ERC i Junts es comprometen a no investir Sánchez fins que "treballi per fer efectives les condicions del referèndum"

BarcelonaEsquerra i Junts es van enfrontar dimecres al Parlament per l'enfocament de les negociacions amb Madrid –Pere Aragonès i Albert Batet van protagonitzar el cara a cara més dur del debat de política general–, però després d'hores de negociació aquest dijous han assolit un pacte: no investiran Pedro Sánchez, asseguren, si no hi ha una llei d'amnistia i un "compromís" per "treballar" sobre les condicions d'un referèndum. Ho han deixat escrit en una proposta de resolució conjunta que es votarà aquest divendres al Parlament i que fixa les bases del sobiranisme per arribar a un acord amb el PSOE. L'acord és important: és el primer cop des del 23 de juliol que l'independentisme arriba a un mínim comú denominador sobre l'estratègia de negociació a l'Estat. I la negativa dels socialistes a avançar en aquest camí ha estat immediata.

El text que tirarà endavant serà el següent: "El Parlament es pronuncia a favor que les forces polítiques catalanes amb representació a les Corts no donin suport a una investidura d'un futur govern espanyol que no es comprometi a treballar per fer efectives les condicions per a la celebració d'un referèndum". És a dir, tant Esquerra com Junts prometen que l'amnistia no és suficient per assolir l'acord amb els socialistes i que cal alguna cosa més.

"Aquest camí no té recorregut", ha piulat el líder del PSC, Salvador Illa, que en un comunicat conjunt amb el PSOE ha reiterat la seva aposta pel "diàleg" i per "superar la divisió": "El camí és el de la convivència i la cohesió [...]. Sempre dins la Constitució". ¿Significa això que les negociacions han arribat a un punt mort? No, perquè tots els actors mantenen la voluntat de continuar negociant per arribar a un eventual pacte. De fet, es tracta de la constatació de la gran distància que separa socialistes i independentistes per tancar un acord, malgrat que el PSOE s'hagi mostrat convençut els últims dies que hi haurà un govern progressista aviat.

El consens sobiranista arriba després d'una setmana de retrets entre Esquerra i Junts. "O rectificació o eleccions", va etzibar dimecres el líder de JxCat al Parlament, Albert Batet, mentre que el president, Pere Aragonès, els va acusar de no fer-li costat en la negociació. Aquest divendres tornaran a intervenir els grups parlamentaris per defensar les resolucions, de manera que es podrà constatar si el pacte de mínims va acompanyat d'un canvi de to entre els exsocis o es manté la dinàmica habitual. En privat, tots dos es feliciten pel pacte. Per als juntaires, el fet que Esquerra es comprometi a no investir Sánchez si no hi ha passos cap al referèndum és una bona notícia: "Hi ha un efecte arrossegament", afirmen fonts del partit, perquè consideren que la seva presència en l'equació obliga ERC a apujar el preu de la investidura: "Benvinguts", afegeixen. En canvi, la visió d'Esquerra és ben diferent: remarquen que el text va en la línia del que ja va dir dimarts el president Aragonès al Parlament. Consideren que qui ha canviat de posició és Junts perquè ara s'avé a negociar amb el PSOE: "Benvinguts", repliquen des d'Esquerra referint-se als de Carles Puigdemont.

A banda de la proposta sobre el referèndum, Esquerra i Junts també han consensuat amb la CUP com hauria de ser, mínimament, l'amnistia. Els anticapitalistes reclamaven que estigués vinculada a l'autodeterminació, tal com va quedar escrit en la proposta que van presentar els tres partits independentistes el 2020 al Congrés de Diputats –i que no va passar ni el filtre de constitucionalitat de la mesa–. Una condició a la qual s'han avingut tant republicans com juntaires.

Fins ara, l'escull principal en aquest àmbit ha estat qui podia erigir-se en líder d'aquestes converses. Esquerra vol fer valdre la figura del president mentre que Junts situa el focus a Waterloo, amb l'expresident Carles Puigdemont, que no se sent concernit pel que puguin pactar els republicans. Per superar-ho, la fórmula que han trobat en la proposta de resolució és definir de manera més àmplia els interlocutors: esmenten el Govern com un actor de la negociació, però també les "institucions catalanes", la qual cosa inclou –per a Junts– també els partits. ¿I amb quin punt de partida? En la resolució situen la proposta d'amnistia del 2020 com a referent per a la negociació amb el PSOE i creuen que hauria d'incloure "totes les persones represaliades per motius polítics en el context del conflicte social i polític amb l'Estat".

En tot cas, la concreció d'aquest col·lectiu es produirà durant la "tramitació" de la norma, de manera que ajornen la resolució d'un altre dels temes que havia encallat les converses: el perímetre de l'amnistia i si ha d'incloure, per exemple, la causa que afecta la presidenta de Junts, Laura Borràs.

El PSC es desmarca de l'amnistia al Parlament

El PSC també manté les seves posicions i no avalarà demà cap resolució independentista. Tampoc l'amnistia. "Ens mantenim fidels als principis de prudència, paciència i discreció", diuen fonts socialistes. Els de Salvador Illa prioritzen "el diàleg dins el marc de la Constitució" i aquest divendres votaran a favor de la seva proposta de resolució, que planteja seguir "el camí del retrobament" dins la legalitat i "rebutjar tota estratègia de confrontació, divisió i polarització". Aquesta actitud no ha agradat al líder d'ERC, Oriol Junqueras: "El PSC ja deu saber si les seves decisions contribueixen perquè hi hagi un clima de confiança o no", informa Mireia Esteve.

La veu socialista que sí que s'ha pronunciat aquest dijous sobre l'amnistia ha estat la del diputat Óscar Puente, responsable de la resposta al discurs d'investidura d'Alberto Núñez Feijóo. En una entrevista a TVE, ha valorat la mesura positivament: "Una mesura que contribueixi a resoldre un problema estrictament polític i doni sortida als que s'han situat al marge de la legalitat perquè tornin i facin política crec que és positiva i s'ha de valorar".

Manca de "confiança"

Si bé en el camp estatal el PSC no arribarà a acords amb formacions sobiranistes, els d'Illa sí que es trobaran amb Junts i els comuns a l'hora d'assenyalar la "manca de confiança" del Parlament al Govern de Pere Aragonès. Així, està previst que els tres partits es donin suport mutu a les propostes de resolució que han presentat per evidenciar que Esquerra no té una majoria estable a la cambra i que governa amb tan sols 33 diputats. De fet, no serà l'única votació en què això quedarà palès: cal veure quines resolucions sectorials aconsegueix tirar endavant l'executiu (i amb quines majories parlamentàries) i quines votacions acaba guanyant l'oposició en bloc en contra dels republicans.