El PSOE confia asfixiar Casado esgotant la legislatura

MadridDurar. Aquest és el pla de Pedro Sánchez contra la dreta. El PSOE ignora de moment els cants de sirena d’alguns gurus com Iván Redondo o socis de coalició com Pablo Iglesias i aposta, amb els segons pressupostos consecutius sota el braç, per esgotar la legislatura. "A Pablo Casado se li faran molt llargs els dos anys que queden, no aguantarà", afirmen des de la Moncloa. "El PP no podrà mantenir la tensió com si hi haguessin d’haver eleccions demà", afirmen des del grup parlamentari del PSOE al Congrés. El pla, doncs, no passa per avançar el calendari electoral sinó per estirar-lo al màxim amb la idea que Casado s’acabarà asfixiant, assetjat pels casos de corrupció i la contestació interna d’Isabel Díaz Ayuso.

En canvi, durant aquests dos anys el PSOE confia que podrà capitalitzar la recuperació econòmica amb la injecció dels fons europeus i la projecció internacional de Sánchez amb la cimera de l’OTAN, que se celebrarà a Madrid el juny vinent, i la presidència europea del segon semestre del 2023. Amb aquest argument, el PSOE fins i tot espera convèncer la patronal que se sumi al pacte sobre la reforma laboral. Es tracta, en definitiva, d’acabar amb la imatge d’un govern a les acaballes que la dreta llança des del 4 de maig, quan Ayuso va arrasar a les eleccions madrilenyes i va provocar un terratrèmol en el mapa polític espanyol. Des de llavors, el PP ha endurit la seva oposició (amb l’única excepció del pacte per al TC, que es fa per acostar el tribunal a Génova i apartar-lo de Vox) i ha pressionat la patronal perquè no signi més acords amb el govern "social-comunista".

A més a més, al PSOE desconfien dels avançaments electorals. Ja la repetició de les eleccions el 2019 els va sortir malament (van perdre tres escons entre l’abril i el novembre), i a Ferraz encara recorden la catàstrofe de l’avançament de Susana Díaz a Andalusia el 2018. Més recentment també hi ha hagut casos en l’àmbit internacional, com el de Justin Trudeau al Canadà, on un avançament tàctic gairebé li costa el càrrec. La pandèmia ha deixat ja moltes víctimes polítiques.

El factor Andalusia

Només hi ha una cosa que preocupa al PSOE, i és una possible victòria aclaparadora del PP a Andalusia la primavera de l’any que ve si finalment s'avancen les eleccions. "El PSOE andalús és molt PSOE, no és Galícia", afirmen des de l’executiva del partit. "Només amb el nombre de militants i la implantació territorial podem plantar cara. En cap cas serà una victòria per golejada", afegeixen. A Ferraz, doncs, es confia que Juan Espadas tindrà un resultat digne que, si bé no serà prou per recuperar el poder a la Junta, servirà almenys per passar pàgina de l’època de Susana Díaz.

En canvi, al PP es respira eufòria respecte a Andalusia i el seu candidat, Juan Manuel Moreno Bonilla, que calculen que fagocitarà tot el vot de Cs i s’acostarà a la majoria absoluta. ¿Llavors, però, dependrà de Vox? "Sí, però Vox en cap cas entrarà en el govern, ni en l’andalús ni en cap altre. Només acceptarem suport extern", afirmen des de Génova. De moment, però, Vox s’està demostrant com un soci força incòmode per als populars. A Andalusia és l’extrema dreta qui ha deixat Moreno Bonilla sense pressupostos, i a Madrid Isabel Díaz Ayuso està suant tinta per obtenir el suport de Rocío Monasterio. El PSOE confia que si el PP acaba obrint la porta dels governs autonòmics a Vox, això mobilitzarà l’esquerra.

Els socialistes, però, són conscients que les eleccions municipals i autonòmiques del 2023 seran complicades, sobretot a Madrid, on els sondejos ja apunten a una victòria per majoria absoluta d’Ayuso. Però confien retenir els territoris on ara governen, en especial el País Valencià, que és el que més preocupa.

En canvi, la tesi de Redondo és la contrària, i en diferents tribunes ha defensat fer coincidir les generals amb les andaluses com a mètode per desallotjar el PP de la Junta i estroncar el discurs triomfalista de la dreta. Iglesias, per la seva part, tem que un mal resultat dels liles a les municipals i autonòmiques acabi arrossegant també la bona estrella de Yolanda Díaz. L’únic clar és que l’amo i senyor del calendari electoral és Sánchez, i que el seu entorn més pròxim considera que el temps corre a favor d’ell.