El PSOE intenta salvar el decret dels romanents ‘in extremis’

MadridAl ministeri d’Hisenda s’assumeix que el Congrés dijous probablement tombarà el reial decret sobre l’ús dels romanents del món local, però el PSOE intenta socialitzar la derrota amb el seu soci de govern. Ahir a la cambra baixa es mantenien negociacions per poder convalidar la proposta de María Jesús Montero, que s’encamina a un revés a la cambra baixa. Si no hi ha un gir de 180 graus, el que queda és minimitzar danys i que no s’exhibeixi una “unanimitat contra Hisenda”, tal com va vaticinar aquest dimarts que podria passar el portaveu de Cs, Edmundo Bal. En paral·lel a una difícil negociació pressupostària, sobre la qual Pedro Sánchez i Pablo Iglesias mantenen posicions divergents, els socialistes volen estalviar-se una altra divisió al si del govern. Podria aconseguir-ho i, en canvi, que sigui Podem qui exhibeixi posicions diferents: els comuns amenacen amb el vot en contra.

El diputat d’En Comú Podem Gerardo Pisarello va advertir del no després que les seves propostes, de moment, no hagin estat acceptades. Els comuns aposten, com a primera opció, per reformar la llei d’estabilitat pressupostària, que congela els estalvis dels ajuntaments. Però Hisenda ho rebutja perquè considera que caldria reformar l’article 135 de la Constitució, que en el seu apartat 3 prohibeix a les administracions locals incórrer en dèficit. En Comú Podem assenyala que no seria necessari tenint en compte l’apartat 4 del mateix article: “Els límits de dèficit estructural i de volum de deute públic només es podran superar en cas de [...] recessió econòmica o situacions d’emergència extraordinària que s’escapin del control de l’Estat i perjudiquin considerablement la situació financera o la sostenibilitat econòmica o social de l’Estat”. Tanmateix, els comuns també han fet una segona proposta, que consisteix en arbitrar un fons d’emergència incondicionat i desvinculat del sistema de préstecs, com el de les comunitats autònomes, i la pilota és ara a la teulada del govern.

ERC i JxCat, en contra

Altres formacions com Esquerra i JxCat veuen molt difícil canviar de posició, davant la constatació que Hisenda no està disposada a retirar el decret per fer-ne un de nou. Montero es va comprometre dilluns de la setmana passada a no aplicar-lo -tot i que ja està en vigor- fins que el Congrés debati modificacions si es tramita com a projecte de llei. Però no sembla que això pugui convèncer els partits independentistes, tampoc EH Bildu, que es manté a l’espera de possibles canvis d’aquí a dijous. El PP n’ha fet una gran batalla d’oposició i Cs també s’inclina per votar-hi en contra. Fonts del PNB assenyalaven dimarts que se seguien mantenint negociacions “discretes”, que segons Efe giren al voltant de la condicionalitat del fons de 5.000 milions que Hisenda avançaria als ajuntaments que cedissin els seus romanents, així com sobre el percentatge d’estalvis dipositats en bancs a què podrien accedir els ens locals. Si no hi ha un gir important, els números no quadren.

Caldrà veure si, com a mínim, el PSOE no es queda sol. És una qüestió important, tenint en compte que no són poques les discrepàncies públiques amb què conviu el govern de coalició. La seva continuïtat, de moment, no la posen en qüestió ni uns ni altres, però l’arribada de la negociació pressupostària ja està posant a prova la relació entre socis. Ahir el líder de Podem va insistir en buscar el suport dels aliats de la investidura -prescindint de Cs- de cara als comptes en una entrevista a la SER, i hores més tard el president espanyol li va replicar, en una compareixença al Senat en presència seva, que la seva aposta és buscar el “màxim de suports possible i sense exclusions”, inclòs el PP.

Iglesias també va marcar perfil asseverant que Sánchez es va disculpar amb ell després d’una “forta discussió” per la fugida de Joan Carles I per no haver-lo informat. Unes revelacions sobre les quals van mantenir silenci les ministres Carmen Calvo i María Jesús Montero, interpel·lades aquest dimarts en roda de premsa. És, de fet, la bona sintonia Sánchez-Iglesias la que permet fins ara llimar les diferències.