El PSOE impulsa una llei per desactivar el cas Begoña Gómez
La norma limita l'acusació popular a associacions i la prohibeix als partits
MadridEl PSOE passa a l'acció contra el lawfare judicial. El grup parlamentari ha registrat aquest divendres al Congrés una proposició de llei per limitar l'acusació popular i impedir que s'obrin causes a partir de querelles que es basen en retalls de premsa. D'aprovar-se, podria decaure la causa contra Begoña Gómez, la dona del president espanyol, Pedro Sánchez. A més, la iniciativa vol fixar que els jutges hagin d'abstenir-se o ser recusats en casos sobre els quals s'hagin manifestat políticament. "Arran del que hem viscut en els últims temps, hem adoptat una decisió que ens semblava urgent: frenar la persecució i l'assetjament que l’extrema dreta fa contra creadors, artistes i adversaris polítics utilitzant mecanismes judicials per obtenir objectius particulars", ha argumentat el portaveu socialista, Patxi López, en una roda de premsa. La llei inclou també la supressió del delicte d'ofenses religioses.
Sánchez viu ara en primera persona el que l'independentisme va experimentar amb el Procés i pateix les conseqüències de la judicialització de la política. Sobretot amb el cas de Begoña Gómez, originat per una querella del pseudosindicat d'extrema dreta Manos Limpias basada en informacions de premsa i que el jutge Juan Carlos Peinado ha anat estirant com un xiclet, i una instrucció caracteritzada per la filtració als mitjans de les diligències que es practiquen. Està succeint també amb el cas Ábalos i el cas del fiscal general de l'Estat. Ara bé, què es modifica exactament?
La reforma prohibeix que partits polítics i associacions afins puguin exercir l'acusació popular. PSOE, PP, Vox o Podem, que s'han personat en centenars de causes, ja no podran utilitzar aquesta eina. Per exemple, no es podran querellar contra un altre, com va fer el PP per finançament il·legal contra el PSOE fa uns mesos —l'Audiència Nacional ho va tombar—. Tampoc podran fer ús d'aquesta eina les associacions judicials, cosa que ha despertat crítiques ja al sector. La norma sí que permetrà que associacions no vinculades a partits puguin iniciar una causa judicial si demostren un vincle "concret, rellevant i suficient" amb els fets. En cas que sí que estiguessin legitimades, en tot cas quedaran apartades durant la instrucció i no podran tornar a actuar fins que es tanqui. Per exemple, podran presentar un recurs contra una interlocutòria de sobreseïment —arxivament— si no hi estan d'acord, però no tindran accés als interrogatoris ni podran demanar diligències. Així, el protagonisme de la primera fase del procediment serà per a la Fiscalia i les parts directament perjudicades.
La clau és que la nova llei és aplicable "als processos en curs en el moment d'entrada en vigor", de manera que les acusacions populars que no tinguessin la legitimitat per estar-hi, haurien de ser expulsades. Aquesta mesura, doncs, afectaria les associacions d'extrema dreta personades en el cas Begoña, el cas Ábalos i en el del fiscal general de l'Estat. La causa que instrueix Peinado contra la dona de Sánchez se sosté per l'acusació d'Hazte Oir, Manos Limpias i altres associacions, però la Fiscalia és partidària de l'arxivament. Així, si el magistrat es veiés obligat a expulsar aquestes entitats del procediment, podria quedar desactivada. Alhora, també afecta als processos oberts contra líders del Procés exiliats, com al Tribunal Suprem amb l'expresident Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig, en què hi ha personat Vox.
Crítiques del PP
El PP no ha trigat a criticar la iniciativa. "Quan tens por a la justícia és perquè els teus actes no han sigut conforme a la legalitat i saps que hauràs de retre comptes", ha subratllat la número 2 del PP, Cuca Gamarra. "Aquí no es parla de retalls de premsa. Estem parlant d'actuacions de la justícia basant-se en informes de la Guàrdia Civil i de les pròpies diligències judicials", ha anotat. "El PSOE no vol combatre la corrupció, sinó als qui la denunciem", es queixen des de Gènova. El partit d'Alberto Núñez Feijóo està personat al cas Ábalos i amb aquesta reforma legal no podria ser-hi i, a més, n'hauria de ser expulsat. La Fiscalia, però, en aquesta causa també està exercint l'acusació i, per tant, també hi veu indicis.
Aquests canvis coincideixen amb una reforma estructural que el ministeri de Justícia està preparant perquè els jutges deixin de liderar les instruccions judicials i aquesta tasca passi a mans de la Fiscalia. Precisament, el 19 de desembre passat el Consell General del Poder Judicial va aprovar per unanimitat el seu informe sobre el projecte de llei de reforma de la llei d'enjudiciament criminal, que entre altres qüestions impulsa aquesta modificació. Un pas previ abans de dur-lo al Congrés. El que ara registra el PSOE, però, es farà com a proposició de llei, de manera que no comptarà amb els informes preceptius d'organismes com el CGPJ o el Consell d'Estat. La reforma de l'acusació popular és un debat que fa temps que plana en l'àmbit judicial i el fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, ja va dir el setembre passat que volia reobrir-lo i repensar la seva utilitat.
Pel que fa a l'enduriment de les causes d'abstenció i recusació, fonts socialistes destaquen que haver-ho fixat per llei és una manera de reduir el marge dels jutges a saltar-s'ho, tot i que públicament Patxi López s'ha mostrat "confiat" que el poder judicial compleix la llei. Aquesta mesura no afectarà els magistrats del Tribunal Constitucional, que està regulat per una llei pròpia, per bé que justament ara està en debat si s'ha d'apartar del debat de l'amnistia José María Macías. La setmana que ve el ple ho decidirà. Finalment, l'eliminació del delicte d'ofenses religioses arriba després que l'entitat ultracatòlica Hazte Oír amenacés amb una denúncia contra la presentadora Lalachus per una broma durant les campanades a TVE. Patxi López ha deixat clar que la discriminació o atacs per motius religiosos continuen al Codi Penal amb els delictes d'odi o injúries.
