El PSOE passa del ‘clan de la tortilla’ al ‘susanato’

MadridAquest lustre el PSOE només guanya a Andalusia. Després del declivi del zapaterisme l’any 2010, l’esquerra reformista fundada per Pablo Iglesias -l’impressor- i que un grup de joves sevillans -el clan de la tortilla - van recuperar per a la causa de la restauració democràtica el 1974 només salva els mobles allà i a Astúries gràcies a UPyD. Ha anat de derrota en derrota fins que ha deixat de ser alternativa en solitari. En paral·lel, el pes d’Andalusia ha crescut a la seu del carrer Ferraz a Madrid, fins al punt que no es pot descartar que Susana Díaz s’enfronti a Pedro Sánchez a les primàries si surt reforçada.

Si a la política, com al teatre, hi ha d’haver un encarregat de les escenes que han de venir, convé fixar-se en l’última entrevista de Felipe González a El País. Deixa clar que Díaz té “una capacitat de lideratge indiscutible” i col·loca Sánchez un graó per sota perquè “li falta recorregut”. El madrileny va conquerir la secretaria general davant d’Eduardo Madina gràcies a Díaz i Andalusia.

El resultat va confirmar la preeminència del sud davant de l’estancament -en molts casos reculada- de la resta de federacions. El seu pes va sorprendre només els curts de mires, perquè ja es va demostrar al congrés de relleu de Zapatero, precisament a Sevilla. Si no hagués sigut per Manuel Chaves i el seu lloctinent Gaspar Zarrías -encarregats d’escorar suports cap a Alfredo Pérez Rubalcaba, vencedor per 22 vots-, la catalana Carme Chacón -que es va vestir d’andalusa presentant credencials a Olula del Río, Huelva- hauria guanyat bé, ja que tenia el suport de José Antonio Griñán i de Díaz. Els tres últims secretaris generals del PSOE no han sigut andalusos, però ho devien a aquella federació, que ha triat els presidents del partit des del 1999: Chaves, Griñán i ara Micaela Navarro.

Només quan una realitat política plagada de derrotes demostra la necessitat de la renovació generacional els capitostos històrics admeten influència minvant. González ja tenia experiència com a “accidentalista” -el que canvia de posició com de si mateix, deia Azorín- després de la designació de Joaquín Almunia com a successor el 1996 i de donar suport a José Bono. Ara González, referent del “socialisme gradual” i la “socialdemocràcia de mercat”, es desfà en elogis cap a la dirigent andalusa per haver salvat un PSOE reduït al feu andalús. És a dir, com si reclamés un nou clan de la tortilla.

Han passat 41 anys des que Manuel del Valle, que després va ser alcalde de Sevilla, va fer la famosa foto del clan de la tortilla a les pinedes d’Oromana, a Alcalá de Guadaíra (Sevilla). Hi apareixien Carmeli Hermosín, Ana Navarro, Felipe González, Manuel Chaves -amb cabells llargs- i Luis Yañez estirat a terra. Drets, Miguel Ángel del Pino, Pablo Juliá, José Rodríguez de la Borbolla, Isabel Pozuelo, Carmen Romero i Alfonso Guerra, entre d’altres. Cap guàrdia civil s’ho prenia com una reunió política. No obstant, els “ alegres pandilleros ” -així els va batejar el llavors secretari de l’agrupació de Madrid, Pablo Castellano- convencerien els 300 delegats del decisiu congrés de Suresnes. Amb Felipe i Alfonso Guerra al capdavant, el grup llançaria el nou PSOE, hegemònic a Andalusia i que pot intensificar avui encara més el seu accent andalús.

Els jubilats triomfals del ‘partit del sud’

Del famós clan de la tortilla de la foto -en què no es menjava truita-, en la qual coincideixen Carmen Romero i Felipe González pelant unes taronges, en queda un grup de jubilats i només un diputat, “el bo del Manolo”, com es refereixen a Manuel Chaves, expresident de la Junta d’Andalusia imputat en el frau dels ERO al costat del seu amic i successor, José Antonio Griñán, ara senador. D’aquell grup que va assumir la direcció i renovació del PSOE al Teatre Jean Vilar de Suresnes, a prop de París, en queden algunes notes per a la història de la Transició sense ruptura amb els elements del poder econòmic i estamental de la dictadura. González, el jove que davant bascos i madrilenys es va alçar amb el lideratge d’un partit que a la cita de Suresnes hi arribava amb un cens de només 3.597 afiliats (mil d’ells a l’exterior), es va divorciar de Romero, eurodiputada fins fa un any i també jubilada. L’expresident ha deixat els seus càrrecs de conseller del Parc de Doñana i Gas Natural-Fenosa i ha obtingut la nacionalitat colombiana. També Yáñez i Hermosín s’han jubilat. L’últim a plegar ha sigut l’exvicepresident Alfonso Guerra, que al desembre va deixar el seu escó per Sevilla després de 37 anys al Congrés.