El PSC s’aferra al somni de Sánchez president
Chacón reivindica els socialistes com l’única esquerra capaç de frenar la dreta a Espanya i a Catalunya
Badia del VallèsUn cop més, el PSC encara una campanya preparat per encaixar un nou pitjor resultat en la seva història. La paradoxa és que, a jutjar pels sondejos, la fragmentació del vot és tan gran que fins i tot obtenint menys suport que mai hi ha opcions de guanyar. Sigui com sigui, els socialistes catalans, que en els últims anys han vist com s’esmicolava la seva imatge de partit de govern a Catalunya, dipositen totes les seves esperances en les opcions -difícils, segons el CIS- que té el líder del PSOE, Pedro Sánchez, de ser president. Davant l’auge de formacions com Ciutadans i Podem, l’as a la màniga de la candidata del PSC, Carme Chacón, és reivindicar-se com el gran partit de l’esquerra amb opcions d’arribar a la Moncloa. “El 20-D només hi ha dos presidents possibles: Mariano Rajoy o Pedro Sánchez”, va advertir ahir en l’acte d’inici de la campanya.
Des d’un bon principi, Chacón, que encapçala la llista al Congrés per Barcelona per tercera vegada consecutiva, ha volgut imprimir el seu segell personal a la campanya i una de les seves cartes de presentació ha sigut deixar clar que ella en cap moment ha avalat el dret a decidir ni la celebració de la consulta legal i acordada que va abanderar el PSC liderat per Pere Navarro. Per a ella és clau esvair qualsevol ombra de dubte en aquest terreny per evitar fuites de vot cap a Ciutadans. Els d’Albert Rivera trepitgen fort a fins al punt de posar en dubte el color tradicionalment roig del cinturó. És per això que la campanya dels socialistes catalans es concentrarà especialment a l’àrea metropolitana, on la figura de Chacón està molt consolidada. L’exministra va escollir Badia del Vallès per arrencar la ahir campanya. Aquí és on el PSC va obtenir més suport el 27-S, en termes proporcionals.
La reforma constitucional serà la proposta estrella del socialisme arreu de l’Estat, que en el cas de Chacón serà venuda com la solució per frenar l’escalada sobiranista a Catalunya, un fenomen que considera que han alimentat, per una banda, Mariano Rajoy, a qui retreuen el seu “immobilisme” i, per l’altra, un Artur Mas que només busca, com ha dit aquesta setmana Chacón, “aferrar-se a la poltrona”. El PSC es vendrà, en aquest context, com l’antídot contra la dreta espanyola i catalana. De fet, l’exministra va apuntar que és inevitable mirar de reüll les enquestes i que, si en una cosa totes coincideixen, és en la idea que la ciutadania vol un “canvi”.
Amb tot, queden lluny els gairebé 1,7 milions de vots i els 25 diputats que va obtenir l’exministra el 2008, quan la seva popularitat estava en alça, ja que era una de les ministres estrella del govern de Zapatero i la primera dona que es feia càrrec de la cartera de Defensa. Va quedar gravada a la retina de tots els espanyols la imatge d’ella embarassada passant revista a les tropes l’abril d’aquell any. També semblen irrepetibles els 920.000 vots i els 14 diputats obtinguts el 2011. De portes endins, el partit consideraria un èxit obtenir deu diputats, un resultat amb el qual podrien vendre una certa resistència que només tindrà sentit si el PSOE torna a la Moncloa.