El PSOE matisa l'acord amb Junts: l'Estat continuarà bonificant només el 30% del transport públic

MadridL'endemà que el govern espanyol salvés dos dels tres primers decrets de la legislatura per l'acord in extremis del PSOE amb Junts, es van coneixent amb comptagotes més detalls dels compromisos que ahir només va comunicar una de les dues parts. Els juntaires van emetre un comunicat amb els principals punts del pacte, però els socialistes van mantenir el silenci. Aquest dijous al matí el PSOE ja ha confirmat oficialment el contingut de l'acord, però amb alguns matisos i encara amb inconcrecions. El president espanyol, Pedro Sánchez, en un acte a la tarda ha defensat la via de l'acord com la millor manera de governar i ha reclamat al PP que "abandoni l'estratègia" del 'no'.

La bonificació del transport

El principal matís té relació amb la bonificació del transport públic. Mentre que Junts va afirmar que l'Estat assumiria "la totalitat del cost sobre els descomptes i les bonificacions del preu", el PSOE ha concretat que el govern espanyol en continuarà pagant només el 30%. Per arribar al 50% les comunitats autònomes hauran de seguir aportant el 20% restant.

El decret anticrisi aprovat inclou que durant un any més l’Estat seguirà subvencionant una part del transport urbà i interurbà (no és competència estatal), com el metro i l’autobús. La subvenció de l’Estat (un 30%), però, està vinculada a si les administracions competents, per exemple, la Generalitat, aporten un 20% addicional de subvenció. 

El que canvia, ha explicat en una atenció als mitjans la vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, és que s'elimina la "condicionalitat". Les autonomies ja no hauran d'aportar obligatòriament la seva part perquè l'Estat bonifiqui el 30%, que estarà "garantit per l'Estat". "Estic convençuda que les comunitats seguiran aportant el 20%", ha dit Montero.

Balances fiscals

"Publicació immediata de les dades oficials per calcular les balances fiscals", va anunciar Junts. Des del PSOE concreten que el que es farà és "permetre l'accés" a les dades a les administracions públiques o centres d'investigació que les vulguin per "aplicar la seva metodologia i publicar les seves conclusions". Aquí el ministeri d’Hisenda deixa en mans de la Generalitat el detall de les dades que cal publicar. 

Fonts del ministeri d’Hisenda remarquen que això no implica calcular-les, almenys per part del govern espanyol, que de fet no les publica des de l’any 2017. La balança fiscal és la diferència entre el que paguen els ciutadans i les empreses catalans en impostos a l'Estat i el que gasta el govern espanyol i altres organismes estatals en territori català. 

Competències en migració

El punt de l'acord que Junts va destacar més va ser la "delegació integral de les competències d'immigració a la Generalitat". Segons el partit, s'aplicarà l'article 150.2 de la Constitució per transferir les competències a la Generalitat a través d'una llei orgànica específica per a Catalunya. Fonts del PSOE es limiten a parlar d'una delegació per fer aquesta "gestió integral de la immigració" a través de l'article citat per Junts, sense concretar-ne l'abast.

En una entrevista a TVE aquest dijous al matí, el ministre de la Presidència i de Justícia, Félix Bolaños, ha dit que el compromís és fer aquesta llei orgànica, però que "ja es veurà quines són les competències exactes". No ha especificat si això inclourà el control de fronteres, per exemple, un dels elements que va denunciar el PP, que en una primera valoració de l'acord va advertir d'una possible cessió de "sobirania".

Fonts dels ministeris de l'Interior i d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions expliquen a l'ARA que desconeixen els detalls negociats pels partits. "Hem d'esperar al que es negociï en la futura llei orgànica", diu Interior. Un dels dubtes que genera el traspàs de les competències d'immigració és que podria xocar directament amb la Constitució (article 149) si es planteja com una delegació integral. "No es toca cap aspecte de la Constitució", afirmen les mateixes fonts del PSOE, que en garanteixen la constitucionalitat sense més detalls.

En una altra entrevista a la Sexta, Montero ha concretat que la "delegació" de competències és una "peculiaritat constitucional" que no implica una "transferència de la titularitat", que continuaria sent estatal. L'abast d'aquesta s'haurà de consensuar al Congrés, també amb la resta de grups parlamentaris necessaris perquè la llei orgànica tiri endavant.

Seus d'empreses i altres modificacions

En relació amb el retorn de les seus de les empreses que van marxar de Catalunya després de l’1-O, Junts deia que implica la “reforma de la llei de societats de capital mitjançant el consell de ministres per revertir el decret del PP del 2017 i que les empreses puguin tornar a Catalunya”. El PSOE confirma que s'aprovarà un "pla" per "revertir les conseqüències" del decret.

La ministra d’Hisenda només ha aclarit que “es reforçarà” que quan la seu d’una empresa resideix en un lloc sigui on dugui a terme totes les seves obligacions. Els socialistes remarquen que això "no suposa ni obligació ni sanció" a les companyies que decideixin mantenir la seu fora de Catalunya, a diferència del que es va publicar inicialment durant la negociació.

Els socialistes, a més, confirmen que s'incorporarà l'oli als productes que tenen un IVA al 0%, així com la supressió del polèmic article sobre les qüestions prejudicials que, a parer de Junts, posava en risc l'aplicació de la llei d'amnistia. Ara bé, el PSOE subratlla que el règim jurídic "no canviarà amb la supressió" i els procediments judicials es podran continuar paralitzant igualment a l'espera de la resposta del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).