BarcelonaSi hi ha una cosa que forma part de l’ADN del PSC de forma inequívoca és la passió per l’obra pública. I els casos de l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat ho exemplifiquen a la perfecció.
Cada partit té la seva cultura política i les seves banderes. El PP o Junts parlen sovint de rebaixa d’impostos o de reduir la burocràcia. Els comuns i ERC fan més bandera de la defensa del territori i de contractar mestres i metges. En canvi, el PSC té una fe gairebé religiosa en els efectes positius de la inversió. Per això quan arriben als governs, la seva obsessió és augmentar aquesta partida i posar els diners públics a funcionar. Els comptes de l’Ajuntament de Barcelona de 2024, de 3.807 milions, destinaven 777,6 a la inversió. I a fe de Déu que es nota. Hi ha obres en marxa per tota la ciutat.
Aquesta pulsió inversora també la vol aplicar ara Salvador Illa a tot Catalunya, mitjançant el pla presentat la setmana passada per invertir 18.500 milions en cinc anys. L’ideòleg del pla és Albert Dalmau, conseller de Presidència, i artífex també de l’impuls de la inversió a Barcelona. I la joia de la corona ha de ser, sens dubte, l’aeroport.
Informes europeus
A diferència de l’època de la Gran Recessió, ara els socialistes consideren que el vent bufa a favor de les seves polítiques, i citen com a autoritat tant l’informe Draghi com l’informe Letta, que proposen una mena de New Deal europeu. El fet que Alemanya no aixequi cap després d’anys de governs conservadors i reticents a gastar, és també un argument de pes. A Brussel·les i Estrasburg els socialdemòcrates alemanys es lamenten que a ells els ha tocat viure el desastre provocat per anys de poca inversió en infraestructures. I al·lucinen quan veuen la xarxa viària i d’AVE espanyola. Les autopistes alemanyes, abans l’enveja d’Europa, estan avui col·lapsades.
L’entusiasme per l’obra pública també connecta amb l’ADN municipalista del PSC. Els alcaldes socialistes estimen les grues i les inauguracions d’obres perquè són sinònim de vots. “Aquest alcalde fa coses per al poble”, és la frase que més els agrada sentir. En la seva concepció, el ciutadà ha de veure amb els seus propis ulls que els diners públics llueixen, donen feina i milloren l’entorn. Illa està convençut que la decadència econòmica que ell atribueix al Procés, és deguda també al fet que ni Junts (i abans CiU) ni ERC van posar tota la carn a la graella amb la inversió (obviant els incompliments del govern espanyol).
Apujar el sou als funcionaris (mestres, metges, etc.) forma part més de l’ADN del PSOE, però no tant del PSC, que té un enfocament igual d’intervencionista però més liberal en aquesta matèria (vegeu la prohibició del teletreball als alts càrrecs). La grua és, realment, la bandera tangible que els distingeix i allò que els ciutadans primer noten quan governen i hi ha diners. I ara n’hi ha. I on vostè potser ara veu incomoditat i cues, ells veuen un país en marxa.
El conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, supervivent de l’executiu de Pere Aragonès, va haver de desautoritzar divendres el regidor del PSC de Rubí, Víctor García Correas, per haver negat la unitat de la llengua. Sense citar-lo pel nom, Vila el va relacionar amb les posicions que defensa l’extrema dreta en aquesta matèria al País Valencià i les Balears. El PSC se’n va desmarcar, però no ha pres cap mesura.
Els detalls
Incorpora un nou fitxatge: Xavier Escribà
![El secretari general de Junts, Jordi Turull, i els vicepresidents del partit Míriam Nogueras i Toni Castellà](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 1 1"%3E%3C/svg%3E)
Junts ha decidit reorganitzar la seva estructura comunicativa incorporant un nou fitxatge que és de la màxima confiança de Carles Puigdemont. Es tracta de Xavier Escribà, que va exercir de gerent de la XAL entre 2013 i 2021. La seva missió serà tenir una visió de conjunt del partit i també assegurar la coordinació entre Waterloo i Barcelona mentre no s'aplica l'amnistia.
El partit considera que el judici "ha sortit de mare"
La futbolista de la selecció espanyola Misa Rodríguez va revelar en la seva declaració en el judici pel cas Rubiales que “una persona de Vox” que s’asseia al seu costat va anar a dir-li al llavors president de la RFEF que “això del petó no té gens d'importància”. Malgrat tot el que ha passat des de llavors, el partit no ha canviat d’opinió i aquest dilluns el seu portaveu va declarar que el judici “havia sortit de mare”.
