El PSOE eludeix la taula de diàleg en la ponència per al congrés del partit

MadridA dos mesos de la segona reunió de la taula de diàleg, la direcció del PSOE evita obrir el meló de la seva oferta per a Catalunya en la proposta de ponència per al congrés que celebrarà a la tardor a València i que ha de marcar les línies estratègiques amb què es mouran els socialistes de cara a les eleccions espanyoles previstes per a finals del 2023 o ja el 2024 –Pedro Sánchez té intenció d’esgotar els terminis–. El text, presentat aquest dissabte per la vicesecretària general del partit i nova encarregada de l’organització del congrés, Adriana Lastra, després de la dimissió de l’exministre José Luis Ábalos, es limita a tractar en un sol punt de 15 ratlles la resposta dels socialistes al conflicte català. I no esmenta ni la taula de diàleg. És més, es limita a proposar l’agenda del retrobament que Sánchez ja va oferir a l’expresident Quim Torra just abans de la primera reunió de la taula el febrer de l'any passat.

Els socialistes defensen que el govern espanyol “ha impulsat de manera decidida i valenta l’agenda del retrobament per fomentar el diàleg, l’enteniment i el pacte dins de la llei, com l’únic camí viable per avançar amb esperança d’èxit en aquests propòsits”. Ara bé, diuen que “constitueixen objectius de primer ordre” per a Ferraz “la millora de la convivència en el si de la societat catalana” –el president espanyol fa temps que reclama a l’independentisme que s'assegui a negociar amb el PSC– i “el millor encaix de l’autogovern català amb la resta d’Espanya”.

Enfortir la “cogovernança”

Quines són les propostes de Ferraz? La ponència marc del PSOE, que ara entrarà en un període per presentar esmenes, posa sobre la taula la necessitat d’enfortir la “cogovernança federal” practicada durant la pandèmia, es compromet a reunir la conferència de presidents almenys dos cops l’any –la pròxima és divendres que ve a Salamanca, però el president Pere Aragonès ha dit que no té intenció d’anar-hi– i a millorar el sistema de finançament actual. Els socialistes també creuen que la via per fer front a “l’amenaça del neocentralisme” de la triple dreta és “la promoció dels idiomes cooficials, la sensibilitat cap a sentiments de pertinença diversos, el foment del diàleg interterritorial i la cooperació lleial entre administracions”. En cap cas es fa referència a una reforma de la Constitució per perfeccionar l'estat autonòmic, mentre que sí s'esmenta per donar resposta al sistema de pensions i per evitar el bloqueig en futures investidures del president espanyol.

“Cada cop que s’han ignorat aquests principis, s’han sembrat problemes que, a l'hora d'intentar solucionar-los, han fet que haguéssim d'invertir extenuants esforços polítics que generen fatiga social i ens desvien dels reptes globals reals en què els espanyols ens juguem el nostre futur”, adverteix el text, sense donar una proposta concreta per solucionar el conflicte català. De fet, en l’anterior ponència, que va elaborar la gestora que fa defenestrar Pedro Sánchez de Ferraz, es feien moltes més concrecions, malgrat que signifiqués fer un pas enrere respecte a altres propostes dels socialistes.

Llavors la gestora proposava simplement recuperar l’Estatut per complir-lo, sempre que no contradigués la Constitució. Ara Ferraz opta per la via de les últimes generals, en què tampoc es va concretar cap oferta al programa en un moment que es volia seduir Ciutadans. Lastra, de fet, no ha obviat la qüestió catalana durant la presentació de la ponència aquest dissabte a Madrid. S’ha limitat a dir que “no es pot construir Espanya llançant uns espanyols contra els altres i uns territoris contra els altres, perquè és anar contra Espanya i això és el que fa Pablo Casado”, el líder del PP.

Revisió de l'impost de societats i de les condicions laborals

El que és evident és que els socialistes volen centrar els missatges en les mesures econòmiques, laborals i socials que plantegen, que són les que encapçalen el document presentat aquest dissabte. El partit proposa, per exemple, que l'impost de societats mínim vagi d'acord amb el que s'acabi acordant a nivell internacional o reconsiderar la tributació sobre la riquesa per garantir que els grans patrimonis paguin més acord amb el que ingressen. Tanmateix, el PSOE demana més contundència contra els paradisos fiscals.

En clau laboral, el partit contempla reforçar el sistema de negociació col·lectiva i crear "un Estatut dels Treballadors del segle XXI", que asseguri igualtat tant entre homes i dones com en les relacions laborals i que permeti resoldre el problema de la precarietat i l'atur, sobretot en el cas dels joves. En aquest terreny, els socialistes afirmen al text que cal seguir incrementant el sou mínim fins que suposi, el 2023, el 60% del sou mitjà. Amb les condicions actuals, això suposaria que el 2023 el salari mínim interprofessional estigués al voltant dels 1.100 euros, ja que les últimes dades de l'INE (que són d'abans de la pandèmia) diuen que el sou mitjà a Espanya són 1.900 euros bruts al mes.