Ja fa uns mesos que el CEO inclou alguna pregunta més distesa en els seus qüestionaris per fer fluir les entrevistes amb els enquestats. Aprofitant que ve l'estiu, ara ha preguntat sobre les vacances: segons els resultats, els votants de la CUP i dels comuns són els que més en fan, mentre que els abstencionistes i els simpatitzants de Vox, els que menys (una dada que, sobretot, ve donada per l'edat i nivell socioeconòmic dels votants). El destí més recurrent dels catalans aquest estiu són Andalusia, la Comunitat Valenciana i les Balears, i els més desitjats, Andalusia, Itàlia i el Japó. També en clau estiuenca, el CEO també ha preguntat per la revetlla de Sant Joan: els votants d'Aliança són els que més a favor estan de tirar petards, seguits dels de Vox. Els més contraris són els del PP.
El PSC tornaria a guanyar sense alternativa independentista en cas de repetició electoral
Segons el CEO, el suport a l'independentisme se situa en mínims històrics: un 40% vol la independència i un 53% la rebutja
BarcelonaSi es repetissin les eleccions a l'octubre, el PSC de Salvador Illa tornaria a alçar-se la victòria amb entre 39 i 45 diputats, una forquilla que els podria fer millorar el resultat de 42 escons que van obtenir el 12-M. Això és el que mostra el Baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió fet púbic aquest dijous, el primer des que es van celebrar els comicis del 12 de maig i van arrancar les negociacions d'investidura. Segons l'enquesta, Junts es mantindria en segon lloc amb una forquilla d'entre 31 i 36 escons (ara en té 35) i Esquerra en tercer, amb entre 19 i 24 escons (ara en té 20). Amb aquestes dades, l'independentisme no sumaria la majoria absoluta de 68 diputats ni tan sols si Junts, Esquerra i la CUP -que té una forquilla d'entre 1 i 6 escons- traguessin el millor resultat que els assigna el CEO. Es quedarien a 66 escons i una possible majoria independentista hauria de passar per Aliança Catalana, que podria treure entre 1 i 4 escons i millorar els dos que ara té. Ara bé, Junts, ERC i la CUP ja han tancat la porta a pactar amb els ultres d'extrema dreta independentista i, de fet, han signat amb PSC i comuns un compromís de fer-los un cordó sanitari al Parlament i no anar a buscar ni acceptar els seus vots. A l'altra banda, la viabilitat de la suma de PSC, Esquerra i comuns per investir Illa dependria de com de bé els anés a aquests tres partits, amb frontera de vot entre ells, i que tornarien a tenir majoria si registressin un resultat en la franja mitja o alta de la seva forquilla.
La resta de partits quedarien en el mateix ordre que va sortir de les urnes el passat 12 de maig. El PP, quarta força amb 15 diputats, podria perdre'n dos o millorar el seu resultat fins els 18 escons. Vox és l'únic partit que, segons l'enquesta, no tindria res a guanyar en cas de repetició electoral, perquè el màxim que podria treure entre 7 i 11 escons, que són els que ja té ara. En el millor dels casos per a tots dos partits, la suma de PSC i el PP se situa en 63 escons. Insuficients, doncs, per formar govern sense anar a buscar un tercer partit. Podrien ser els comuns, però fins ara s'han negat a repetir la suma que va fer alcalde Jaume Collboni a Barcelona.
Pel que fa els dos grups d'esquerres més petits de la cambra, la CUP podria obtenir entre 1 i 6 diputats (ara en té 4) i els comuns, entre 5 i 8 (ara en tenen 6). Els de Jéssica Albiach són els que més transferència de vot podrien patir cap al PSC en cas de repetició electoral, fins a un 10%. Qui reté millor els seus votants és Junts (un 81% tornarien a agafar la papereta de Carles Puigdemont), seguit del PSC, que tornaria a seduir quasi a 8 de cada 10 dels seus simpatitzants el 12-M. Per la seva banda, Esquerra té una fuga de vot important cap a l'abstenció (un 30%), tot i que resisteix i encara podria millorar resultats perquè incorpora votants que no havien votat o ho havien fet en blanc els anteriors comicis. El treball de camp de l'enquesta es va fer entre el 10 de juny, dia de constitució del Parlament, i el 8 de juliol, quan ja s'havia fet públic l'escàndol dels cartells sobre els Maragall que esquitxa ERC i que va destapar l'ARA. En roda de premsa, el director del CEO, Jordi Muñoz, ha explicat que l'enquesta ja recull part del possible impacte d'aquesta informació, que es va publicar el dia 1 de juliol.
Qui serà el president?
El CEO també ha preguntat als catalans qui creuen que té "més possibilitats" de ser el proper president de la Generalitat: un 65% dels enquestats pensa que és Illa qui té més números, mentre que un 14% creuen que Carles Puigdemont, a l'espera de saber com queda el seu retorn a Catalunya. A més, Illa és l'únic dirigent polític que aprova: té un 5,2 sobre 10, per davant del president en funcions, Pere Aragonès (4,8), Laia Estrada i Jéssica Albiach (4,6), Carles Puigdemont (3,9), Sílvia Orriols (3,6), Alejandro Fernández (3,1) i Ignacio Garriga (1,9).
Els simpatitzants del PSC, Esquerra i els comuns creuen majoritàriament que és un pacte entre aquests tres partits el que ha de dur Illa a presidir la Generalitat, per davant d'altres opcions. Els més entusiastes són els comuns: un 46% dona suport a aquesta suma, un percentatge que és del 28% en el cas dels socialistes i del 26% en el dels republicans. Pel que fa a Junts, només un 27% dels seus votants creuen que Puigdemont té opcions de ser investit.
L'evolució de l'independentisme
D'acord amb el Baròmetre, el suport a l'independentisme se situa en aquests moments en mínims històrics: només un 40% dels enquestats defensen la independència, la xifra més baixa de la sèrie històrica, que comença el 2015 i que mai havia baixat del 41%. Per contra, mai hi havia hagut un percentatge tant alt de no independentistes: s'hi declaren el 53%, percentatge que s'insereix en les tendències que ja havien detectat anteriors baròmetres. També sobre la relació amb Espanya, per primera vegada des de 2015 els partidaris que Catalunya sigui una comunitat autònoma superen els independentistes: un 34% afirma estar satisfet amb l'actual model territorial, per davant del 31% que voldrien que fos un Estat independent; per darrere hi ha els partidaris del federalisme (22%, un punt menys que en el darrer Baròmetre) i d'un model regional (7%, també dos punts menor).
