El PSC no veu la sortida del laberint intern

BARCELONAEl diagnòstic és devastador, de fractura total. I per molt que Pere Navarro vulgui maquillar-ho de portes enfora amb una bateria de convencions per fomentar el debat i rellançar el partit, el malestar al PSC ja vessa per totes bandes. L'executiva d'ahir va ser un ring en el qual les dues ànimes del partit van disputar un pols que ningú acaba de guanyar. Perquè ni el primer secretari va ser capaç d'anar més enllà de la sanció econòmica als diputats crítics que van trencar la disciplina de vot amb la declaració de sobirania, ni aquests, per la seva banda, s'atreveixen, per ara, a plantar Navarro en l'executiva i s'encomanen a l'enèsim intent d'explorar "la síntesi". I és que els dos sectors temen igual que la ruptura definitiva enfonsi el PSC en la marginalitat.

Al gabinet de crisi que havia de donar resposta al gest de desobediència d'Àngel Ros, Joan Ignasi Elena, Marina Geli, Rocío Martínez-Sampere i Núria Ventura, els cops van caure de totes bandes. Segons fonts de l'executiva, va haver-hi 32 intervencions. I el seu sentit va anar d'acord amb la composició de la cúpula: 23 contra trencar la disciplina de vot i 9 de suport als díscols. Navarro va acusar els crítics de "deslleialtat" i ja està, però va haver-hi intervencions dures, com les de Lídia Santos i Joan Canongia, que van parlar "d'alta traïció" i van exigir mà dura perquè, per ells, els crítics ja no poden seguir ni a l'executiva i ni al grup parlamentari (que es quedaria amb només 15 membres) després del que va passar en el primer ple de la legislatura.

Contra la foto amb el PP i C's

Per molt que els crítics van exposar els motius del seu gest de desobediència al·legant que el no a la declaració de sobirania juntament amb el PP i Ciutadans no és la resposta que espera del PSC gran part de la militància i la ciutadania, l'aparell no es mou ni un mil·límetre i va exigir que no es torni a trencar més la disciplina de vot. Fins i tot el portaveu parlamentari, Maurici Lucena, va arribar a amenaçar de dimitir si l'episodi al Parlament es repeteix en un futur. Tot i això, els díscols van avisar que el seu criteri de "consciència i coherència" amb el projecte i la ciutadania seguirà viu.

Una síntesi implorada

Davant el que semblava una bomba de rellotgeria a punt d'esclatar, un gruix important de dirigents afins a Navarro, com Antonio Balmón, José Zaragoza i Josep Mayoral, sense donar suport als crítics, van fer una crida a la calma i al diàleg. Però el clima era tan tens que els díscols volien que el primer secretari es mullés. "Ens vols o no dins la teva executiva? Et veus amb cor de seguir treballant amb nosaltres?" Aquestes preguntes, formulades directament tant per Elena com per Geli, van obtenir un silenci de Navarro com a resposta.

"No sabem si Navarro vol encapçalar la síntesi o la fractura", explica un crític. La tensió és tan gran que fins i tot dirigents de l'executiva asseguren que, més enllà d'un problema de cultura política, si "Carme Chacón no tingués ambició de liderar el PSOE" el PSC ara no es trobaria en aquesta situació. "Navarro ha de ser explícit i no nedar entre dues aigües. Hi ha d'haver un reconeixement explícit que hi ha un problema polític de fons. No participarem en una operació de maquillatge, i si no ens diu si ens vol a dins o a fora no es crea un espai de confiança", afegeix un altre crític.

Per a la cúpula aquesta pregunta té resposta des del moment que s'acorda treballar per la síntesi i es plasma en un document que serà portat al consell nacional de dissabte. El document defineix el calendari d'acció per "reorientar" el partit amb un grup impulsor en el qual els crítics tindran veu i no es renunciarà formalment a cap sensibilitat.

"Aquí ningú ha d'abandonar l'executiva. Des del moment que s'aprova un document conjunt és absurd que demanin si se'ls vol fora o dins", afirma un dirigent de l'aparell, que insisteix que és responsabilitat dels crítics recuperar ara "la confiança del consens".

Les posicions estan enrocades per més que, davant la premsa, el portaveu de l'executiva, Jaume Collboni, sortís del pas explicant que l'executiva havia decidit "girar full" del "greu" episodi del Parlament i centrar-se en la síntesi. "Res més lluny de la realitat. Això només serveix per enganyar la gana", insisteix el sector crític. "S'ha parlat clar i amb franquesa. Reconduirem la situació", promet la cúpula. Però els díscols, ja escaldats, es donen un temps límit. "Abans de l'estiu s'ha de veure si hi pot haver síntesi o bé fractura", diu un dels dirigents.

La resta de grups hi furgaran

El PSC no ho tindrà fàcil i la resta de grups furgaran en la ferida. ERC ja va avançar ahir que els demanaran que decideixin si poden integrar-se al Consell Català per la Transició Nacional. I a Nicaragua saben que d' iniciatives trampa per posar-los en contradicció se'n trobaran de tots els grups i en totes les cambres. Una patata calenta per a un PSC que ja té 72 alcaldes adherits a l'Associació de Municipis per la Independència. La d'ahir va ser una executiva d'un partit esmicolat que busca el miracle de la reconciliació en un context advers.