Una de les queixes de Junts, expressada també pel mateix Puigdemont a X, ha estat l’execució de la inversió de l’Estat l’any 2023 a Catalunya. L’ARA ja va avançar que el ritme d’execució del primer semestre s’havia situat en un 16%. Ara se sap que el de l’exercici complet es va quedar en un 45%. Així es desprèn de l’informe de la Intervenció General de l’Administració de l’Estat (IGAE) registrat al Congrés dels Diputats el passat 21 de juny, que Junts ha difós entre la premsa aquest mateix dimarts, coincidint amb la votació de la via d'estabilitat. Fins ara, era el mateix ministeri d’Hisenda qui publicava aquest informe, però arran d’un canvi al pla normatiu només s’envia a la cambra baixa espanyola. Hisenda publicarà les xifres vinculades a la inversió en infraestructures, la més rellevant. En canvi, si ens fixem en la Comunitat de Madrid, l’execució va ser del 211%, tal com ha pogut comprovar l’ARA. Aquesta situació és molt similar a la viscuda l’any 2022 i s’explica, sobretot, per l’efecte capital de Madrid. Més enllà de les infraestructures, a la capital espanyola es dispara l'execució pel gruix d'inversió vinculada a fundacions i seus d'organismes que no tenen la resta de territoris. De fet, en el cas de les fundacions el seu pes es dispara. D’aquesta manera, si per exemple s'observen altres comunitats, l’execució també cau: al País Valencià es va situar en un 50% i a Andalusia en un 60%.
Junts infligeix una greu derrota a Sánchez al Congrés
El no dels juntaires, sumat al del PP, tomba el primer tràmit dels pressupostos i la reforma de la llei d'estrangeria
MadridEl dia que ha fet un any de les eleccions generals del 23-J, Pedro Sánchez s'ha endut un dur revés al Congrés que posa en entredit la governabilitat a l'Estat i li complica la resta de la legislatura. El govern espanyol no ha aconseguit aprovar el primer tràmit dels pressupostos generals de l'Estat per a l'any que ve ni la reforma de la llei d'estrangeria pel no de Junts, que ha votat al costat del PP i Vox, infligint així una greu derrota a l'executiu de coalició. Encara que el govern espanyol hi ha volgut treure ferro i garanteix que continuarà endavant, els populars han aprofitat per reclamar a Sánchez una "reflexió" sobre la continuïtat del seu executiu. "La situació és insostenible. S'ha constatat que tenim algú que sobreviu a la Moncloa, però que no té una majoria per governar", ha reblat Cuca Gamarra, la número dos del PP, després de les votacions.
El fracàs de la proposició de llei per convertir en obligatori el trasllat de menors migrants a la Península des de territoris saturats com les Illes Canàries es donava pràcticament per fet, però l'anunci de Junts que també farien caure el decret que fixa el sostre de despesa dels comptes públics i els objectius d'estabilitat, aprovat fa una setmana pel consell de ministres, ha estat una galleda d'aigua freda per al PSOE i Sumar. En una atenció als mitjans poc abans de la votació, el diputat juntaire Josep Maria Cruset ha confirmat un no que ha fet canviar la fotografia final d'un ple maratonià, en què s'han debatut nou punts, dels quals dos no han tirat endavant. "Estem davant d'un govern que no vol entendre que no té majoria absoluta a l'hemicicle", ha criticat Cruset, que ha advertit al govern espanyol que "no pot comptar amb el vot de Junts a canvi de res".
La manca de previsibilitat d'aquest soci de la majoria plurinacional, que recorda al PSOE que ja el va advertir que "no forma part de cap bloc", converteix pràcticament cada votació en un calvari per als socialistes. El portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, ha criticat que els juntaires s'hagin alineat amb la dreta i l'extrema dreta. "Crec que estem més a prop que ahir d'una moció de censura d'Alberto Núñez Feijóo votada per Junts", ha advertit. Per la seva banda, la vicepresidenta primera del govern espanyol, María Jesús Montero, ha evitat atacar el partit de Carles Puigdemont, conscient que en depèn el futur de l'executiu, i ha centrat les crítiques en els populars, a qui ha responsabilitzat de la derrota parlamentària. A parer de Montero, el no del PP a dues iniciatives que beneficiaven autonomies on governa s'explica per "l'estratègia del tot s'hi val" dels populars contra Sánchez.
S'allunyen els pressupostos
Montero ha confirmat que manté la intenció de presentar uns comptes per al 2025 encara que el no de Junts al primer tràmit els endarrereix i allunya la possibilitat que l'executiu de Sánchez aconsegueixi una majoria per tirar-los endavant. El govern espanyol té un mes per portar un nou sostre de despesa al Congrés, però els juntaires han avisat que si no hi ha canvis pel que fa al compliment de l'execució pressupostària a Catalunya i es dona una dècima més de marge a les autonomies en els objectius de dèficit, tornaran a tombar el decret. Montero ha replicat que els que hi voten en contra s'estan tirant pedres contra la seva pròpia teulada, perquè els donava més marge del previst amb la possibilitat que acabessin l'any amb un 0,1% de dèficit, quan la primera intenció era exigir-los un superàvit del 0,1% del PIB. Al Consell de Política Fiscal i Financera que ho va establir, la Generalitat va votar en contra dels objectius plantejats per les comunitats, mentre que les autonomies del PP es van abstenir.
El plat fort i el punt que ha centrat totes les mirades durant el dia, però, ha estat la presa en consideració de la reforma de la llei d'estrangeria, que tampoc ha tirat endavant. El govern espanyol no ha volgut retirar la proposició de llei registrada la setmana passada pel PSOE, Sumar i Coalició Canària, malgrat que el PP i Junts havien confirmat al matí que no es mourien i demanaven més marge per seguir negociant. L'executiu espanyol considera que, d'aquesta manera, aquests dos partits quedaven "retratats" per la seva manca de "solidaritat".
El que sí que s'ha aprovat són la llei de paritat, la de bombers forestals i el decret anticrisi amb la rebaixa de l'IVA d'alguns aliments bàsics o la garantia de subministraments a consumidors vulnerables, que ha comptat amb els vots de la majoria plurinacional i l'abstenció del PP. Per l'acord del PSOE i els populars per renovar el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) també ha tirat endavant la reforma de la llei que el regula, criticada pels aliats de la investidura. El PSOE ha tirat, per tant, d'una variable aritmètica que no ha resultat fiable i ha deixat un regust agredolç a aquest ple maratonià celebrat l'endemà de la citació de Sánchez davant del jutge Juan Carlos Peinado per la investigació contra la seva dona, Begoña Gómez, un altre front obert per al cap de l'executiu espanyol.
