El PSC no veu marge per qüestionar la sentència del Procés

BarcelonaDesproporcionada havia sigut fins ara la paraula més explotada pel PSC per valorar la presó preventiva dels presos polítics. El terme, utilitzat tant per a l’empresonament dels Jordis com per al dels membres de l’anterior Govern, havia servit als socialistes catalans per mantenir una posició equidistant entre la crítica i la no ingerència en les decisions judicials. Aquest mínim qüestionament, però, podria desaparèixer amb la sentència, i més si -com tot apunta- cau en plena campanya de les eleccions generals. Les crides del PSC a l’acatament del desenllaç del judici al Tribunal Suprem s’han multiplicat en els últims dies en públic, però també de portes endins. Segons ha pogut saber l’ARA, en la primera reunió de l’executiva del curs, el 2 de setembre, dirigents del partit van preguntar a Miquel Iceta com s’afrontaria la sentència, que tot fa pensar que serà condemnatòria. El primer secretari va respondre que, per molt que la decisió del Tribunal Suprem sigui opinable, la direcció farà una crida a “respectar” i “acatar” el desenllaç del judici i fixarà així la posició del partit.

Fonts socialistes argumenten que, a diferència de les mesures cautelars, la sentència “és com un evangeli”, però sobretot destaquen que l’actual context electoral no deixa “marge” per als “matisos”. “No podem fer ni mig pas enmig d’una campanya”, apunta un alt dirigent. “Mantindrem un perfil baix i sense entrar en valoracions”, afirma un altre, convençut que el gruix de l’electorat del PSC “no vol comentaris sobre la sentència ni flirtejos amb independentistes”. L’experiència dels socialistes amb els pronunciaments sobre els presos, de fet, no ha sigut positiva, especialment a tocar d’unes eleccions. Va ser abans de les autonòmiques del 21-D quan Iceta es va posicionar a favor dels indults, unes declaracions que, en un context molt polaritzat pel Procés, van perjudicar els resultats de la seva candidatura i van incomodar el PSOE.

Tot i qüestionar la presó preventiva i posar en dubte la correspondència dels delictes de rebel·lió i sedició amb els fets de l’octubre del 2017, els socialistes catalans han practicat des de llavors la prudència en tots els fronts. D’una banda, intentant mantenir en la discreció les visites als presos de dirigents del partit -des d’Antonio Balmón fins a l’expresident José Montilla o Jaume Collboni-; de l’altra, mirant d’acotar els posicionaments dels seus alcaldes i regidors sobre els independentistes processats. Tal com va explicar l’ARA el març de l’any passat, la direcció del partit va enviar als seus grups municipals una moció per “contrarestar” les que els grups independentistes presentessin sobre els presos. En l’escrit alternatiu no es demanava la seva llibertat, sinó només el seu acostament a Catalunya, i es cridava al respecte per les decisions judicials.

Fonts socialistes asseguren que darrere d’aquesta moderació, que s’extremarà amb la sentència, també hi ha motius de “practicitat” per al destí dels presos. “¿A qui beneficiaria que féssim declaracions qüestionant la sentència? Com podem ser més útils als presos?”, plantegen, convençuts que determinats posicionaments poden deixar els socialistes sense “capacitat” -sense la influència al govern espanyol- per buscar solucions que matisin l’eventual condemna. Al marge del que el partit proclama públicament, de fet, el PSC és conscient que l’existència de presos és un obstacle per avançar en la solució al conflicte amb l’Estat. El partit confia que la sentència no sigui severa, i la idea dels indults -ja rebutjada pels partits independentistes i gran part dels presos perquè suposaria admetre la culpabilitat- continua com una possibilitat prevista pels socialistes, així com també altres mecanismes d’alleugeriment de la pena, com els beneficis penitenciaris o una reforma del Codi Penal que revisi els delictes de rebel·lió i sedició. Iceta ja va avançar, per contra, que no es donen les “condicions” per a l’amnistia.

La reacció del sobiranisme

Diverses veus al partit afirmen que per fer possible una reducció de la pena caldrà que la resposta a la sentència per part dels partits i les entitats sobiranistes sigui continguda i dins del marc legal. És per això que la crida a acatar la resolució judicial anirà acompanyada d’una demanda de “calma” i “tranquil·litat”. Encara amb la incògnita de quina serà la resposta a les institucions i el carrer, però, diversos dirigents consultats creuen que la sentència no suposarà un gran daltabaix. “Hi haurà un excés verbal i èpic, però no es faran coses gaire gruixudes”, apunta un d’ells, i altres consideren que la reacció es podria circumscriure com a molt a uns dies de vaga i protestes.

La duresa de la sentència, si és condemnatòria, determinarà la validesa d’aquestes hipòtesis, com també l’alineament dels quadres del PSC amb la valoració oficial del partit. ¿Hi haurà alcaldes obertament crítics amb la decisió del Suprem? De moment, l’alcalde de Granollers, Josep Mayoral, ja va expressar fa dies el seu desig d’una “sentència justa” i va deixar clar que no es podrà “tornar a la normalitat institucional a Catalunya mentre hi hagi a la presó líders socials i polítics”.