Tornar a l'Estatut (sempre que no contradigui la Constitució): l'oferta de la gestora del PSOE per a Catalunya

MadridLa gestora del PSOE fa seva la proposta de José Luis Rodríguez Zapatero per resoldre el xoc institucional entre Catalunya i l'Estat. L'esborrany de la ponència política del partit de cara al congrés del juny, que es presentarà i debatrà dissabte a Madrid un dia abans que Susana Díazanunciï oficialment la seva candidatura a les primàries, recull el propòsit de "restaurar a través de reformes legislatives i d'altres mesures que no contradiguin la doctrina constitucional tots aquells elements d'autogovern que hagin resultat danyats des de la sentència sobre l'Estatut". És a dir, els socialistes s'obren a recuperar el text català sempre que no entri en conflicte amb la Constitució, una fórmula complicada tenint en compte que va ser el mateix Tribunal Constitucional qui va tombar-lo.

Des del 2014 que Zapatero ha reivindicat aquesta oferta, tot i que amb matisos. Llavors defensava una reforma exprés de la Constitució per introduir-hi una disposició addicional amb la part retallada de l'Estatut. L'any passat, però, ja no donava detalls de com fer-ho i es refermava en la Declaració de Granada del 2013, que certifica l'aposta federal del PSOE però que no concreta com dur-la a terme. La ponència política defensa que aquest text "conté els elements necessaris per dialogar, negociar i construir de manera compartida una Catalunya millor en una Espanya també millor".

Zapatero: "Els referèndums no són la solució. Qui trenca es trenca"

A més de tornar a l'Estatut, el PSOE proposa "frenar la dinàmica conflictiva en les relacions entre els governs d'Espanya i Catalunya", així com "abordar el diàleg sobre els 45 punts plantejats" la primavera passada pel president, Carles Puigdemont -de la mateixa manera que Mariano Rajoy, descarta la negociació del referèndum, el 46è punt-, "canviar" la política lingüística i col·laborar en l'aprovació per consens d'una llei de llengües -una reivindicació habitual en els programes socialistes- i, finalment, "obrir un espai d'estudi i de diàleg sobre les possibilitats d'una reforma constitucional consensuada per tots".

En resum: l'única manera de recuperar l'Estatut seria que el PP acceptés obrir el meló de la Constitució per introduir-hi els punts retallats. L'espai que proposen els socialistes és la creació d'una subcomissió d'estudi dins de la comissió Constitucional del Congrés "amb l'objectiu d'elaborar unes conclusions per poder cimentar un possible pacte".

Veuen "indicis de rectificació" per part del PP

Els autors de la ponència política, que ha coordinat el diputat basc Eduardo Madina -arxienemic de Pedro Sánchez-, creuen que "actualment hi ha indicis de rectificació" per part del PP i del govern espanyol. De fet, va ser la mateixa vicepresidenta de l'executiu central, Soraya Sáenz de Santamaría, qui va considerar un "error" que PP i PSOE no s'haguessin entès amb l'Estatut. A més, creu que fins i tot "hi ha hagut gestos des de determinats àmbits independentistes favorables a explorar aquesta possibilitat". En un esmorzar informatiu a Madrid aquesta setmana, l'expresident de la Generalitat Artur Mas esperonava els partits espanyols a concretar una tercera via per incloure-la com a pregunta al referèndum, a més de la qüestió sobre la independència.

Ara bé, la ponència també deixa clar que no "té cabuda" en cap de les seves propostes de diàleg "l'exigència de la celebració d'un referèndum de secessió". El seu diagnòstic és que "l'anomenat 'procés' està donant també senyals acusats de fatiga i de reconeixement ciutadà que per aquest camí no s'arriba a cap port diferent del d'una conflictivitat permanent". Creu que la l'expressió 'dret a decidir' "encobreix" en el fons el dret a l'autodeterminació, que "no té cabuda ni en l'ordre constitucional ni en el dret internacional".

Reconeixement de competències

Entre els diferents punts a abordar en les relacions Catalunya-Espanya proposen "examinar amb precisió, realisme i ànim obert i constructiu els al·legats incompliments de l'Estat amb Catalunya, les possibles invasions de competencials i d'altres presumptes interferències en l'acció del govern espanyol", com inversions i traspassos pendents, entre d'altres. En tot moment sempre parla de "presumptes" casos, sense donar credibilitat a les informacions en aquest sentit.

En cap moment, però, fa una proposta per al reconeixement de la plurinacionalitat de l'Estat, tal com inclou l'esborrany de programa de Pedro Sánchez. Ara bé, i tal com va avançar l'ARA, l'exsecretari general del PSOE no té intenció d'anar més enllà amb aquesta proposa i l'emmarca dins de la Declaració de Granada. El seu equip aclareix que es tracta d'una proposta de reconeixement de nacionalitat cultural i no jurídica, el marc que ha establert també el president de la gestora, l'asturià Javier Fernández.