Podem i el PSOE, encallats en els ministeris

MadridPedro Sánchez i Pablo Iglesias es reuneixen avui per tercer cop -com a mínim que hagi transcendit- des de les eleccions del 28 d’abril. Ho fan amb la principal línia vermella per a l’acord per a un govern d’esquerres immòbil des de la primera trobada. Es tracta de les cadires. Ni un ni l’altre ha cedit un mil·límetre en l’assumpte cabdal de si el govern ha de ser de coalició, com volen els liles, o monocolor, com va insistir ahir el PSOE. Es confessen disposats a fer cessions programàtiques. De fet, Iglesias va presumir ahir d’haver-ne fet de molt rellevants, especialment amb la qüestió catalana, que és el principal argument esgrimit per Sánchez en les últimes jornades per vetar l’entrada de ministres de Podem a l’executiu. Però no n’hi ha hagut prou. L’executiva socialista, que es va reunir ahir, va fer pinya al voltant del seu líder en la posició original de tenir un govern només socialista amb, com a molt, “independents de reconegut prestigi” proposats per Iglesias.

Tot plegat, quan el calendari avança inexorable cap a la data del debat d’investidura, previst per al 22 i el 23 de juliol, amb una segona votació el dia 25 en cas que la primera no tingui majoria absoluta. De fet, el to d’uns i altres ahir no feia presagiar un acostament de posicions, sinó més aviat al contrari. Iglesias va incrementar els retrets contra Sánchez, a qui acusa de no haver encarat una negociació seriosa amb ells. Segons el líder lila, el president espanyol en funcions s’ha parapetat rere “excuses” diverses per no fer-ho. Primer, afirmant que l’entrada de Podem a l’executiu dificultava trobar la resta de suports necessaris per arribar a la majoria -un argument que Iglesias va intentar neutralitzar comprometent-se a renunciar a tenir ministres si fracassava la investidura d’un govern de coalició-, i després, amb la “crisi catalana”, que Sánchez va esgrimir com a impediment perquè Podem tingui ministres, per la distància entre els dos partits en la recepta per superar-la. Diversos mitjans van publicar ahir que Podem havia renunciat expressament a la seva petició de referèndum, i que s’havia compromès amb Sánchez a tenir lleialtat a la seva postura en aquesta qüestió. Però aquests compromisos tampoc els han servit als socialistes.

La presidenta del PSOE, Cristina Narbona, ni tan sols va voler entrar a valorar ahir aquesta qüestió després de la reunió del comitè executiu socialista, en el qual van aprovar el document que servirà de guia per al programa de govern de Sánchez. Narbona va insistir que la recepta catalana d’uns i altres són molt diferents. I va posar com a exemple la votació diferenciada en la mesa del Congrés, en què el PSOE va fer costat a la dreta en la suspensió dels presos polítics, i Unides Podem, no.

Reunió amb Casado

Narbona també va recordar que els dos partits d’esquerres no sumen majoria absoluta, i que caldria incorporar l’abstenció d’altres formacions per a la investidura. En aquest sentit, Sánchez també es reunirà a la tarda amb Pablo Casado, a qui demanarà una abstenció que es dona gairebé per impossible. Albert Rivera, per la seva banda, ni tan sols s’ha volgut trobar amb el president espanyol en funcions, a qui insta a buscar el suport dels seus “socis naturals”, que considera que són Podem i els nacionalistes.

El PSOE plantejarà en la reunió d’avui a Podem posar fil a l’agulla a la negociació del programa, que es basarà en el text aprovat ahir per l’executiva i que preveu un pla de govern amb mesures socials i de modernització econòmica. I, com a novetat, es crearà un equip negociador més enllà dels dos líders, capitanejat per la part socialista per Adriana Lastra, portaveu al Congrés, i per la ministra María Jesús Montero.