MadridLa política sempre ha tingut molt a veure amb la intriga, sobretot quan no es tracta de la seva dimensió noble i constructiva, sinó d'una altra que és més freqüent, la de les maniobres enquadrades en la lluita pel poder. Ara bé, ateses les seves causes, no crec que la defenestració del líder del PSOE madrileny, Juan Lobato, passi als annals de la història universal de la infàmia de les conspiracions. En el fons, és una derivació de les maquinacions paral·leles del PSOE i del PP en la seva pugna per demostrar qui té més a veure amb la corrupció. Si volem posar-nos solemnes i fer escarafalls podem mostrar-nos escandalitzats pel fet que en aquesta narració per entregues apareguin involucrades la Fiscalia General de l'Estat i el Palau de la Moncloa. La primera, representada pel mateix fiscal general, Álvaro García Ortiz, i la segona per Pilar Sánchez Acera, excap de gabinet de l'actual ministre per la Transformació Digital, Óscar López. El que s'està intentant acreditar és que la Fiscalia va jugar brut, perquè hauria filtrat la documentació que, en forma de correu electrònic, demostraria fins a quin punt l'empresari Alberto González Amador, parella de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, estava involucrat en un frau fiscal, i que així ho reconeixia proposant als fiscals un pacte que li permetés no ser condemnat a pena de presó.
Se suposa que el que ha desvelat Juan Lobato és com va anar la jugada de l'intent fet pels socialistes per demostrar que Díaz Ayuso estava envoltada de corrupció. La deslleialtat per la qual ha caigut el ja exlíder dels socialistes madrilenys –que finalment va optar per la dimissió– és la d'haver anat a cal notari per deixar constància de la trucada en la qual Sánchez Acera, la funcionària de la Moncloa, li va proporcionar munició contra la presidenta autonòmica. Curiosament, Lobato va trigar vuit mesos a visitar la notaria. La trucada de Sánchez Acera la va rebre al març, però al despatx notarial hi va anar aquest mes de novembre, després de veure que el fiscal general era imputat per revelació de secrets en relació amb les filtracions sobre González Amador. Tampoc va ser un detall menor d'aquesta història que la Guàrdia Civil es presentés a la Fiscalia de General l'Estat amb una ordre judicial emanada del jutge del Suprem Ángel Hurtado, instructor de la causa, per registrar les instal·lacions i confiscar el mòbil i altres dispositius del mateix García Ortiz.
La visita al notari
Clarament, amb la visita al notari el que esperava Juan Lobato era quedar cobert si la taca d'oli seguia escampant-se. Els missatges intercanviats amb la representant de la Moncloa posen en relleu que Lobato estava preocupat per l'origen de la informació sobre la parella d'Ayuso i que considerava necessari tenir seguretat sobre aquesta qüestió abans d'utilitzar el correu autoinculpatori de González Amador en les sessions de control del govern autonòmic a l'Assemblea de Madrid. Ayuso estava construint un relat de persecució política del qual deia ser víctima per part d'un PSOE necessitat de desviar l'atenció com més lluny millor del cas Koldo i les seves peripècies per cobrar comissions proporcionant a l'administració mascaretes a sobrepreu durant la pandèmia, entre altres negocis. És lògic que Lobato volgués assegurar-se de la solvència i procedència del material acusatori que li proporcionaven des de la Moncloa. El que ja era més perillós era anar al notari per tractar d'esquivar les possibles conseqüències de la investigació judicial en marxa sobre l'autoria de les filtracions contra González Amador. Amb la decisió d'acudir a la notaria, Lobato va jugar fort. Però possiblement va pensar que era millor acabar políticament imputat pel PSOE –per una direcció del partit que el volia fer fora del lideratge a Madrid– que ser imputat penalment pel Suprem.
Aquí es podria obrir un altre debat sobre el sentit del concepte lleialtat aplicat als partits polítics. Ara Lobato ha quedat esclafat políticament. És com si l'haguessin clavat amb una xinxeta a la paret de qualsevol despatx de la seu del PSOE. Però és jove i la vida pot donar moltes voltes. La trajectòria del mateix Pedro Sánchez ho demostra. Jo era a la seu del PSOE el dia que el comitè federal socialista també el va defenestrar. I Sánchez –que aquest cap de setmana serà reelegit i està sent aclamat com a líder del partit al congrés de Sevilla– va ser capaç de refer-se. Lobato, de moment, no deixa l'escó al Parlament autonòmic. I demostra ser curós amb els detalls, com el d'anar a declarar al Suprem portant dins d'una carpeta amb les sigles del PSOE la documentació requerida pel jutge.
L'interrogatori de Sánchez Acera
Per entendre la lògica de la conducta seguida per Lobato s'ha de tenir en compte que no tenia gaires estímuls per portar la seva lleialtat fins al punt d'assumir el risc de veure acabada la seva trajectòria política a mans del Suprem. Segurament ara pensa que anar al notari no va ser tan mala idea. I s'ha permès el luxe de revestir de naturalitat el fet d'entregar al magistrat el seu telèfon mòbil, sense necessitat que hagin de registrar el seu despatx. El següent capítol important serà probablement el de l'interrogatori de la mencionada cap de gabinet, Pilar Sánchez Acera, amb la previsible confiscació del seu mòbil, en l'intent de tancar el cercle de la investigació. No és segur que es pugui provar que la Fiscalia i la Moncloa van actuar unides com a fil conductor de la filtració contra Ayuso i la seva parella. Però resulta obvi què és el que el jutge Hurtado està buscant.
Com resulta curiós amb quina facilitat la història de la persecució penal d'un delicte fiscal reconegut per González Amador s'ha convertit en un altre procés en el qual l'origen del que s'estava investigant ja ha perdut interès. Ho ha subratllat el mateix Óscar López, cap de Sánchez Acera. Ara tota l'atenció ha derivat cap a la presumpta revelació de secrets consistent en l'oferiment de pacte de la parella d'Ayuso als fiscals per evitar la presó. L'entorn de la presidenta madrilenya havia fet córrer que la proposta d'acord havia sortit de la Fiscalia, quan va ser al revés. Però la utilització d'un correu de l'imputat acceptant el seu delicte pot tenir conseqüències imprevisibles per al govern. L'avantatge per a Pedro Sánchez és que al Congrés no impera el desig de provocar un canvi de cicle.
