Què és el que el PSOE no compleix amb Junts?

BarcelonaCarles Puigdemont va trencar les negociacions amb el PSOE divendres passat i va reclamar una reunió "urgent" a Suïssa que, de moment, s'ha fet a Bèlgica aquesta mateixa setmana, quan els dos partits han tornat a seure plegats. Els resultats no han arribat, com ha evidenciat el rebuig de Junts als decrets que havia de convalidar el govern espanyol, i els juntaires alerten de risc de trencament definitiu amb els socialistes per incompliments dels acords. Quins incompliments denuncia Junts? Principalment, el traspàs integral de les competències d'immigració, l'aplicació de la llei d'amnistia per part de la justícia i l'oficialitat del català a la Unió Europea.

Immigració

El traspàs de les competències d'immigració no és un compromís contret per a la investidura del president espanyol, sinó que es va assolir com a contrapartida en les negociacions per convalidar uns decrets el gener del 2024. Es va acordar redactar una llei orgànica al llarg de l'any, però a l'arribar l'1 de gener les converses continuaven encallades i ara continua havent-hi desacords en matèries com la gestió de fronteres o els fluxos i els permisos de treball.

De fet, aquest dijous ha tornat el xoc amb el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, que va recalcar fa uns dies que les negociacions estaven "molt avançades" però que continuava havent-hi la línia vermella de les fronteres. Així, el secretari general de Junts, Jordi Turull, ha comminat aquest mateix dijous a destituir el ministre si no es posa "al seu lloc". L'opinió entre els dirigents juntaires és que allò que s'acorda a Suïssa davant un mediador internacional no acaba tenint els efectes desitjats quan es trasllada a la Moncloa.

Català

L'oficialitat del català a la Unió Europea ha estat un assumpte fonamental per a Junts, que es va pactar en les negociacions per triar Francina Armengol com a presidenta del Congrés. La "garantia" va arribar quan el ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, va enviar una petició formal en què demanava l'oficialitat a la secretària general del Consell de la Unió Europea el mateix 17 d'agost. Espanya també va tenir l'oportunitat en la presidència de torn de la UE d'anar introduint aquesta petició al ple del Consell, però l'oficialitat no es va aprovar i amb les altres presidències de torn l'assumpte ha quedat encallat, malgrat que Albares sosté que continua treballant per obtenir la necessària unanimitat dels països per aconseguir-ho. A diferència del que passa amb Marlaska, del ministre d'Exteriors no tenen cap queixa, però a Junts hi ha la sensació que el govern espanyol no ha jugat totes les seves cartes per aconseguir que el català sigui llengua oficial de la UE.

Amnistia

L'amnistia és el rovell de l'ou de l'acord de Brussel·les. És un dels acords que més neguitegen Junts, veient que la rebel·lia judicial ha impedit l'amnistia als governants condemnats pel Procés i als exiliats, a més de desenes d'activistes –l'informe d'Òmnium difós aquest dijous evidencia que només s'ha aplicat al 39% dels casos–. Per això, des de Junts fins i tot es va reclamar que la Fiscalia actués en contra dels jutges que s'han negat a aplicar la llei, com els del Tribunal Suprem.

En tot cas, el mateix Puigdemont i d'altres dirigents juntaires com Turull han anat insistint que el que pot i hauria de fer l'executiu estatal és aplicar una "amnistia política", entesa com a reconeixement de la seva figura, ja que ni Pedro Sánchez ni Salvador Illa s'hi han reunit encara, tot i la predisposició que van expressar verbalment els dos governants socialistes. "M'estan tractant igual que el Suprem, com un presumpte delinqüent", va arribar a dir l'expresident en una entrevista a TV3.

Reconeixement nacional

El mateix esperit de l'acord és el que està en qüestió, a parer dels juntaires. El text de l'acord del 2023 amb el PSOE parla dels dos "àmbits permanents" en què hi ha d'haver avenços: "la superació de dèficits i limitacions de l'autogovern" i el "reconeixement nacional de Catalunya". I afegeix que tot plegat ha de servir per resoldre el problema territorial, "un conflicte que només la política en democràcia pot canalitzar per cercar una solució, atès que, sis anys després, la qüestió de fons continua sense resoldre's". Una visió que han denunciat que contradiuen les paraules i fets de l'executiu espanyol i el Govern, però no les converses a Suïssa.

Així, el document deixa clara l'aposta per la negociació amb un mediador "internacional" que acudeix a les trobades a Suïssa. L'únic punt problemàtic del pacte per a Junts és que recull que "aquests acords han de respondre a les demandes majoritàries del Parlament de Catalunya", una cambra que a hores d'ara no té majoria independentista tot i que els juntaires tenen l'arma del condicionament del govern estatal. També es fa referència a altres qüestions, com ara que "s'abordaran els elements essencials d'un pla per facilitar i promoure el retorn a Catalunya de la seu social de les empreses que en van canviar la ubicació a altres territoris" –i, per això, des de Junts consideren que el mèrit del retorn del Banc Sabadell no se'l poden atribuir els socialistes– i "l'ampliació de la participació directa de Catalunya a les institucions europees", i es fa constar els parers divergents en matèria de finançament, on Junts reclama el concert econòmic.