Un PSC “moderat” per frenar Podem i el procés

BarcelonaLa triple cita electoral d’aquest any serà una prova de foc per al PSC, un partit en hores baixes que no havia tingut mai tan pocs diputats (19, des que Marina Geli és diputada no adscrita) i que mai les enquestes havien situat fins a quarta o cinquena força al Parlament. La formació té, a més, una altra data marcada al calendari: el seu congrés de refundació, que se celebrarà a la tardor. Per animar la militància i començar a posar les bases de la renovació, el PSC va conjurar-se ahir en una trobada que va servir per autoreivindicar-se. En l’acte, que va reunir unes 1.400 persones, hi van acudir els principals dirigents i exdirigents del partit -com Pere Navarro, Carme Chacón, José Montilla i Jordi Hereu-, però també una nodrida representació d’entitats socials i sindicals -van prendre la paraula els líders de CCOO i la UGT-, que van fer els primers passos per recosir una confiança amb el PSC esquerdada en els últims temps.

Si una cosa va quedar clara és que el primer secretari del partit, Miquel Iceta, vol tornar a fer del PSC una alternativa de govern. I ho vol fer disparant contra els que considera els seus adversaris: el sobiranisme, amb CiU i ERC al capdavant, i Podem. El que pretén Iceta és que l’espai “moderat” que queda entre “trencar amb tot” i l’immobilisme del PP siguin vots per al PSC.

Una nòria i un atzucac

Iceta, que s’agrada i se sent molt còmode en els mítings, no va deixar cap bala a la recambra. Va carregar durament contra el procés sobiranista i contra els líders que l’encapçalen culpant CiU i ERC d’“embarcar els catalans en un carreró sense sortida, en una nòria que gira i gira però que és incapaç de fer cap canvi”. Amb un to especialment agre a l’hora de parlar del procés, el líder dels socialistes va reclamar “menys ambaixades i fulls de ruta” i “més sanitat i educació”. I, com ja ha fet en altres ocasions, va acusar Artur Mas i Oriol Junqueras, tot i que sense citar-los pel nom, de “fer volar coloms i enganyar el personal”, en voler solucionar el conflicte territorial amb l’Estat per la via “unilateral”.

I va ser en aquest punt quan va llançar un dard contra el projecte de Constitució catalana que encapçala l’encara jutge Santiago Vidal. Un projecte, va dir, que dibuixa “paradisos il·lusoris”.

Ahir, però, Iceta va afegir a la llista de retrets un nou blanc per disparar, perquè encara que el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, carregui sovint contra Podem, el líder dels socialistes catalans no ho acostuma a fer. Ahir, en un acte que va mirar molt al passat en recordar els fundadors del PSC, Iceta va cridar que el moviment socialista “no ha nascut a la televisió”, en al·lusió directa al partit que lidera Pablo Iglesias i que s’ha donat a conèixer des dels platós de les grans cadenes estatals. Per això, Iceta va voler reivindicar que el PSC “és fill d’un moviment històric que no s’improvisa” i va reclamar “ser fidels a la nostra història i lleials als compromisos del passat”. “Cap partit a Catalunya i a Espanya pot dir que ha contribuït més que els socialistes a la llibertat i al progrés dels ciutadans”, va afirmar ahir Iceta, en recordar que va ser el PSC qui, va dir, va “forçar el retorn de les institucions catalanes exiliades”, i va abanderar les polítiques per assegurar l’estat del benestar i l’ampliació de drets socials.

Gairebé calcant l’estratègia del PP, que posa en el mateix sac del “populisme” el procés independentista i Podem, Iceta va presentar el projecte del socialisme “moderat”, que vol fer seu l’espai que queda entre els que “volen trencar amb tot” i els que “no volen que res canviï”. Un projecte que té dues línies mestres: la lluita per la igualtat social i la defensa aferrissada d’una reforma federal, que ha de passar per un “acord” per canviar la Constitució, i evitar l’“esquinçament” i la “ruptura” amb la resta de l’Estat.

El PSC va congregar-se ahir per escalfar motors de cara al congrés obert que celebrarà el partit a finals d’any. Uns mesos necessaris per “recuperar l’autoestima” del partit, segons va apuntar el candidat de la formació a l’alcaldia de Barcelona, Jaume Collboni, si el PSC vol tornar a ser un “partit decisiu”. En l’acte, es va donar a conèixer la Crida dels socialistes, un document de dues pàgines en què tracten d’esmenar els seus errors.

Autocrítica per la corrupció

En aquest manifest, el PSC admet que no ha estat “prou alerta dels desaprensius i els cínics”, en relació als casos de corrupció que han esquitxat dirigents del partit, i que no ha pogut “articular degudament i encapçalar el catalanisme d’esquerra [...] permetent que la indignació fos capitalitzada per la confrontació entre el nacionalisme català i espanyol”. Iceta no va esquivar el tràngol de demanar perdó, i va reconèixer que a vegades no han “estat a l’altura de les circumstàncies”, però va fer de la necessitat virtut: “Només un partit que se sent fort pot acceptar que s’ha equivocat”.

Per això, el PSC “ha de canviar”. Ara bé, Iceta va afirmar que aquesta renovació no ha de ser un “ tabula rasa ” i començar de zero, sinó que la manera de reinventar-se serà amb més transparència i més proximitat. Els fonaments que Iceta ha dissenyat per a la refundació del PSC passen per la radicalitat democràtica i la “tolerància zero” amb la corrupció.

Tot plegat perquè el mateix procés cap al congrés de refundació ja sigui un revulsiu per al partit, que, amb el repte de tenir la capacitat de mobilització que sí que tenen Podem i el sobiranisme, busca tornar a surar o, almenys, evitar el naufragi.

Rajoy compara Podem amb el comunisme

El cap de l’executiu espanyol, Mariano Rajoy, va avisar ahir que ni a Andalusia ni a l’Estat els interessa apostar per les “receptes” del PSOE, perquè, segons va dir, són les causants de la crisi econòmica actual, ni per les “idees liquidades en caure el Mur de Berlín”, que defensa Podem. “Els experiments no es poden fer a costa dels espanyols”, va afirmar el president del govern central en la presentació dels caps de llista per a les eleccions andaluses. Rajoy va demanar que les millores econòmiques que s’han aconseguit aquests anys “no es dilueixin com el sucre”.