40è congrès del PSOE

El PSC i Sánchez renoven els vots a València

El PSOE referma l'aposta pel diàleg i les tesis federals i situa fins a quatre socialistes catalans a la direcció

Pedro Sanche i Salvador Illa
17/10/2021
4 min

Fa quatre anys que estan oficialment casats i immersos en una relació gairebé simbiòtica, de benefici mutu. Una relació que ha funcionat gràcies al suport incondicional dels uns i a les recompenses dels altres, però també a cessions i renúncies que han permès l'equilibri actual. I com passa en alguns matrimonis, és ara, en el moment més dolç, que ha arribat el moment de renovar els vots. Els missatges que el PSC i Pedro Sánchez s'han traslladat aquest cap de setmana a València, on s'ha celebrat el 40è congrés del PSOE, han sigut clars: el president espanyol ha formalitzat l'aposta per la via del diàleg i les tesis federals que durant anys ha pregonat Miquel Iceta i els socialistes catalans han visibilitzat, amb Salvador Illa, el canvi de lideratge al partit que fa temps que s'anhelava a la seu del carrer Ferraz. Tot plegat, amb fins a quatre membres del PSC –un més que fins ara– que s'han incorporat a la nova executiva de Sánchez.

L'escenari des de l'últim congrés socialista, el juny del 2017, ha canviat molt. El PSC va anar al congrés celebrat llavors a Madrid amb un perfil discret. Sánchez s'acabava d'imposar a Susana Díaz a les primàries per liderar el PSOE amb un suport massiu de la militància a Catalunya i la consigna a les files del PSC era no fer gaire soroll. "Ets discret quan has guanyat la banca", argumentava en aquell moment un càrrec del partit. La defensa de l'estat plurinacional a la resolució final del congrés i tres llocs a l'executiva federal serien el premi de Sánchez per als socialistes catalans, que fixaven llavors les bases del que seria la seva resurrecció electoral. Completat aquell procés amb la victòria a les últimes eleccions catalanes, i amb dos ministres i unes quotes de poder a l'Estat sense gaires precedents, l'actitud amb què el PSC arribava ara a València era d'"entusiasme", apuntava una veu socialista: "Anem a aplaudir", coincidien diverses fonts.

La recompensa per a una delegació de més de 300 socialistes catalans venia donada d'entrada. Eva Granados, nova portaveu socialista al Senat, havia sigut la coordinadora dels temes d'inclusió social i polítiques de benestar a la ponència del congrés, el full de ruta del PSOE per als pròxims quatre anys. I el document finalment aprovat es compromet específicament amb "les vies democràtiques del diàleg i el pacte en el marc de la llei" per abordar el conflicte català. "El millor encaix de l'autogovern amb la resta d'Espanya constitueix un objectiu de primer ordre per als socialistes", afirma el text, sense gaires més concrecions, i també fa una aposta per avançar cap a la "cogovernança federal" de l'Estat. Malgrat que la defensa de la "plurinacionalitat" del 2017 queda substituïda per l'apel·lació a l'Espanya "multinivell", el PSC també ha aconseguit que prosperés una esmena pròpia que reivindica a l'ideari les Declaracions de Granada i de Barcelona –tampoc constaven a l'últim programa del PSOE i Iceta va forçar que s'hi incloguessin– i crida al "retrobament entre catalans", en referència a l'aposta per reactivar la taula de partits catalana.

"Anem absolutament alineats"

Illa admetia aquest diumenge estar "francament molt content" dels resultats del congrés. I no només pel discurs adoptat pel PSOE, sinó també per la representació dels catalans a la nova executiva federal, que ha superat les expectatives inicials. No era un tema que preocupés al PSC, que ja compta amb dos ministres, Iceta i Raquel Sánchez, titular de Transports; la presidència del Congrés, ocupada per Meritxell Batet, i nombrosos alts càrrecs en posicions destacades a l'Estat. "Quan governes, la política es fa des del govern", defensava un càrrec socialista abans de la cita a València. Finalment el partit ha passat de tres a quatre representants a la cúpula de Ferraz: a banda de Granados, com a membre directa en tant que portaveu a la cambra alta, s'hi sumen la diputada al Congrés Montse Mínguez, el sindicalista de la UGT Manuel García Salgado i el waterpolista professional Víctor Gutiérrez. Les cares sortints són Carlos Ruiz, alcalde de Viladecans, Paco Boya, exsíndic de l'Aran, i l'alcaldessa de l'Hospitalet de Llobregat, Núria Marín, que va substituir Núria Parlon quan aquesta va dimitir l'octubre del 2017 arran del suport del PSOE al 155.

