BarcelonaNo és habitual que els partits canviïn d’estratègia a mig partit, però aquesta setmana el PSOE ho ha fet amb Junts. En efecte, després de tractar-los amb guant de seda des de l’inici de la legislatura, dimecres els va ensenyar les dents i els va posar en el mateix sac que el PP i Vox com a responsables d’haver impedit la revalorització de les pensions i les ajudes al transport públic. Encara és d’hora per saber si aquest gir li sortirà bé.
Una veu del PSOE ho resumeix amb aquesta frase: “Ha arribat l’hora que la ciutadania sàpiga què fan els seus representants al Parlament”. Per tant, ara toca assenyalar el PP i Junts, tant pel que han fet (votar en contra del decret òmnibus), com perquè ho han fet conjuntament. D’aquesta manera Ferraz llança un missatge sibil·lí i letal a Feijóo: el PP, si li convé, s’alia amb el pèrfid Puigdemont per tombar la pujada de les pensions. El nerviosisme a Génova és tan evident que no han tingut cap idea millor que sortir al carrer a recollir firmes. I és que, com bé saben els experts, és molt difícil lluitar contra un titular com el de dimecres.
A Junts, els nervis també són evidents, i només cal veure la hiperactivitat comunicativa desplegada des de dimecres, amb entrevistes de Míriam Nogueras i Jordi Turull i tuits llençol i vídeos del màxim líder, Carles Puigdemont, que sempre actua com a últim recurs davant de qualsevol conat d’incendi. Sempre és mal senyal quan has de donar tantes explicacions.
La investidura de Sánchez
El reguitzell d’insults que Nogueras va dedicar als socialistes dimecres passat (“trilers”, “pirates”, etc.) va recordar quan Puigdemont, abans de la investidura, va dir en una entrevista a l’ARA que no faria president “a un tio a qui no compraries ni un cotxe de segona mà”. Al final, però, sí que ho va fer. I la soldada Nogueras ho va haver d’acceptar.
Sánchez vol acorralar Junts situant-lo al costat del PP. És una tàctica que ja va fer servir amb Ciutadans i li va sortir bé. La idea és que Junts necessitarà desmarcar-se del PP per no aparèixer com un partit de dretes a qui no li molesta sortir a la foto amb l’espanyolisme més ranci. Les explicacions de Junts per oposar-se al decret, per exemple amb la qüestió dels desnonaments, alimenten aquest relat.
A dins de Junts també hi ha veus crítiques amb la manera com s’està gestionant aquesta crisi, però, com passa sempre, la baula més feble són els alcaldes i la gent que ha de donar explicacions als veïns jubilats que volen saber si els abaixaran la pensió. El PSOE juga amb això per afeblir la resistència de Junts i té dues opcions: o bé presenta el mateix decret i desafia els juntaires a tornar-hi a votar en contra (opció arriscada), o bé trosseja i trosseja per obligar Junts a votar al seu costat moltes vegades i provocar, d’aquesta manera, l’enuig del sector més irredempt dels juntaires. En tots dos casos queda clar qui té la paella pel mànec.
Els detalls
Un viatge a Davos amb efectes col·laterals
![El conseller Jaume Duch en una foto d'arxiu.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 1 1"%3E%3C/svg%3E)
El conseller d’Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch, va tornar refredat de Davos (Suïssa), on s’ha celebrat el Fòrum Econòmic Internacional. “M’ho poden notar a la veu. És un lloc on fa una mica de fred”, va comentar en una compareixença al Parlament. A la mateixa sessió, Juli Fernàndez (ERC) es va queixar perquè no li van donar la paraula primer, com correspon al grup que reclama la compareixença.
Els populars no voten en contra d'un excàrrec de Puigdemont
Just el dia que el PP i Junts van coincidir al Congrés votant en contra del decret òmnibus de Sánchez, els populars es van abstenir en la votació per nomenar el que va ser director dels Mossos durant l’1-O sota el govern Puigdemont, Pere Soler, com a nou conseller de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC). Va estranyar que no hi votessin en contra, com sí que va fer Vox.
