El PSC i Junts s'alien al Parlament per imposar canvis en un impost al Govern

BarcelonaL'endemà que el president Pere Aragonès signés un acord amb els comuns, el PSC i Junts han volgut evidenciar un cop més la minoria del Govern a l'hemicicle del Parlament. El partit de Laura Borràs, juntament amb Ciutadans, s'ha sumat a la proposició de llei impulsada pels socialistes sobre el fons de transició nuclear, que ha tirat endavant malgrat els vots en contra d'ERC, la CUP, Vox i el PP i l'abstenció dels comuns. La norma aprovada obliga l'executiu català a destinar el 50% del que recapta de l'impost sobre les nuclears a un fons per compensar els municipis pròxims a les centrals d'Ascó i Vandellòs, mentre que fins ara només hi destinava el 20%. Això suposaria, segons càlculs del PSC, incrementar els recursos del fons fins als 60 milions d'euros. A més, la llei amplia el nombre de municipis que es poden beneficiar d'aquest fons, ja que el radi d'afectació passa dels 10 quilòmetres actuals a 30 en el cas de municipis de menys de 12.000 habitants. L'afectació econòmica d'aquesta llei s'ha d'incloure en els pressupostos de la Generalitat corresponents a l'exercici pressupostari "immediatament posterior" a la data d'aprovació de la llei.

Els republicans van portar la llei al Consell de Garanties Estatutàries (CGE), que els va acabar donant via lliure encara que va recomanar modificar-ne el redactat en alguns punts. Fonts socialistes consideraven que fent això ERC pretenia alentir-ne l'aprovació fins al pròxim exercici pressupostari, però des del partit d'Oriol Junqueras ho neguen. La diputada d'ERC Maria Jesús Viña ha denunciat falta voluntat negociadora per part del PSC: "La tramitació exprés ens il·lustra els pitjors vicis de la política". "Veiem renéixer la sociovergència", ha dit: "Davant aquest nyap, ERC votarà en contra". En canvi, fonts socialistes asseguren que sempre han estat oberts a la negociació i que la proposició de llei s'ha tirat endavant amb el tràmit de lectura única justament perquè entri en termini aquest any. Sigui com sigui, Junts i socialistes han presentat esmenes conjuntes a l'articulat que van en la línia de donar resposta a les recomanacions del dictamen, en la línia de clarificar la normativa. Ho ha explicat el diputat socialista Joaquim Paladella, que ha defensat que el fons nuclear "té per finalitat reequilibrar el territori". "Els pobles mereixen i necessiten una discriminació positiva", ha dit.

Els dos partits, que s'han mostrat obertament allunyats de les propostes dels comuns en matèria de fiscalitat –l'acord anunciat ahir preveu una lleu pujada d'impostos–, han modificat així per la via parlamentària la llei de mesures fiscals financeres, administratives i del sector públic i de creació de l'impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient que van pactar justament el partit lila amb l'executiu –llavors encara amb Junts i ERC– en les negociacions pressupostàries del 2020. La diputada de Junts Irene Negre ha protestat per les "manipulacions i mentides" que han envoltat aquest debat: "Ens embruta a tots". No és la primera vegada des del trencament de l'executiu que l'oposició s'alia per imposar el seu model al Parlament. Ja va fer retardar la convalidació del decret de funcionaris i el de Salut fent pinça entre el PSC i Junts a la junta de portaveus, i també va tombar la llei d'estadística.

Toc d'atenció en plenes negociacions

Aquest toc d'atenció a l'hemicicle arriba després que aquest mateix matí la portaveu socialista, Alícia Romero, hagi reclamat al Govern que la proposta de fiscalitat acordada amb els comuns es quedi en "stand by" mentre negocien el seu suport als pressupostos, i ha insistit que no és la seva aposta –els socialistes han defensat no tocar impostos–. Les converses amb el Govern, expliquen des del partit, no són del tot fluides i, tot i que el to a les reunions és cordial, l'intercanvi de retrets entre les dues parts a fora és constant. Romero ha advertit en declaracions als mitjans des del Parlament que Aragonès "ja sap quins són els termes i el camp de joc", i que si porta els comptes a votació sense un acord previ els esmenarà. Ho ha fet just abans de reunir-se amb els representants del Govern per parlar novament dels comptes, i ha aprofitat per recriminar una manca de "discreció" de la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, sobre les converses pel que fa al Hard Rock, l'ampliació del Prat i la ronda del Vallès (B-40), ja que aquest matí la consellera ha rebutjat entrar a negociar sobre aquestes qüestions en els pressupostos. El Govern té l'objectiu d'intentar aprovar els comptes al consell executiu i entrar-los al Parlament abans que acabi el 2022, però aquest horitzó de mica en mica es va emboirant. Tal com el PSC i Junts s'encarreguen de recordar-li insistentment al Parlament, no compten amb una majoria estable. "En cap cas", conclou una veu del PSC.