El PSC normalitza que els crítics votin per lliure

BarcelonaL’escena ja era ben coneguda: resolució sobre el 9-N dels partits sobiranistes, el grup parlamentari del PSC votant-hi en contra i dues diputades trencant la disciplina de vot i una tercera que no es va presentar a la votació. Fins aquí, res que els socialistes no hagin viscut en aquests dos convulsos anys de legislatura. Aquest cop, però, la resposta de la direcció va ser la gran novetat. No hi haurà sancions, ni de tipus disciplinari ni tan sols econòmic. I és que després de la diàspora que ha patit el partit i de l’operació a cor obert a la qual es va sotmetre abans de l’estiu arran, especialment, del càstig als crítics per haver defensat la consulta del 9-N, Miquel Iceta s’ha proposat fer el que Pere Navarro mai va gosar: normalitzar la discrepància com a mal menor un cop ha quedat demostrat que les conseqüències d’intentar eradicar-la és letal per al partit.

El canvi d’actitud de la cúpula del PSC es va començar a visualitzar quan el portaveu parlamentari, Maurici Lucena, va avançar, en la seva intervenció en les conclusions del debat de política general, que el seu grup votaria en contra de la resolució però que “alguna diputada” desobeiria “per coherència” amb la seva trajectòria. I, efectivament, arribat el moment Marina Geli i Núria Ventura van prémer el botó del sí per defensar la consulta mentre que una tercera diputada, Rocío Martínez-Sampere, no va assistir al Parlament ahir a la tarda.

Com va passar en la votació de la declaració de sobirania el 23 de gener del 2013 i amb la petició posterior per portar la consulta al Congrés, les dues diputades van comunicar a Iceta que no votarien contra del 9-N. Joan Ignasi Elena ja s’ho va mirar ahir des de la barrera votant sí des de la seva nova condició de diputat no adscrit. “Estar al costat del dret a decidir és estar al costat de la gran majoria dels ciutadans de Catalunya, que és on ha sigut sempre el socialisme català”, va dir el líder d’Avancem en la seva intervenció per fixar posició i denunciant, sense dir-ho, la pèrdua de centralitat del PSC.

Com ja va passar a principis d’any, alguns diputats socialistes van demanar una abstenció com a solució salomònica per no començar el nou curs polític amb el grup trencat, una divisió que va acabar costant la dimissió a Navarro. Però Iceta ja va avisar quan va assumir la batuta que no hi hauria canvis de fons en el partit. Però sí en les formes. Fonts pròximes al primer secretari expliquen que el PSC no podia abstenir-se en una resolució on es manté la “vigència” de la declaració de sobirania o la data i la pregunta de la consulta.

Nova gestió del conflicte

Iceta va optar per gestionar amb “intel·ligència” la situació i tolerar la votació diferenciada de Geli i Ventura, que van ser apartades més de sis mesos de les seves funcions al Parlament i expulsades de la direcció del PSC per haver trencat la disciplina de vot. Iceta les va restituir a finals de juliol, la data en què l’ens disciplinari del partit va arxivar-los l’expedient a elles i a Elena.

“El vot de les dues diputades s’inscriu en la normalitat i en la coherència amb el passat”, va dir Lucena un cop acabada la votació exhibint el canvi d’actitud que ha portat el nou primer secretari. Geli i Ventura van “agrair” aquesta nova manera de “gestionar la complexitat” del PSC i van prometre seguir representant els socialistes que avalen el 9-N. Queda per veure si aquesta entesa es tradueix ara en un pacte de no agressió a les municipals entre el PSC i el Moviment Catalunya del qual formen part.