Toni Comín: "El PSOE ha d'estar preparat per tenir disgustos en moltes votacions al Congrés"

BarcelonaToni Comín (Barcelona, 1971) és eurodiputat de JxCat i una de les persones que es poden beneficiar de la llei d’amnistia després de sis anys a l'exili.

Quan podrem fer aquesta entrevista a Barcelona?

— No ho puc dir amb exactitud, però potser la primavera vinent.

¿La seva intenció és tornar encara que no s’hagin resolt els recursos judicials?

— La llei preveu que les mesures cautelars dels procediments que siguin suspesos també quedin suspeses. En el cas que el jutge presenti una qüestió d’inconstitucionalitat, com podria passar en el nostre cas, podríem tornar sense risc de ser detinguts, perquè l’ordre nacional de detenció hauria de quedar suspesa. De seguida que tinguem l’oportunitat de tornar en llibertat, ho farem. 

Està satisfet de tornar amb una amnistia?

— Sí, molt. Vam dir que només tornaríem en llibertat i sense haver de fer cap renúncia política a canvi. Hi ha dues maneres. Una, a través de les sentències del Tribunal de Luxemburg que obliguessin el Tribunal Suprem a anul·lar l’ordre nacional de detenció i a respectar la nostra immunitat com a europarlamentaris. L’altra és amb una llei d’amnistia. Vam dir que volíem tornar lliures sense pagar un preu polític.

No s’ha renunciat a la unilateralitat?

— No, en absolut. Ja se n’ha guardat prou el PSOE de no exigir aquesta renúncia a la unilateralitat. L’actor que està negociant, mentre ho fa, no està actuant unilateralment, però no està en les nostres mans, com a Junts, renunciar o no a la unilateralitat. Perquè, entre altres coses, consisteix en l'exercici dels drets civils i polítics que es van utilitzar per intentar materialitzar el mandat de l’1-O. I això és un dret del poble de Catalunya, no és patrimoni d’un partit. 

Per tant, no apel·laran a la unilateralitat mentre hi hagi una taula de negociació.

— Sempre hem dit que només un referèndum acordat pot substituir l’1-O. Ara s’està donant l’oportunitat d’explorar un referèndum acordat. Si no arriba, el mandat de l’1-O seguirà vigent. Els ciutadans de Catalunya tindran tot el dret del món d’exercir els seus drets civils per intentar materialitzar el mandat.

¿S’han reunit ja amb el PSOE en la nova taula de negociació que van dir que havia de ser el novembre?

— Quan les reunions hagin de ser públiques, els partits es reuniran de manera formal i oficial.

El president espanyol ha explicat que la primera reunió es farà a Suïssa.

— Si ell ho ha dit, ho dono per bo. 

¿En aquesta taula s’hi asseu l'HD Centre for Humanitarian Dialogue?

— S’ha quedat sempre amb el mecanisme de verificació que no es donarien detalls de la seva participació.

No sabrem qui serà el mediador?

— La voluntat és que tingui una part pública que, quan arribi el moment, explicarem. Si hi ha alguna cosa per comunicar, caldrà que algú ho comuniqui.

¿Marta Rovira i Carles Puigdemont entren en l'amnistia?

— No n'hi ha cap dubte, l’amnistia els empara. Només queden exclosos els actes de terrorisme que es corresponen amb els articles de la directiva europea i amb sentència ferma. No hi haurà sentència ferma per terrorisme contra ningú.

Un tema delicat és el del lawfare. Com es canalitzarà?

— El Parlament Europeu ha tingut la comissió sobre Pegasus i al Congrés ja s’ha registrat la de l’Operació Catalunya. Ja es veurà què en fem de les seves conclusions. 

El comissari europeu de Justícia diu que estaran molt vigilants amb la llei d’amnistia. Li preocupa?

— El comissari europeu ha sigut perillosament amic de Ciutadans. Dit això, l’altre dia va dir el que es diu en relació a qualsevol llei de la Unió, que la Comissió l’analitzarà.

És vicepresident del Consell per la República. Com és compatible la seva estratègia de la confrontació, que defensen en el document Preparem-nos, amb la nova taula de negociació?

— El document Preparem-nos parla de la via alternativa a la negociació en un context en què enteníem que la possibilitat de negociació era nul·la. Mai hem considerat que siguin excloents, són compatibles i, fins i tot, complementàries. En funció de cada context, de la societat civil, de la correlació de forces, se n’haurà d’explorar més una que l’altra.

¿És normal que els dos partits sobiranistes no es coordinin?

— És normal venint d’on venim. D’una legislatura en què ERC va voler negociar en exclusiva amb el PSOE i va posar com a condició que no tingués cap diàleg estable amb Junts. M’inquieta ara que ERC i el president Aragonès vulguin aglutinar el procés de negociació quan constaten que Junts és determinant en la negociació. Voldria que una proposta per coordinar les estratègies negociadores fos pensant en el benefici del país i no per interès partidista.

Quina hauria de ser l'oferta per unificar les taules?

— Quan cadascú posa condicions diferents, no té sentit unificar les negociacions.

Quina diferència hi ha entre el que ha fet Esquerra els últims anys i el que està fent Junts ara?

— S'ha aconseguit una amnistia. Els beneficiaris d'aquesta amnistia són moltes persones i no s'ha fet cap renúncia, i això no es pot dir de la negociació d'ERC amb el PSOE. Els fruits d'aquella negociació van ser uns indults, molt respectables, i es va pagar un cert preu, com una renúncia explícita a la unilateralitat. En la metodologia, un mediador internacional ofereix més garanties a l'acord.

Sense els indults es podria haver arribat a l'amnistia?

— Absolutament. A l'amnistia s'hi ha arribat perquè el PSOE necessitava els vots de Junts. I això es podia haver fet abans, quan els vots necessaris eren els d'un altre partit. No van posar aquest preu i no hi va haver amnistia. La teoria que per arribar-hi abans cal passar pels indults no té cap consistència lògica.

¿Abandonaran la governabilitat un cop tinguin l'amnistia aprovada?

— Si el PSOE és capaç d'arribar a acords amb nosaltres i complir-los, es garantirà la governabilitat. Si no és així, no.

¿Els avenços poden arribar abans en el sistema de finançament que en el referèndum?

— Les dues taules haurien de poder avançar en paral·lel.

Un dels negociadors deia que seria més difícil sortir del funcionament general del finançament autonòmic que l'amnistia. Hi està d'acord?

— No l'hi sabria dir. Però el PSOE ha d'estar ben preparat per tenir molts disgustos en moltes votacions al Congrés si no arriba a acords amb nosaltres. No hi ha cap obligació d'aprovar-li res, ni pressupostos, ni decrets ni lleis, si en aquests mesos no s'avança. Auguro una legislatura difícil, amb moltes negociacions dures.

Si el referèndum era vàlid, per què no es va implementar?

— Una cosa és que fos vàlid i l'altra és que fos implementable. La correlació de forces l'octubre del 2017 no va ser suficient per implementar el referèndum. Però això no li treu legitimitat. Si les forces polítiques que vam aprovar la llei del referèndum volem ser coherents, aleshores no podem no considerar vinculant i vàlid un referèndum fet d'acord amb aquella llei.

Participarà directament en la taula de negociació?

— En principi no.

Qui hi participarà?

— Això jo no l'hi he d'explicar.