El PSOE exigeix al PSC que renunciï a Catalunya com a nació
La gestora ho posa com a condició perquè els catalans participin de les decisions del partit
MadridClima cordial entre el PSOE i el PSC en la primera reunió ahir a Ferraz per abordar la revisió de les seves relacions i cosir ferides. Però les discrepàncies, tant polítiques com orgàniques, continuen a flor de pell i cada partit es manté enrocat en la seva posició. La delegació dels socialistes catalans va accedir finalment a “actualitzar” en un termini de dos mesos el protocol d’unitat vigent des del 1978 i que regeix la coordinació entre les dues forces, tal com reclamava la gestora. Confien continuar dins de tots els òrgans de direcció de Ferraz i al Congrés -on estan silenciats fins que se solucioni la crisi-, a més de poder votar el pròxim secretari general del PSOE.
La gestora, en canvi, deixa oberta la porta a vetar els socialistes catalans en l’elecció del pròxim secretari general en el congrés federal extraordinari, que encara no té data. L’enfrontament és, bàsicament, ideològic: el PSOE reclama al PSC que “aclareixi” les discrepàncies en el model territorial. El portaveu de la gestora, l’andalús Mario Jiménez, va evitar ahir, fins a tres vegades, concretar quines són aquestes discrepàncies polítiques que, segons ell, condicionaran els canvis en la relació orgànica. Fonts de Ferraz, però, van detallar que l’escull és la defensa històrica per part del PSC que Catalunya és una nació. Si no es fan enrere en aquest plantejament, posen en dubte que els socialistes catalans puguin tenir veu i vot en els òrgans de direcció.
Trenta-vuit anys després del naixement del PSC, el PSOE demana al seu soci que abandoni un dels seus trets identitaris: el catalanisme. I en un moment en què el PSC no para de recordar que la seva relació amb Ferraz és com un mirall de la relació de Catalunya amb Espanya, i que qualsevol trencament o expulsió només alimentaria l’independentisme. Fonts de la direcció dels socialistes catalans van assegurar ahir a l’ARA que no renunciaran mai als conceptes que figuren en el seu ADN.
Malgrat ser el principal punt de desacord, ahir, en la reunió, no es van entrar en aquest tema, segons van assenyalar des del partit català. El secretari d’organització del PSC, Salvador Illa, que integra l’anomenada comissió de diàleg, va considerar que l’amenaça de ser expulsats de les decisions del PSOE està “aparcada”. Jiménez, però, va constatar que “la relació entre les dues organitzacions és asimètrica” i que la comissió negociadora haurà de buscar la “simetria” entre el PSOE i el PSC. “No m’atreveixo a anticipar res”, va afegir sobre l’expulsió dels socialistes catalans dels òrgans de direcció.
La interpretació de Granada
Els dos equips negociadors van subscriure ahir la vigència de la Declaració de Granada del 2013 com la millor manera de redreçar l’encaix de Catalunya dins d’Espanya amb la defensa d’un model federal -sense gaires concrecions-. Per al PSOE, aquest text ha de ser un punt d’arribada dels socialistes i de partida per negociar una reforma de la Constitució amb la resta de partits. Però, altre cop, els dos socis xoquen en la interpretació d’aquest text. Per al primer secretari del PSC, Miquel Iceta, se’n pot deduir que Catalunya és una nació perquè hi ha una referència a les aspiracions nacionals que conviuen dins d’Espanya, una conclusió que rebutgen a Ferraz.
La comissió de diàleg començarà a reunir-se assíduament després de la setmana de pont. Les conclusions, segons el secretari d’organització del PSC, s’hauran d’aprovar en un futur congrés dels catalans, que van celebrar el seu conclave tot just fa un mes. La gestora tampoc es mulla en aquest tema. Quin és el problema? La presidenta andalusa, Susana Díaz, sap que molt difícilment el PSC li donarà suport perquè sigui la pròxima secretària general del PSOE. Per això ha trobat en la revisió del protocol un filó per aconseguir que els socialistes catalans no votin en les primàries. Perquè això fos possible, caldria que el PSOE aprovés el nou protocol en un comitè federal en lloc del pròxim congrés, ja que, si no, no arribarien a temps per vetar el PSC.
Fonts pròximes a la presidenta andalusa veuen un greuge comparatiu que el PSC pugui votar el secretari general del PSOE i, en canvi, ells no tinguin ni veu ni vot a Catalunya. Des de Madrid, on ahir va participar en dos actes, Díaz va assegurar que té “total confiança” en els equips negociadors i que espera “seguir caminant junts”. Iceta va viatjar la setmana passada a Sevilla per intentar refer els ponts amb la baronessa, que mou els fils de Ferraz des d’Andalusia. Va prometre-li neutralitat en les primàries. Però la gestora continua posant bastons a les rodes i, mentre el PSC confia solucionar la crisi amb pocs canvis, Díaz no descarta solucions dràstiques.