El PSOE continua retrocedint i el PP se situa a menys de dos punts, segons el CIS

MadridEl PP torna a escurçar les diferències amb el PSOE en la cursa electoral cap a la Moncloa, segons el Centre d'Investigacions Sociològiques. El baròmetre publicat aquest dimecres, amb enquestes fetes entre el 2 i el 12 de gener, situa Pedro Sánchez amb un 30,2% d'intenció de vot, quatre dècimes menys que fa un mes i dos punts i mig menys que al novembre. El PP retrocedeix una dècima, 28,5, però no estava tan a prop dels socialistes des del setembre passat. Tot i que no va entrar en vigor fins dijous passat, la supressió de la sedició i la reforma de la malversació han marcat el debat polític de les últimes setmanes, així com tot l'embolic en la renovació del Tribunal Constitucional. També estan oberts els efectes de la llei del només sí és sí amb rebaixes de penes a agressors sexuals i, malgrat això, el CIS atorga a Unides Podem un 14,2% de suports, gairebé dos punts més que fa un mes. L'espai lila no havia assolit aquestes xifres en els últims dos anys. És difícil interpretar la causa d'aquest increment, tenint en compte que també entra en joc la candidatura de Yolanda Díaz amb Sumar, en la qual no està clara la participació que hi tindrà Podem. En quarta posició, Vox passaria del 10,2% al 10%. Més enrere, Cs manté un 2,9% d'intenció de vot, ERC baixa del 2,4 al 2,2%, Junts continua amb un 1,4% i la CUP puja una dècima fins al 0,7%.

El baròmetre de gener inclou tres preguntes específiques sobre el procediment legislatiu que incorporava la reforma del Codi Penal i la modificació de dues lleis per forçar la renovació del TC. Set de cada deu persones asseguren haver tingut coneixement d'aquests fets, si bé només tres de cada deu creuen que se n'ha informat bastant o molt. La mesura primera es va aprovar, però la segona va decaure perquè l'òrgan de garanties ho va impedir en una decisió inèdita. El director del CIS i exdirigent del PSOE, José Félix Tezanos, s'estalvia preguntar als ciutadans la seva opinió sobre la supressió de la sedició i la reforma de la malversació. Ni ho va fer al desembre ni ho ha fet ara al gener. En canvi, sí que busca el càstig al PP amb l'episodi del TC. "Quina opinió li mereix que dos magistrats del TC, el mandat dels quals estava caducat, prenguessin part en les votacions en què es decidia si continuaven o no formant part del TC?", diu una de les preguntes. Al 73,6% els sembla molt malament o malament. A més, el 57,2% estan en contra que, "de forma general", els jutges de l'òrgan de garanties prohibeixin a les Corts espanyoles debatre lleis –un 29,4% a favor– i el 39% dels enquestats creuen que el PP és el culpable de la falta de renovació del CGPJ i el TC –un 17,7%, el PSOE; i un 15,1%, tots dos.

En aquestes qüestions es pot veure una identificació partidista en les respostes. De manera molt majoritària, els ciutadans que asseguren haver votat el PSOE i les formacions d'esquerres i sobiranistes en les eleccions del 10-N del 2019 culpen el PP del bloqueig a la cúpula judicial amb xifres superiors al 60%, i insignificants cap als socialistes. En canvi, els simpatitzants de PP i Vox responsabilitzen sobretot al partit de Pedro Sánchez (42.9% i 44,2% respectivament) i en menor mesura PSOE i PP per igual (22,4% i 16,5% respectivament). Pel que fa als electors de Cs, un 13,5% culpen al PP; un 32,6%, el PSOE, i un 32,1%, tots dos per igual. El mateix esquema es reprodueix en la potestat del TC per vetar preventivament tramitacions parlamentàries. La dreta hi està a favor: el 56,1% dels votants del PP, el 62,7% dels de Vox i en menor mesura els de Cs –el 48,6% a favor i el 35,8% en contra–. A l'altra banda de l'espectre ideològic, hi estan en contra el 73,1% de votants del PSOE, el 88,2% d'Unides Podem, el 82,7% de Més País, el 95,1% d'ERC, el 94,4% de Junts, el 81,7% del PNB i el 96,2% d'EH Bildu.

El que ja genera més discrepàncies, també entre els votants de la triple dreta, és que els magistrats Pedro González Trevijano i Antonio Narváez, directament afectats per la reforma legal que forçava la renovació del TC, no s'abstinguessin de la presa de decisió. Al 51,9% d'afins al PP els sembla malament o molt malament –a un 33,5% bé o molt bé–, així com al 58,8% dels de Vox –al 31,2% bé o molt bé– i al 54,6% dels de Cs –al 34,6% bé o molt bé.

Sánchez i Díaz, preferits

El frec a frec entre Sánchez i Alberto Núñez Feijóo s'ajusta en aquesta nova entrega del CIS, que en la intenció directa de vot –el primer que responen els consultats quan se'ls pregunta– situa el PP en primer lloc amb un marge de mig punt sobre el PSOE. No obstant, la Moncloa –un cop passada per la cuina l'enquesta– dona la victòria als socialistes si ara se celebressin unes eleccions. A més, destaca la pregunta sobre la preferència per presidir el govern espanyol: Sánchez obté un 22,3% i Feijóo un 16,4%. En tercera posició, Díaz és la preferida per a un 9,6%. Com és habitual, guanya la resposta "cap d'ells" amb un 28,3%.

En la valoració de líders, en canvi, la vicepresidenta segona de l'executiu de l'Estat es manté en primer lloc amb una nota de 4,9 en una escala de l'1 al 10. La segueix Sánchez amb un 4,4 i Feijóo amb un 4,3. Al baròmetre de fa un mes, era el líder del PP qui superava per una dècima el secretari general del PSOE.