El PSC s’apunta a l’estratègia de la crispació

BarcelonaAssociar procés sobiranista a clima de crispació social. La línia estratègica a la qual fins ara s’han aferrat PP i Ciutadans per desacreditar la reivindicació de la consulta del 9-N suma ara, a les portes de la campanya electoral de les europees, el PSC. A partir de l’agressió, unànimement condemnada, que va patir Pere Navarro diumenge, els socialistes estan dibuixant una Catalunya carregada d’una tensió que ja està arribant al carrer, una versió que per ara no és avalada per sociòlegs consultats per l’ARA ni tampoc pels partits que defensen el procés, CiU, ERC, ICV i la CUP. Sí que l’avalen el PP, C’s i UPyD.

Encara sense més detalls sobre qui era la dona que va donar una plantofada al líder del PSC ni per què -fonts de la Generalitat apunten que la “vaguetat” de la denúncia interposada amb prou feines aporta pistes per identificar-la-, Navarro insistia ahir, aquest cop des de Madrid, que a Catalunya es viu un “clima enrarit i d’enfrontament”. En declaracions a TVE en va assenyalar com a responsables Artur Mas i Mariano Rajoy. Segons Navarro, la falta de diàleg entre els dos presidents atia “elements fanatitzants” que acaben portant a “l’insult, l’amenaça i l’agressió”. El portaveu parlamentari del PSC, Maurici Lucena, va qualificar de "sorprenent" un ambient que inclou jutges que estan redactant una constitució catalana. “Moltes institucions fan coses diferents a les suposades i encara queden set mesos pel 9-N i el millor encara ha d’arribar”, va dir amb certa ironia.

El PP encara va atiar més la polèmica en fer públic ahir que el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, també va ser sacsejat i insultat el 6 d’abril quan sortia d’un restaurant de Barcelona. Segons va publicar El Mundo, una dona de mitjana edat el va acusar de ser un “feixista”. De fet, va ser el mateix ministre qui a principis d’any va denunciar que el procés dividia “famílies senceres” i que algunes ni s’havien reunit per Nadal. Els partits que neguen el dret a decidir van aprofitar aquests dos incidents recents per greixar amb el papus de la fractura social la maquinària del discurs contra el procés català que faran en campanya.

El portaveu adjunt del PP al Congrés, Rafael Hernando -un dirigent que l’any 2005 va intentar agredir Alfredo Pérez Rubalcaba als passadissos del Congrés en una acció que no va anar a més perquè Ángel Acebes i Eduardo Zaplana el van retenir- va alertar que a Catalunya se “sembra l’odi” i s’obre la “fractura” social i va demanar imposar “seny”. La líder d’UPyD, Rosa Díez, no va desaprofitar l’ocasió per denunciar la falta de llibertat i la “violència insuportable” que, segons ella, es pateix a Catalunya.

Denúncies d’ús partidista

No deixa de ser paradoxal, però, que les agressions a Navarro i a Fernández Díaz hagin estat àmpliament comentades, mentre que, per exemple, l’ou que li van llançar també diumenge passat a Castelló al crit de “corrupte” al número dos del PP a les europees, Esteban González Pons, hagi passat molt més desapercebut. Igual que passa amb els insults que reben els portaveus catalans a Madrid. Aquest és un dels arguments que ha portat els partits que defensen el procés a acusar el PSC d’intentar “instrumentalitzar” l’agressió a Navarro. Recorden que, per ara, les multitudinàries manifestacions a favor de la consulta o la Via Catalana que va organitzar l’Assemblea Nacional Catalana han fet la volta al món marcades pel seu caràcter massiu i pacífic.

El conseller de la Presidència, Francesc Homs, va condemnar ahir l’acte violent, però va reclamar “serenitat” i que no s’aprofiti aquest incident per “criminalitzar” el sobiranisme, i menys per criminalitzar Catalunya, que “s’ha distingit com a país per una actitud sempre pacífica”. El líder d’Unió, Josep A. Duran i Lleida, va assegurar que “l’insulten cada dos per tres” i va receptar a Navarro “saber aguantar” i no treure les coses de “polleguera” per un fet “aïllat”.

