El PSOE compassa el discurs per liderar la reforma territorial
MadridEl PSOE és conscient que el resultat de diumenge a Catalunya, sumat a la imputació d’Artur Mas pel 9-N ahir mateix, situarà el debat territorial en un lloc central a les eleccions estatals de desembre. Uns comicis als quals els quatre grans partits espanyols (els socialistes, el PP, C’s i Podem) arriben amb posicions dispars sobre quin ha de ser el model d’estat. Els socialistes pretenen, des que van acordar la Declaració de Granada, fa poc més de dos anys, una reforma constitucional federal que, sense obrir debats clau com ara el de la sobirania nacional, resolgui la qüestió catalana i serveixi per recuperar la confiança en les institucions amb un “impuls reformista”. Ahir, dos dies després del plebiscit català, Pedro Sánchez va reunir el consell polític federal a la seu del carrer Ferraz. L’òrgan que presideix la presidenta andalusa, Susana Díaz, i que aplega els barons, va compassar el discurs en un intent de liderar el debat davant un PP al qual titllen d’“immobilista” i un Mariano Rajoy de qui la presidenta andalusa va dir que fa “la migdiada”.
La reunió la van obrir Díaz, Sánchez i Miquel Iceta: les dues federacions que lideren el debat territorial intern, l’andalusa i la catalana, i el secretari general. Díaz va carregar contra el PP, però encara va ser més dura amb l’independentisme. Segons ella, la divisió i el frontisme a Catalunya, que Sánchez es compromet a resoldre, té un “únic” responsable: “Mas i el seu rupturisme”.
No pensar només en Catalunya
L’andalusa, als fogons de la cuina del partit, va lamentar que Rajoy no hagi fet res en quatre anys i va exigir la convocatòria d’una conferència de presidents autonòmics per poder furgar en l’estretor de mires del PP atribuïda a Rajoy. L’entorn de la presidenta explica que la reforma constitucional és inajornable vist el 27-S però que no es pot fer “pensant només en els catalans”. Ella està disposada a reconèixer la singularitat de Catalunya sempre que no se’n derivi cap “privilegi”. En alguna ocasió fins i tot s’havia obert al reconeixement explícit com a nació.
Tanmateix, a això últim no hi està disposat Sánchez, segons va indicar a Antena 3. La setmana passada ja va deixar clar que en cap cas assumiria demandes com el dret a decidir -que reclama una àmplia majoria social i política a Catalunya i avala Podem- i ahir va indicar que no acceptarà que es reconegui Catalunya com a nació. Iceta no semblava especialment preocupat perquè està convençut que ni el PSOE ni el PP acordaran una reforma constitucional que no sigui atractiva per als catalans, més enllà de debats que ara el PSC considera “nominals” i que no ajuden a resoldre la situació.
Iceta sí que va demanar als seus companys “refer afectes” i un compromís clar amb les reformes per donar “respostes” a la “falta de reconeixement de la realitat plural i diversa” d’Espanya i a assumptes estrictament catalans com ara la inversió en infraestructures. “Hem de demostrar amb fets que les aspiracions de la majoria de catalans caben a Espanya amb la reforma de la Constitució”, va indicar. Ni Sánchez ni Díaz hi tanquen la porta, però la proposta que acabi defensant el PSOE no sembla que, en cap cas, hagi d’estar al nivell de l’Estatut que va aprovar el Parlament avui fa deu anys i que després van retallar Congrés i Tribunal Constitucional.
El consell polític va aprovar una declaració que insisteix en el “fracàs” dels independentistes i que, malgrat la pèrdua de quatre escons, qualifica com a “bo” el resultat del PSC. El text sosté que la reforma federal ha de “millorar la vertebració nacional i la cohesió garantint la unitat d’Espanya, el respecte a les singularitat i la igualtat de drets entre espanyols”. La reforma constitucional ha de servir, segons ells, per a tot això, i també per “clarificar i delimitar” competències de l’Estat i les autonomies.
El resultat del PSC, que no atura la davallada que va començar l’any 2003 al Parlament, va ser també objecte de comentaris des de l’autocomplaença, tal com admetien amb la boca petita alguns barons. I és clar que les coses podien ser pitjors. Després d’agrair-los la implicació en campanya, Iceta els va explicar que, quan van demanar el crèdit per al 27-S al banc, l’entitat els augurava 8 escons. De governabilitat ni se’n va parlar, tot i que alguns sectors a Madrid fabulen amb la idea de veure Inés Arrimadas de presidenta.