D'esquerra a dreta: Víctor Gutiérrez, Montse Mínguez i Manuel García Salgado, els nous membres del PSC que, amb Eva Granados, entren a la direcció del PSOE

"Si analitzen la representació del PSC als òrgans de direcció del PSOE i al govern d'Espanya, això ho diu tot", ha resumit Illa en declaracions als mitjans. La total sintonia de Sánchez amb el seu exministre de Sanitat, a qui va beneir com a candidat per guanyar a Catalunya i que el desembre serà nomenat primer secretari del PSC, és la clau de volta de tot plegat. "Anem absolutament alineats i al PSC tenim la sensació que el PSOE ens escolta", afirma una veu socialista. I a ningú se li escapa que, mentre els resultats acompanyin, la unitat d'acció dels dos partits anirà per llarg. "Com hauria anat tot si hagués guanyat la Susana?", es pregunten alguns des del PSC. Segur que la relació hauria anat per una altra banda i no és descartable, com molts temien llavors, que hagués acabat en divorci.

Les noves veus del PSC a Ferraz
  • Eva Granados (Barcelona, 1975) La viceprimera secretària del PSC i nova portaveu del PSOE al Senat arriba a l'executiva federal després que els últims anys hagi guanyat pes i escalat posicions a Catalunya, on va coordinar el grup socialista al Parlament durant els anys més convulsos del Procés. La renovació que Salvador Illa ha impulsat des que ha agafat 'de facto' el control del partit, però, ha derivat en la seva sortida cap a Madrid. Exsindicalista a la UGT i molt lligada a l'àmbit programàtic, especialment pel què fa a qüestions socials, el seu discurs ha estat molt dur contra l'independentisme i l'ús que considera que ha fet dels mitjans públics i l'escola.
  • Montse Mínguez (Lleida, 1975) La diputada al Congrés per Lleida i portaveu socialista a la comissió de Pressupostos és una dels perfils joves i amb projecció al PSC. La seva presència a la mesa de l'assemblea de delegats prèvia al congrés del PSOE ja deixava intuir que podria fer el salt a la direcció federal, on s'ocuparà de la secretaria de Treball, Economia Social i Treball Autònom. Professora associada a la Universitat de Lleida, va ser tinent d'alcalde de l'Ajuntament i portaveu del partit al consistori.
  • Manuel García Salgado (Tríacastela, Lugo, 1963) Militant històric del PSC, on havia format part del consell nacional, i amb una llarga trajectòria a la UGT, García Salgado és una persona molt propera al secretari general del sindicat, Pepe Álvarez. Treballador de la SEAT a la fàbrica de Martorell, recentment va ser designat membre del Consell Econòmic i Social Europeu de la Unió Europea, un òrgan consultiu que representa organitzacions d'empresaris i treballadors i altres grups d'interès. A la nova direcció hi ha entrat com a vocal, sense cartera concreta.
  • Víctor Gutiérrez (Madrid, 1991) La principal sorpresa ha estat la incorporació a l'executiva del waterpolista professional Víctor Gutiérrez. Membre de la selecció espanyola i jugador del Club Natació Terrassa, la seva vinculació amb els socialistes passa pel seu activisme LGTBI, àrea que pilotarà a Ferraz. És, de fet, un dels primers esportistes a l'estat que va declarar obertament la seva homosexualitat. El seu objectiu és aportar "frescor", segons ha admès als mitjans, i ha afegit: "Molta gent pensa que el col·lectiu LGTBI ja ho tenim tot fet amb la llei del matrimoni, però res més lluny de la realitat: hi ha un claríssim repunt d'agressions, cada vegada més violentes".
stats