El PSE haurà d'optar per un matrimoni de conveniència: o amb el PNB o amb EH Bildu

El més apressant i vital per al PSOE en aquests moments és que el PNB no escolti els cants de sirena interessats –propis i aliens– i mantingui la seva posició de donar suport a la investidura de Pedro Sánchez. El sí d'EH Bildu el té de sèrie. L'any vinent –les eleccions basques seran segurament el juny del 2024 coincidint amb les europees– tornaran a escena els mateixos tres actors, però amb objectius diferents: EH Bildu i PNB voldran governar Euskadi i tots dos buscaran el suport del PSE, que serà el que decidirà. Un dilema que tindrà la seva resolució el 2024, però que es comença a gestionar ara.

El PSE ja fa temps que, de la mà del seu secretari general, Eneko Andueza, va marcant perfil propi, fins i tot dins del mateix govern d'Urkullu. Res a veure amb l'actitud més submisa de la seva predecessora, Idoia Mendia. En un gest inèdit en els governs de coalició, els tres consellers del PSE s'han desmarcat de la decisió de la part del PNB del govern de presentar recurs d'inconstitucionalitat a la llei d'habitatge espanyola. De moment, Andueza tiba la corda, però no la trenca. Amaga, però no dona.

Amb la seva política pragmàtica en la governabilitat de l'Estat i la seva participació essencial en el fet que Sánchez hagi estat president i pugui continuar sent-ho, EH Bildu ha tret molts dels obstacles perquè l'any vinent pugui haver-hi un canvi a Ajuria Enea. Tot dependrà, en primer lloc, que l'esquerra sobiranista superi en escons el PNB; i, en segon lloc i no menys important, que el PSE, aquesta vegada sí, es decanti per donar suport a un govern d'esquerres a Euskadi. Fins ara no ha estat així. L'excusa d'ETA està desgastada, però encara li funciona.

En la societat basca, i ho reconeix fins i tot el mateix PNB, es respira un canvi de cicle polític. Per errors propis o per encerts aliens, la veritat és que els jeltzales estan passant per un dels pitjors moments electorals. Amb pèrdues en el seu poder municipal i foral, situació només pal·liada per l'acord amb el PSE, que en aquesta ocasió ha necessitat a més del suport del PP, està cedint davant la puixança d'EH Bildu. Cal recordar que el PSE va guanyar les eleccions estatals al País Basc, seguit de l'esquerra independentista i el PNB, tercer.

Otegi, candidat?

Més enllà que sigui Arnaldo Otegi, per EH Bildu, o Iñigo Urkullu, pel PNB, els que s'enfrontin el 2024, la veritat és que la marca PNB està devaluada, mentre que la d'EH Bildu continua cotitzant a l'alça. En preguntar-li per si podria ser el candidat, Arnaldo Otegi va apuntar fa unes setmanes que això ho decidiria la militància de la formació independentista. En tot cas, va repetir: “M'he guanyat el dret a decidir jo si això és millor o no”.

Dels acords entre PNB i PSE sempre s'ha destacat el que suposa de pacte entre diferents; i més en una societat, com ha estat la basca durant anys, marcada per la divisió entre nacionalistes bascos i nacionalistes espanyols, i amb la violència política com a factor distorsionador. Aquesta opinió és part de l'explicació, no tota. Si es mira la gènesi que ha estat en la base d'aquests acords, i més des que es van reprendre el 2015, veurem que l'acord s'explica, sobretot, per l'interès. Són un gran i fructífer matrimoni de conveniència.

Descartat l'amor, el que pot unir el PSE i EH Bildu l'any que ve, a més dels programes progressistes, és la conveniència: mútua i recíproca. A Euskal Herria i a Espanya. Si es donen els vots, un matrimoni de conveniència pot substituir un altre matrimoni de conveniència. Això sí, aquest, més realista amb el que demana una societat basca que aposta per un canvi de cicle.