Les reaccions dels seus adversaris polítics són el que més han molestat el líder del PSC, que considera que les agressions s’han de condemnar sense peròs. “Un país en el qual l’agredit es converteix en sospitós és molt preocupant”, va etzibar, i va denunciar públicament el fet que el líder d’ERC, Oriol Junqueras, no li hagi fet arribar cap missatge de suport. El mateix Lucena va acusar Homs de demostrar “poca talla” amb la seva reacció i va lamentar el seu intent de “convertir l’agredit en sospitós” en comptes de condemnar rotundament els fets.

Però les crítiques a la reacció que ha tingut la direcció del PSC davant d’un fet del qual no es disposa de prou elements per determinar què el va motivar (Navarro no ha volgut fer pública la denúncia presentada dilluns al vespre als Mossos) arriben també des de dins. L’alcaldable del PSC de Barcelona, Jaume Collboni, va assegurar que, per la seva experiència personal, no percep el clima que Navarro denuncia. No és l’únic, sinó que són diversos els dirigents que admeten en privat que el primer secretari i el seu entorn s’han “precipitat” traient conclusions sense proves i que el més recomanable hauria sigut tenir un actitud més “prudent” abans de donar per bo un mòbil.

“Els polítics han de canalitzar els conflictes i no alimentar-los”, diu un dirigent pròxim a l’aparell. Ell i altres membres de la direcció admeten que sí que hi ha una “tensió política”, però que de moment no s’ha traduït en “crispació social”. Més contundents són els crítics, que veuen en la interpretació que ha fet Navarro de l’agressió l’enèsim gir per quedar ancorat quasi definitivament en el no al dret a decidir amb PP i Ciutadans. “Hem desertat d’un procés en què volíem posar seny i ser baula. Hem passat a l’altra banda”, lamenta un dels dirigents díscols.

De fet, comparen el que està fent Navarro arran de l’agressió amb l’atac que han orquestrat PP i Ciutadans contra el model d’immersió lingüística a les escoles. “Han inventat un problema on no existia. El PSC mai havia entrat en aquest joc”, argumenten decebuts. I és que aquesta actitud és, segons els crítics, la “consolidació d’un canvi” que el partit es nega a explicar i a reconèixer públicament i que passa per intentar justificar el seu rebuig a la consulta del 9-N.

Un frontisme desconegut

Sigui com sigui, l’estratègia del PSC d’abonar la teoria que el procés sobiranista és sinònim de crispació instal·la a Catalunya un frontisme fins ara desconegut. Tot després d’haver segellat la pau amb el PSOE despenjant-se de la consulta i a les portes d’una campanya, la de les europees, en què Navarro s’hi juga gran part del seu lideratge i on les diferències amb PP i Ciutadans -rivals a l’àrea metropolitana- pel que fa l’eix nacional són cada vegada menys clares.

Corbacho urgeix els independentistes del partit a marxar

El president del consell nacional del PSC i exministre de Treball, Celestino Corbacho, va convidar els membres del partit partidaris de la independència a estripar el carnet “com més aviat millor”. Així ho manifestava en una entrevista a Telemadrid en el marc d’un reportatge sobre Catalunya. Argumentava que si s’intenta crear un estat de manera unilateral, “immediatament” quedarà fora de la Unió Europea. El diputat del PSC al Parlament també criticava que s’hagi projectat una “imatge idíl·lica” sobre la consulta.

D’altra banda, els dirigents del PSC de Girona que van dimitir fa uns dies van advertir ahir que si la direcció impedeix fer un congrés extraordinari el partit arribarà coix a les eleccions municipals del 2015. Segons les fonts consultades per l’ARA, els crítics portaran a la comissió de garanties del PSC la negativa de la cúpula a facilitar aquest congrés que els díscols consideren que s’ha de fer en haver dimitit més de la meitat de dirigents de l’executiva gironina. L’ens disciplinari també s’ha obert a examinar, com van demanar els crítics, l’assistència del dirigent Joan Rangel a l’acte de presentació de l’entitat unionista Societat Civil Catalana.