El PSOE posa límit a l'amnistia

BarcelonaCom passa en l’economia, els actors polítics també acostumen a descomptar escenaris futurs. Es tracta d’avançar-se a esdeveniments, especialment quan saben que els afectaran de manera negativa. A ERC fa temps que intenten construir un argumentari sòlid sobre la sequera, sabent que serà un dels talons d’Aquil·les del Govern a les eleccions; a Ciutadans han reduït l’equip humà a la mínima expressió, conscients que el següent cop electoral provocarà la dissolució del partit, i al PSOE, amb l’objectiu d’evitar el naufragi, es dediquen a buidar aigua de les múltiples filtracions que els està generant l’amnistia.

Precisament per això aquesta setmana els socialistes s’han mostrat inflexibles amb les exclusions pel delicte de terrorisme. Continuen pensant que els imputats a l’Audiència Nacional pel cas de Tsunami Democràtic –entre els quals Carles Puigdemont i Marta Rovira– acabaran esquivant aquest delicte i, amb la boca petita, dirigents del partit opinen el mateix dels CDR. Ara bé, una cosa és acceptar la desmesura d’un jutge com Manuel García-Castellón, que treballa dia i nit per posar bastons a les rodes a l’amnistia, i una altra és deixar que els espanyols concloguin que, com els diuen el PP i Vox, hi ha un tracte de favor als independentistes que passa fins i tot per perdonar-los les activitats terroristes.

Van ser els negociadors de Junts els que van demanar que s’afegís una exclusió a l’amnistia per no emparar els condemnats amb sentència ferma per terrorisme. Es tractava d’exonerar tots els imputats a l’Audiència Nacional, que es troben o bé en fase d’instrucció (Tsunami) o en la d’obertura de judici oral, tot i que encara no tingui data (CDR). El PSOE va acabar acceptant aquesta formulació i li va servir per expressar públicament que no inclouria en l’amnistia els delictes més greus. Sí, els socialistes han descomptat que no serà un camí de roses i que tot aquest procés els passarà factura, però han marcat un límit: no estan disposats a transigir en aquest capítol. Per tant, és improbable que el concepte terrorisme acabi desapareixent de la llei com ara demanen tant Junts com ERC. Fonts dels dos partits apunten que, si el redactat es manté com ara, difícilment superarà el filtre constitucional i, per tant, alguna cosa s’haurà de modificar.

Les cessions socialistes

La via més factible podria acabar sent la d’afegir el mateix moment processal (per exemple, la sentència ferma) a tots els delictes que exclou l’amnistia, per garantir que no es vulnera el principi d’igualtat. Però, a diferència del que es va viure amb la votació recent dels decrets al ple del Congrés, quan el govern espanyol va acabar transigint davant Junts, ara és el PSOE qui té la paella pel mànec. Pedro Sánchez fixarà el límit de l’amnistia, i aquest serà el que Junts i ERC acabaran votant, reconeixen fonts de les dues formacions. Per què? Perquè Sánchez ja ha cedit abraçant l’amnistia i carregant contra els jutges pel lawfare. I encara més senzill d’entendre: perquè si no no hi haurà amnistia.

Els detalls de la setmana

Entre els múltiples problemes que s’està trobant Cs els últims anys n’hi ha un d’especialment curiós: la manca de seguretat de les seves banderes. A la portaveu, Anna Grau, li han entrat al despatx –tancat amb clau, segons diu– per segona vegada en els últims mesos i li han robat una bandera d’Espanya i una d’Israel. El partit sospita que la CUP o els comuns, amb despatxos a prop, en podrien ser els responsables.

Dijous a Boadilla del Monte, unes quantes persones es van manifestar contra la presència de Mariano Rajoy. Portaven una pancarta en què es preguntaven “Qui és M. Rajoy?”, en referència a les anotacions dels papers de Bárcenas. Tot i que fins ara els jutges no hi han trobat resposta, dijous un dels assistents a l’acte de Rajoy no entenia la ironia dels manifestants i s’ho mirava sorprès, pensant que volien ignorar l’expresident.