El decret pel català del Govern explicitarà el rebuig als percentatges

BarcelonaDies decisius per desencallar l'acord entre els partits polítics pel català a l'escola mentre s'acosta la data límit del termini fixat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per executar la sentència que imposa la quota del 25% de castellà a les aules. Després de la tempesta de la setmana passada quan Junts es va despenjar definitivament del pacte per la reforma de la llei de política lingüística, aquest dimarts s'han intensificat els contactes a quatre bandes -ERC, PSC, JxCat i els comuns- per mirar de refer el consens i donar una resposta conjunta a la sentència. Si totes les peces encaixen, i ara estan lluny de fer-ho, aquesta resposta tindria dues potes. D'una banda, l'aprovació de dos decrets per part del Govern: un per modificar la llei d'educació de Catalunya -ja explicat fa dies- i l'altre, anunciat aquest dimarts, per "protegir els centres educatius", que segons ha pogut saber l'ARA rebutjarà explícitament fixar percentatges en l'ús de les llengües a l'escola. És a dir, rebutjarà fixar el 25% de classes en castellà. De l'altra, l'aprovació d'un text amb rang de llei al Parlament.

Anem a pams. Començant pels decrets, el de la reforma de la LEC segueix sense tenir calendari i ara tota la tensió es concentra en el segon. Fonts coneixedores de la negociació expliquen a l'ARA que aquest decret recolliria que "no s'admeten percentatges, proporcions o altres paràmetres numèrics en l'ensenyament i ús de les llengües". En definitiva, un rebuig a la quota del 25% que fixa el TSJC. El text, a més, dirà que els projectes lingüístics dels centres "són validats" per la conselleria d'Educació que, en fer-ho, "assumeix la responsabilitat sobre la seva legalitat". Així, el conseller Josep González-Cambray assumiria tota la responsabilitat dels possibles conflictes legals i allunyaria els docents de la diana de la justícia. Finalment, el decret també inclourà que Educació haurà d'assessorar els centres en "l'elaboració, aprovació i revisió dels projectes lingüístics". La iniciativa s'aprovarà "en els pròxims dies", segons ha explicat la portaveu del Govern, Patrícia Plaja.

Aquest segon decret no és un moviment gratuït. És la manera de promoure com a Govern la idea que Junts pregona en solitari des de fa uns dies: resoldre l'embolic amb un decret pel qual Educació assumeixi tota la responsabilitat dels projectes lingüístics de les escoles i, per tant, també de les conseqüències legals que se'n puguin derivar. En definitiva, és la manera que han trobat els dos socis de l'executiu perquè la qüestió del català no els fracturi per la meitat. Tot plegat ho han negociat al més alt nivell els dos partits en una reunió en què hi havia per part d'ERC Pere Aragonès, Sergi Sabrià, Laura Vilagrà, Marta Vilalta i Josep Maria Jové, i per part de Junts Jordi Puigneró, Albert Batet, Laura Borràs i Jordi Sànchez.

Pressió des del Parlament

No només ha sigut un dia intens al Palau de la Generalitat. Al Parlament la jornada també ha sigut frenètica. ERC, el PSC i els comuns han pressionat Junts perquè recapaciti i torni al pacte original de reforma de la llei de política lingüística com a via per mirar de protegir el català davant la quota del 25%. Li han donat un ultimàtum de 24 hores que acaba aquest dimecres a les 12 del migdia. Fonts dels tres partits ho consideren l'última oportunitat per bastir un consens ampli sobre la qüestió. Si Junts no cedeix, preveuen forçar que el ple de la setmana que ve voti aquest text legal. "En el ple de la setmana vinent blindarem el català a l'escola, amb Junts o sense", ha dit la líder dels comuns al Parlament, Jéssica Albiach.

¿Com convèncer Junts que, per ara, no cedeix? Segons fonts coneixedores de la negociació, una possibilitat seria que ERC, el PSC i els comuns aparquessin la reforma de la llei de política lingüística -que era el camí original- per presentar una nova llei. Això permetria al grup de Borràs sumar-se a un acord global sobre el català al Parlament sense haver de retractar-se del seu rebuig a aprovar la reforma de la llei de política lingüística. Orfebreria parlamentària perquè tothom pogués defensar l'acord davant les respectives parròquies sense haver d'admetre cessions comprometedores. Qui veu amb més bons ulls aquesta alternativa ara mateix seria ERC i JxCat.

Amb tots aquests elements sobre la taula, ara mateix hi ha dos desenllaços possibles: un en què es manté el pacte original a quatre bandes -PSC, ERC, Junts i comuns- i un altre en què el consens es fractura definitivament. El primer desenllaç és l'intercanvi de cromos de tota la vida: al Parlament, Junts votaria una llei sobre el català que fa uns dies no veia clara i, al Govern, ERC acceptaria fer un segon decret que fa uns dies tampoc considerava que fos necessari. El segon desenllaç seria veure com ERC, els comuns i el PSC aproven sense Junts la reforma de la llei de política lingüística al Parlament, i com el Govern aprova un decret amb Esquerra i Junts -i quedaria per veure si aconsegueix sumar-hi la CUP i els comuns-. L'única certesa ara és que els protagonistes saben que només tenen fins al 31 de maig per trobar una solució, sempre que no prosperi el recurs judicial que ha presentat el Govern per intentar frenar la sentència.