant justificar l'acord –el secretari d'organització del PSOE, Óscar López, ha arribat a assenyalar que gràcies a l'acord aconseguit pels seus companys de Ponferrada "hi ha un assetjador menys en política"–, el cert és que durant tot el dia han estat nombroses les veus que des de les mateixes files del PSOE s'han pronunciat en contra de la moció. A més de Carme Chacón, que ha estat una de les primeres veus crítiques, la presidenta dels socialistes andalusos, Amparo Rubiales, ha dit que els fets són "una vergonya"."Inadmissible", ha escrit en el seu compte personal.
Mercedes Gallizo, exsecretària general d'Institucions Penitenciàries amb el govern de José Luis Rodríguez Zapatero, també s'ha sumat als "indignats" per l'actitud del PSOE a la localitat lleonesa. Altres socialistes, com la diputada Àngels Álvarez, molt activa en qüestions d'igualtat, s'han mostrat crítics amb la decisió, com ha fet la parlamentària del PSC i membre de l'executiva federal del PSOE Esperança Esteve. El també diputat Federico Buyolo ha considerat a través de Twitter que "no té justificació" i que és "inadmissible" sustentar un govern des de l'esquerra amb el vot d'un assetjador i "una burla" fer-ho el 8 de març.