El PSOE matisa el to amb els presos per afermar el diàleg

BarcelonaEl judici de l’1-O “tindrà un gran impacte en la política” i “no seria intel·ligent no tenir-ho en compte”. La reflexió que aquest dijous va fer Pedro Sánchez en una entrevista de Reuters des de Nova York explica el gir discursiu que el seu executiu està fent els últims dies en relació amb els presos polítics. El següent pas després de l’acostament al juliol no serà en cap cas demanar a la fiscalia que retiri els càrrecs contra els processats -demanda unànime del sobiranisme-, però la Moncloa busca, com a mínim, rebaixar el to en les declaracions sobre els presos per tal d’afermar el diàleg amb la Generalitat i afavorir, de retruc, el suport dels independentistes al Congrés.

Un nou exemple d’aquesta estratègia és el que va oferir el primer secretari del PSC, Miquel Iceta. En el seu paper de ministre de Catalunya a l’ombra, Iceta va afirmar, en un esmorzar informatiu a Madrid, que la presó preventiva per l’1-O “està durant massa”. Unes paraules que s’adiuen amb les que aquest cap de setmana va fer servir la vicepresidenta del govern espanyol, Carmen Calvo: “Si [el judici] s’allarga tant en el temps com s’està dient, per a l’any que ve o per després de les eleccions, semblaria raonable que [els presos] tinguessin altres mesures diferents. La presó preventiva serveix per al que serveix”, va dir a La Vanguardia. Malgrat que les paraules de Calvo van rebre una pluja de retrets per part de PP i Cs, fonts de l’executiu central expliquen que “per afavorir el diàleg” i “desinflamar la situació” amb Catalunya “és necessari arriscar”. I arriscar és això, digui el que digui la dreta”, afegeixen. Fonts del PSC encara van més enllà: “En la mesura que la dreta s’està radicalitzant, tant el govern espanyol com nosaltres tenim més marge per dir coses més sensates”, reflexionen.

Perspectiva optimista

Els socialistes, però, no “arrisquen”gratuïtament. El mateix Sánchez va avisar dijous els independentistes que “si prioritzen el conflicte en lloc de la cooperació, la legislatura a Espanya s’haurà acabat”. Conscient que necessita el suport d’ERC i el PDECat per aprovar els pròxims pressupostos i garantir l’estabilitat del seu govern, el president espanyol va aprofitar ahir mateix per redoblar la pressió. “Si posen al davant la cooperació al servei de polítiques socials o d’altres, crec que podrem durar fins al 2020”, va afirmar. Sánchez es pot permetre aquest tipus d’avís en un moment en què les enquestes li somriuen. Tot i les crisis que el govern espanyol ha hagut d’entomar últimament -des de la dimissió de la ministra de Sanitat, Carmen Montón, a la polèmica per la presumpta societat per eludir impostos del ministre de Ciència, Pedro Duque-, l’últim baròmetre del CIS, posterior a la victòria de Pablo Casado al PP, situava el PSOE a gairebé deu punts dels populars. El clima percebut a Catalunya, a més, també dona ales als socialistes, que acumulen arguments per justificar davant de PP i Cs -i l’electorat compartit- el seu discurs a Catalunya. “L’antiinflamatori del doctor Sánchez funciona”, diagnosticava ahir Iceta des de la capital espanyola, i afegia que, malgrat els “discursos” sobre la construcció de la República, la “realitat” va per una altra banda: “Des de la Generalitat s’estan emetent senyals en el sentit d’acceptar errors comesos i no tornar-los a cometre en el futur”, va reblar. El PSC considera que JxCat i ERC, en un pols constant pel full de ruta a seguir, eviten de moment repetir el xoc frontal amb l’Estat, i així es desprèn de l’acord sobre la suspensió dels diputats processats per part del Tribunal Suprem -amb una fórmula de delegació de vot dels afectats que busca esquivar la desobediència al jutge Pablo Llarena-. Així, Sánchez va recollir el guant llançat per Iceta i es va mostrar convençut que l’independentisme ha “entès que ha de deixar la via unilateral”.

Els límits de la distensió

Però els moviments dels socialistes per oferir un discurs més amable tenen límits. Mentre d’una banda Iceta tornava a dir que no veu que els fets que es jutjaran per l’1-O encaixin amb el “delicte de rebel·lió”, també deixava clar -com va fer Calvo- que davant de tot hi ha el “respecte” per les decisions dels jutges i la independència judicial. En aquest sentit va descartar recuperar de moment la idea que va llançar a l’ARA durant la campanya del 21-D d’indultar els independentistes un cop fossin condemnats -una proposta que, tal com ell mateix va reconèixer, li va passar factura a les urnes-. Sobre aquesta qüestió Iceta va repetir que parlar ara d’indults suposaria “subvertir la presumpció d’innocència” perquè s’estaria pressuposant la condemna. Entre el públic l’escoltava la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, que aquest cap de setmana es va mostrar “partidària” dels indults però va acabar matisant que la idea, a hores d’ara, és “prematura”. I ahir va arribar l’opinió de Sánchez, que va deixar clar que el seu govern “no entra en el terreny de les hipòtesis sinó de la realitat” i que ara no toca parlar d’indults.

“El que he de fer i hem de fer és intentar normalitzar les nostres relacions”, va esforçar-se a remarcar el president espanyol, que va lloar el camí seguit després de la reunió de la bilateral del mes d’agost i el recent compromís de l’Estat de pagar-li a Catalunya 1.459 milions pendents -del total de 7.600 milions reclamats per la Generalitat-. Cal tenir en compte, amb tot, que aquesta quantitat es pagarà en quatre anys i només es desbloquejarà si els pressupostos de l’Estat tiren endavant. Un altre avís per als independentistes.