Pablo Iglesias: “El PSOE no té un pla per a la taula de diàleg, no ha volgut afrontar aquest debat”

BarcelonaPablo Iglesias (Madrid, 1978), exvicepresident espanyol i exlíder de Podem, publica ara el llibre Verdades a la cara. Recuerdos de los años salvajes (Editorial Navona).

El seu llibre està ple de sospitosos habituals a Catalunya: Jusapol, Inda, Pérez de los Cobos, el deep state... A les ordres de qui estan?

— A l’Estat hi ha un procés reaccionari fruit de l’independentisme i de Podem. Les principals figures de poder provenen d’una dreta reaccionària judicial i els poders mediàtics actuals són d’una agressivitat sense matisos. El fet que els sindicats majoritaris de les forces de seguretat siguin elements de la ultradreta, a més, revela que hi ha sectors molt poderosos que actuen amb mitjans il·legítims. Si la dreta perd el poder electoral, continua mantenint una sèrie de poders per assenyalar com a enemics d’Espanya els que governen, també a Catalunya, i criminalitzar-los judicialment.

El límit de la democràcia a Espanya és el PSOE, alternat amb el PP?

— Una de les claus de l’estabilitat del sistema polític del 78 és l’existència no de dos partits, sinó de quatre. El PP i el PSOE però també CiU i el PNB. Aconsegueixen asimetries, com que hi hagi policies d’àmbit autonòmic, però mantenen un consens pel que fa a la monarquia, la incorporació a la UE, a l’OTAN... El mateix terrorisme d’ETA és un aglutinant. CiU i Pujol són pactistes i això es trenca amb el Procés i el sorgiment de Podem. El poder se n’adona i entén que el nacionalisme espanyol anticomunista pot ser un vehicle ideològic per fer un gir reaccionari.

Aleshores, qui mana a Espanya?

— Els propietaris dels mitjans de comunicació, que estan en mans de banquers, fons d’inversió i capital estranger, tenen molt més poder que qualsevol president. Qui mana més, Vicente Vallés o el president del PP? Ja vam veure el que li va passar a Pablo Casado. En 48 hores la dreta mediàtica el va llançar per la finestra de Génova. I La Sexta és una genialitat, una televisió amb propietaris de dretes per a una audiència progressista. A la tertúlia de Ferreras pots ser d’esquerres, però hi ha dues condicions: has de criticar els independentistes i Podem. Si el poder econòmic controla el 80-90% del que la gent llegeix, veu i escolta, això és un poder enorme.

Diu que Florentino Pérez mana més que el PSOE.

— Florentino Pérez mana molt. Com els propietaris dels bancs, que tenen el poder de despenjar un telèfon i posar ferm a qualsevol. Els poders mediàtics tenen una capacitat de mediació sense igual. Amb Ucraïna s’ha generat un sentiment molt noble d’empatia cap al poble ucraïnès i el seu dret a empunyar les armes contra l’invasor. Aquest mateix sentiment podria funcionar amb Palestina, amb els saharauis o amb els iemenites si es dediqués el mateix temps a explicar la seva situació.

Però aquesta resposta és compartida per la UE, els EUA, el Japó...

— Tots estem d’acord que l’agressió russa no té cap justificació. Però cal informar també dels crims de guerra que el New York Times publica de part de l’exèrcit d’Ucraïna. I veure quins tertulians posem a discutir d’un tema determinat.

Vostè hauria aplaudit Zelenski si hagués estat al Congrés?

— És un gest de respecte institucional, encara que també crec que els diputats que van decidir no aplaudir tenen el seu dret. El que va fer Zelenski ahir al Parlament de Grècia, donant la paraula a un neonazi del Batalló Azov, o les il·legalitzacions de partits a Ucraïna o les violacions de drets humans i presumptes crims de guerra, també es poden criticar. De nou és on posem el focus. Qui ha elogiat Putin a Espanya ha sigut bàsicament la dreta. Fins fa res, José María Aznar elogiava la seva intel·ligència geopolítica. El mateix Abascal tuitava frases de Putin. ¿Com és possible que aquests senyors, que ara diuen que Putin és comunista, llepessin el terra per on passava? Per no parlar dels que fan negocis amb el Kremlin, del finançament de Vox a través d’Hazte Oír.

El pla de Pedro Sánchez amb Mohammed VI és realpolitik?

— És immoral posar en el teu programa que defenses el dret d’autodeterminació del Sàhara i fer això als sahrauís. Albares és un diplomàtic molt pròxim a les posicions de la diplomàcia francesa, que és un aliat històric del Marroc. Llavors, entreguem la llibertat dels saharauis a canvi que el Marroc no continuï amenaçant amb la immigració, actuï com el nostre antidisturbis, violi drets humans davant dels migrants i es calmi amb Ceuta i Melilla. I el que veurem és que el Marroc no cedirà i utilitzarà l’aixeta de la immigració quan necessiti pressionar.

I també hi ha la foto de Sánchez i Feijóo a la Moncloa.

— Feijóo va dir ahir que vol que surtin els ministres d’Unides Podem del govern per poder parlar. Dir que Feijóo és centrista és una manera de blanquejar una dreta delinqüent i compromesa a governar amb la ultradreta. No és que Feijóo sigui un fatxa, Feijóo és del que faci falta. A partir d’aquí, el que fa el PSOE de regalar-los legitimitat acosta un escenari horrible, que és un govern de coalició del PP i Vox. I si això passa vostè i jo podem acabar perfectament a la presó o a l’exili simplement per fer el que vostè fa a l’ARA.

¿Antena 3 i Telecinco congregarien 200.000 persones per rebre Joan Carles I?

— Jo crec que no. Són prou intel·ligents per saber que l’operació per salvar Felip VI consisteix en acabar de trepitjar Joan Carles I, que és un cadàver polític. Els monàrquics han entès que la manera d’apuntalar el regnat de Felip VI és que tots els atacs vagin cap a Joan Carles I.

Què donarà de si la taula de diàleg?

— Crec que el PSOE no té un pla, perquè no s’atreveixen a tenir una discussió interna. No ha volgut afrontar un debat sobre la qüestió plurinacional a Espanya i entén que la taula de diàleg és un espai en el qual es poden anar fent un altre tipus de concessions. És bo que existeixi aquesta taula, però hi haurà d’haver un moment en el qual les forces de la investidura assumeixin que tenen tasques d’estat i tasques de transició del mateix estat. Si continuem funcionant en claus de conjuntura serà més fàcil que hi hagi un govern de coalició del PP amb Vox, que acabarà amb la il·legalització de partits, processos judicials irregulars i una dinàmica d’involució democràtica com a Polònia. Pensar que a Espanya no passarà és d’una tremenda ingenuïtat.