El PSC es despenja del procés sobiranista

Barcelona"Era evident que a partir d'un moment determinat no podríem anar tots plegats en un mateix autobús, perquè el destí final d'uns i altres no era el mateix", va escriure fa una setmana al seu blog Miquel Iceta, a hores d'ara un dels màxims ideòlegs del full de ruta del PSC. I és que els socialistes ja tenen decidit que votaran en contra de totes les iniciatives impulsades pels partits que defensen el procés sobiranista que no hagin estat prèviament pactades amb el govern espanyol. Consideren que ja han anat massa lluny. La defensa del dret a decidir els ha abocat a una confrontació sense precedents amb el PSOE i ja no pensen assumir més costos. No per una consulta que, asseguren, tots els partits donen per fet que no s'acabarà fent.

L'última setmana Pere Navarro i els seus afins ja han estat abonant el terreny per baixar d'aquest autobús que, al seu parer, condueixen perillosament CiU i ERC. "No donarem suport a una consulta que no es farà. No volem participar de la inflamació independentista", asseguren fonts de l'aparell. Això implica, detallen, que no formaran part del front comú català que demanarà a Madrid el traspàs de la competència per poder organitzar un referèndum a Catalunya. El famós article 150.2 de la Constitució. "De què serveix portar aquesta petició que el Congrés tombarà? Amb un pla Ibarretxe ja en tenim prou", argumenten. Seguint aquesta premissa, els socialistes catalans tampoc donaran suport ni a la pregunta ni a la data de la consulta que CiU i ERC posaran sobre la taula abans de finals d'any.

Sigui com sigui, el PSC ha trobat un argument perfecte per no ser acusat d'incoherència i, a la vegada, estalviar-se més tràngols per votacions diferenciades amb el PSOE: o les propostes que posen sobre la taula els partits que defensen el dret a decidir estan acordades amb el govern espanyol o hi votaran en contra tant al Parlament com al Congrés.

Una treva amb Ferraz

Aquest nou full de ruta obre un període de treva amb Ferraz que ja s'ha visualitzat aquest cap de setmana a la conferència política del PSOE. Rubalcaba entén, doncs, que ja no és un risc que el PSC defensi una consulta legal i pactada perquè es dóna per fet que ni la votació es produirà ni els socialistes catalans aniran més enllà en les seves reivindicacions. Això facilita el pilotatge del seu relleu al capdavant del PSOE i una imatge més sòlida de cara a les eleccions europees. Amb aquest escenari pacificador, Rubalcaba va lloar ahir el PSC, i els dirigents més pròxims a Navarro asseguren que per primer cop en molts mesos van sentir que tenien suport. Baixar de l'autobús i acceptar sense protestar que la presidenta d'Andalusia, Susana Díaz, els reclami que abandonin el suport a la consulta ha tingut premi.

"Ens despengem de la consulta de CiU i ERC, no del dret a decidir", intenten justificar els socialistes catalans. Admeten que és difícil negociar amb un PP que governa amb majoria absoluta, però subratllen que no són ells els que han tingut pressa per fixar una data, un fet que consideren un error. "No som nosaltres els que tenim un pacte amb ERC. Es busqui l'encaix que es busqui, serà un procés llarg. És materialment impossible moure la posició d'un estat en sis mesos", afirmen fonts de l'entorn de Navarro. I, per tant, què és, segons el PSC, el que ha de fer el govern de la Generalitat? Doncs seguir intentant obrir vies de diàleg i, en tot cas, veient que ara és molt difícil negociar, esperar que hi hagi un canvi de govern perquè es pugui acordar la consulta.

Esperant el declivi sobiranista

Reconeixent que el partit s'ha empetitit i que el context de polarització no li és gens favorable, fonts del PSC de Madrid consideren que estan "ben situats" en l'esquema polític. Un altre dirigent del nucli dur de Nicaragua considera que Artur Mas està cada cop més atrapat i que, quan el seu full de ruta sobiranista punxi, només quedarà un projecte ferm: la reforma constitucional en sentit federal que abanderen ara els socialistes. "Ens toca resistir", assegura. Falta, però, que el futur líder del PSOE sigui prou creïble per defensar aquesta proposta. Quadres joves del partit confien que Eduardo Madina és qui pot exercir millor aquest rol, fins i tot defensant en la seva hipotètica candidatura una consulta a tot l'Estat perquè, en cas que el PSOE torni a governar, els espanyols decideixin si volen reformar la Constitució o no. Es tractaria d'una eina de pressió per empènyer el PP a avalar la reforma. Mentrestant, a la cúpula del PSC ja hi ha veus que plantegen que el dret a decidir es pot resoldre amb una consulta d'aquest tipus.

"Aquest no és el nostre dret a decidir", lamenten els sectors més catalanistes del partit, que temen un viratge del PSC que cada cop s'està fent més evident. "No volem fer ni un pas enrere en el dret a decidir", afirma un dels dirigents crítics de Nicaragua. I és que, per molt que des de l'aparell del partit s'insisteixi que no es pot seguir fent el joc a CiU i ERC, els crítics consideren que o bé "es juga i s'accepta el marc fixat per una majoria parlamentària", o l'alternativa serà quedar-se "fent frontisme amb el PP i Ciutadans".

Trepitjar el fre en el procés de la consulta pacifica la relació de Navarro amb Rubalcaba i el PSOE, però torna a obrir les escletxes amb els sectors crítics del PSC. Les pròximes setmanes seran claus per visualitzar de quina manera els socialistes, tal com tenen previst, es despengen del full de ruta de CiU i ERC, però els díscols estan disposats a intentar impedir-ho. "No em veig de cap manera votant contra l'article 150.2 de la Constitució. Hem de ser actius a la comissió parlamentària pel dret a decidir", afirma un dirigent crític.

Reunió per retenir els crítics

En tot cas, aquest cop, Navarro, que és conscient de les turbulències que li esperen a Nicaragua just abans i després de menjar-se els torrons de Nadal, vol pilotar la situació per evitar que es produeixi una ruptura definitiva abans de les eleccions europees. És per això que aquesta setmana té prevista una nova reunió amb almenys quatre dirigents díscols per encarar la situació. Sigui com sigui, des de l'aparell ja n'hi ha que avisen que el PSC ha estat fins ara un partit plural en el qual podien conviure dirigents molt diferents perquè els seus membres no havien de triar, però que havia d'arribar un dia en que sí que s'hauria de fer. Ara, afirmen, és el moment. El PSC, doncs, té decidit que baixa de l'autobús i es reconcilia amb el PSOE, i caldrà veure si amb la plantada es deixa, o no, més gent pel camí.

Miquel Iceta torna a ser el cervell del carrer Nicaragua

L'expresident José Montilla està apartat totalment del timó de Nicaragua. José Zaragoza fa vida discreta i sense visibilitat com a diputat ras al Congrés, tot i que des de l'ombra segueix movent algun fil a la seu de Nicaragua. Però Miquel Iceta és, sens dubte, el gran supervivent de l'antic triumvirat del PSC. Des de la discreció de la presidència de la Fundació Rafael Campalans, el think tank del partit, Iceta torna a ser el cervell del PSC. Navarro va forjar després de l'últim congrés el seu propi nucli dur amb Daniel Fernández i Antonio Balmón. Amb la imputació i posterior retirada de Fernández en un cas derivat de la trama Mercuri i havent de fer front a una batalla ideològica de gran magnitud, Navarro ha hagut de recórrer a Iceta, que havia quedat relegat a un segon pla. És ell qui ha redactat la proposta federal i qui pilota bona part del full de ruta que marcarà el rumb del PSC dels pròxims anys.