El PSC es planta: "Si al president no li agrada el nostre oferiment, que busqui altres grups per als pressupostos"

BarcelonaPere Aragonès i Salvador Illa es van donar diumenge passat una setmana per intentar desbloquejar l'acord de pressupostos. Han passat sis dies i no hi ha cap avenç rellevant que permeti pensar que ERC i el PSC arribaran a un acord. En aquest context, el primer secretari dels socialistes s'ha plantat aquest dissabte: "Si al president no li agrada el nostre plantejament, que busqui suport en altres grups parlamentaris". Els socialistes mantindran l'oferiment que han fet al Govern, però Illa ha avisat que és una proposta "de mínims" i que no renunciaran a cap dels tres macroprojectes que han posat sobre la taula: el Hard Rock a Vila-seca i Salou; l'ampliació de l'aeroport del Prat, i la B-40, l'autopista entre Terrassa i Sabadell, que continua sent el principal escull entre les parts.

Dirigint-se als consellers nacionals del partit, el líder socialista ha remarcat que l'executiu d'Aragonès "ha col·lapsat" i que hauria d'abandonar la seva "intransigència" tenint en compte que és "el Govern més dèbil de la història". "Sentint alguns comentaris, l’amenaça és la manifestació més patent de la impotència", ha dit en referència a les crítiques que als socialistes els arriben des de Palau. La més recent, la que adverteix el PSOE que l'actitud dialogant d'ERC a Madrid podria canviar si el PSC es desmarca de l'acord pressupostari.

El líder socialista ha destacat la mà estesa que ha ofert a la Generalitat des del 22 d'agost, tot i que des de Palau es qüestioni la voluntat real del PSC d'arribar a un acord. Fa uns mesos era Illa qui assegurava que l'acord de pressupostos es podia tancar en poques setmanes, mentre que ERC no volia ni sentir a parlar d'un pacte amb el PSC. Avui són els republicans els que urgeixen a l'acord, mentre que els socialistes rebutgen signar res si abans no hi ha un compromís explícit de l'executiu amb les tres infraestructures que han posat sobre la taula. "Alguns diuen que és un tot o res. No, són propostes de mínims que tenen el suport de tots els territoris i del Parlament", ha afegit Illa.

Una cessió improbable

Quan les negociacions es vicien tant que comencen a arribar en cascada els retrets mutus entre les parts, es fa difícil pensar que la situació podria reconduir-se a curt termini. Aquest diumenge hauran passat els set dies que es van donar Illa i Aragonès en la trobada a Arenys de Mar i els dos partits ja es preparen per vendre el típic relat entre bons i dolents. Els pressupostos del 2023 només es podrien desbloquejar si alguna de les dues parts cedeix, de manera que l'altra apareixeria com a vencedora. Un escenari que especialment en un any electoral com aquest provoca malsons als dirigents d'una banda i l'altra.

Dilluns Aragonès ha convocat patronals i sindicats, que ja van arribar a un acord amb el Govern per als pressupostos. Sense força al Parlament —els comptes només tenen el suport de 41 dels 135 diputats—, el president intenta demostrar que no és tan dèbil com diu el PSC i que compta amb aliats econòmics i socials. ¿N'hi haurà prou amb aquesta pressió perquè els socialistes canviïn d'opinió? "No hem vingut a aguantar-li el paraigua a ningú", ha sentenciat Illa. "Si posem a les persones al centre, és evident que haurien de sentir-se pressionats per aprovar els pressupostos", ha respost la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, des del Pallars Sobirà, en referència tant al PSC com a JxCat. També l'alcaldable dels republicans a Barcelona, Ernest Maragall, ha reclamat al seu competidor socialista, Jaume Collboni, que influeixi "decisivament" per desbloquejar la situació.

I sense els socialistes, quines opcions li quedarien al Govern? Ben poques. Continua negociant amb JxCat, però sempre ha estat una opció remota més enfocada a fer veure que ningú vol tirar la tovallola que no pas una opció real d'acord. El secretari general de Junts, Jordi Turull, de fet, ha lamentat des de Tarragona que els republicans "prioritzin poc el país" per arribar a un acord "com sigui" amb el PSC.

I si es queda sense Junts ni el PSC, el Govern es veurà abocat a una nova pròrroga pressupostària, un maldecap més en un any especialment important per a Aragonès per intentar consolidar la seva presidència.