El PSOE es nega a treure l'excepció de terrorisme de la llei d'amnistia
ERC i Junts presenten per separat dues esmenes per blindar les causes del Tsunami Democràtic i els CDR
MadridPSOE, Esquerra i Junts no han arribat a un acord per intentar blindar que l’amnistia empari les causes del Tsunami Democràtic i els CDR i, a més, superin el filtre del Tribunal Constitucional i la justícia europea. La fórmula dels dos partits independentistes ha sigut eliminar qualsevol referència al delicte de terrorisme –en el text original se situa en l'apartat d'exclusions de la norma–, tot i que ho han plantejat en dues esmenes presentades per cadascú en solitari. Els socialistes, en canvi, defensen el redactat actual, en què el delicte de terrorisme apareix exclòs de l'amnistia en determinats supòsits i deixa marge perquè les causes dels CDR i el Tsunami Democràtic sí que quedin protegides.
Totes les esmenes que el PSOE presenta a la llei, vuit, estan pactades amb ERC, malgrat que els republicans –com Junts– també marquen perfil amb esmenes en solitari que fonts consultades per l'ARA assumeixen que difícilment tiraran endavant. A les esmenes conjuntes també s'hi han sumat EH Bildu, BNG i Sumar, però les hauran de votar Junts i el PNB perquè prosperin. Una d'elles fa referència a l'article 2 de la llei, el de les exclusions, i planteja incorporar-hi casos de genocidi i delictes contra la humanitat –per adaptar-se als estàndards internacionals– i deixar tal com està la referència al terrorisme. Des que es va acordar la llei, ERC va expressar dubtes que les causes dels CDR i el Tsunami Democràtic quedessin ben emparades, mentre que Junts va pactar el redactat actual del qual ara discrepa. Tanmateix, el PSOE va acabar registrant la llei en solitari.
L'ARA ja va explicar diumenge algunes de les opcions que els actors estaven debatent i una de les vies era que la llei no fes cap referència explícita al concepte terrorisme: sense entrar en especificitats, els partits independentistes consideren que s'entendria que les causes del Tsunami Democràtic i dels CDR quedarien sota el paraigua de les mobilitzacions. Els socialistes, però, no ho han acceptat. En el redactat actual es fa referència al terrorisme per excloure'l de l'amnistia sempre que hi hagi una sentència ferma. Per tant, les causes dels CDR i del Tsunami Democràtic, que encara no s'han jutjat, sí que podien veure's protegides per l'amnistia. Però els dubtes de Junts i ERC passen per la interpretació que en puguin fer el Tribunal Constitucional o el Tribunal de Justícia de la UE, tenint en compte la persecució del terrorisme que inclou l'ordenament jurídic.
La llei també preveu que no es puguin amnistiar els casos que contravinguin una directiva europea de lluita contra el terrorisme. El fet que el jutge del Tsunami Democràtic vulgui atribuir una víctima mortal als impulsors de les mobilitzacions postsentència i que els CDR remenessin substàncies explosives, podria anar en contra d'aquesta normativa i, per tant, quedar fora de l'amnistia. El PSOE no ha considerat que calgués tocar-ho i, de fet, el ministre Félix Bolaños ja havia anunciat que no acceptaria canvis "substancials" a la norma. Cal destacar que la Fiscalia té un posicionament diferent en aquestes dues causes: mentre que en la del Tsunami Democràtic no acusa per terrorisme, en la dels CDR sí. ¿La rigidesa del PSOE indica que no seria partidari d'amnistiar els CDR?
Per la seva banda, el partit de Puigdemont argumenta ara que no hi ha jurisprudència que exclogui de les amnisties els actes de terrorisme, tinença d'armes i explosius i que, per tant, no cal fer-ne referència. A més, destaca que "és una realitat que, tan bon punt es va fer pública la proposició de llei d'amnistia, s'han reactivat processos que s'assumia que estaven destinats al sobreseïment". És a dir, que en la justificació acusen directament el jutge Manuel García Castellón de moure's per evitar que les causes de l'Audiència Nacional es vegin amnistiades. A més, Junts considera que hi ha "aparença d'inconstitucionalitat" en el redactat actual.
Causes col·laterals al Procés
Més enllà del terrorisme, Junts vol situar l'inici del període de l'amnistia a l'1 de novembre de 2011 —ara és a l'1 de gener de 2012— i introduir les causes originades per lawfare. Mentre que ERC i el PSOE plantegen centrar encara més les causes en el Procés afegint-hi una referència addicional en l'article 1, que defineix l'àmbit d'aplicació, Junts planteja el contrari. Els de Puigdemont introdueixen una modificació per ampliar-lo i, d'aquesta manera, afegir persones afectades per causes que no n'estan directament vinculades.
Es tracta, per exemple, de la causa contra el cap de l'oficina de l'expresident Josep Lluís Alay per assistir al referèndum de Nova Caledònia en representació de Puigdemont o la de l'exconseller d'Interior Miquel Buch per haver posat un escorta encobert a l'ara eurodiputat.
Concretament, Junts proposa que l'amnistia s'apliqui a les accions "atribuïdes en funció d'operacions artificioses i/o prospectives orientades a la criminalització de càrrecs públics i/o el seu entorn". Amb l'exclusió, això sí, de les que hagin pogut comportar un "increment patrimonial d'origen il·lícit". Més enllà dels casos anteriorment esmentats, o el de Gonzalo Boye que està processat per narcotràfic i ell defensa que se'l persegueix per ser advocat de Puigdemont, aquest redactat de l'esmena pot obrir la porta a amnistiar altres casos com el de Laura Borràs si es considera que hi ha hagut "operacions artificioses" que han motivat la judicialització de la seva gestió a la Institució de les Lletres Catalanes.
El retorn dels exiliats
Una altra de les preocupacions dels partits independentistes és garantir que, un cop entri en vigor la llei d'amnistia, els exiliats puguin tornar lliurement encara que els jutges es dirigeixin al Tribunal Constitucional (TC) o al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) si tenen dubtes amb la norma. L'actual redactat ja concreta que s'aixecaran les mesures cautelars en vigor —ordres de detenció i ingrés a presó— fins i tot quan es plantegi una qüestió de constitucionalitat al TC, però no fa referència a les qüestions prejudicials al TJUE. Tant ERC com Junts afegeixen, amb fórmules diferents, que les mesures cautelars s'aixecaran també quan s'hagi consultat a Luxemburg, tot i que hi ha dubtes que una llei espanyola pugui pronunciar-se sobre una qüestió que, en principi, hauria de decidir el TJUE.
Per la seva banda, el PP també ha volgut presentar esmenes parcials després que el Congrés tombés la que va presentar per fer caure el conjunt del text. Han registrat esmenes a tots els articles de la llei plantejant-ne la supressió fins a buidar-la de contingut. La majoria plurinacional s'havia marcat aprovar la llei a principis de febrer. Fins llavors hi ha temps per pactar-ne el redactat definitiu.
-
E PP ha anunciat que sol·licitarà els informes jurídics que han permès que s'acceptés la tramitació de les esmenes conjuntes del PSOE, ERC, Sumar, EH Bildu i el BNG, perquè segons consta en la documentació s'han registrat un segon més tard de les sis de la tarda, quan acabava el termini. El president de la comissió de Justícia, el socialista Francisco Lucas, ho ha atribuït a un error informàtic.